Els vincles creats amb l’entorn natural durant la infància, des del joc o les experiències compartides amb familiars, són un factor determinant per a l’adhesió a activitats de voluntariat ambiental. És una de les conclusions principals del projecte de recerca “VoluntaRius”, els resultats de la qual es van presentar divendres passat, 17 de desembre, al Centre Cívic La Fàbrica (Santa Eulàlia de Ronçana). El projecte està liderat pels professors de UIC Barcelona School of Architecture Marta Benages i Pere Vall i s’emmarca dins del grup de recerca Community-based Urbanism. En la recerca han col·laborat, a més a més, Tomeu Vidal i Enric Pol, integrants del Grup de Recerca en Interacció i Canvi Social de la Universitat de Barcelona; els investigadors Juan Carlos Martín i Àurea Cartanyà, integrants del Grup de Recerca en Avaluació de Determinants de Salut i Polítiques Sanitàries de UIC Barcelona; i l’ajudant de recerca Lina Gast.

El projecte de recerca, que està finançat amb una línia d’ajuda DEMOC de la Generalitat de Catalunya, va néixer amb l’objectiu d’analitzar el voluntariat ambiental en l’àmbit fluvial de la conca del riu Besòs des d’un enfocament centrat en l’experiència personal dels voluntaris. La recerca va permetre identificar més de 900 voluntaris que col·laboren amb 43 grups ambientals locals. Els resultats de l’estudi s’han basat en l’anàlisi estadística de les respostes obtingudes gràcies a una enquesta en la qual han participat un total de 125 voluntaris.

La recerca constata la rellevància de les vivències personals al llarg de la vida en la vinculació posterior amb l’entorn natural. “En termes generals, es podria dir que el voluntariat comença en la infància, moment en el qual, de manera gairebé inconscient, es teixeixen els vincles amb l’entorn natural des del joc o les experiències viscudes amb pares o avis”, destaquen Marta Benages i Pere Vall.

“Durant l’adolescència, es produeix un parèntesi en la intensitat d’aquestes experiències vitals significatives vinculades a l’entorn natural per la mateixa disrupció que suposa aquesta etapa en la vida de les persones”, expliquen els investigadors de la Universitat de Barcelona Tomeu Vidal i Enric Pol. En canvi, afegeixen, en l’etapa adulta, es produeix la presa de consciència sobre l’entorn i aquesta voluntat d’acció es materialitza a través del voluntariat ambiental de tres maneres diferents: com a obligació moral (en el 58 % dels casos), com a afició en el temps lliure (en un 25 %) i com a necessitat anímica (en el 17 %).

La majoria té estudis universitaris
Pel que fa al perfil del voluntari, a grans trets, l’estudi constata un equilibri de gènere i diversitat d’edats entre els participants. Crida l’atenció, no obstant això, que la majoria dels voluntaris (un 63 %) tenen estudis universitaris. A més a més, un 68 % col·labora amb més d’un grup de voluntariat, no necessàriament de tipus ambiental, la qual cosa demostra el seu elevat grau d’implicació social.

Entre les motivacions per a l’adhesió a un grup de voluntariat, en destaquen tres: el desig de millora o preservació de l’entorn natural, la voluntat de col·laborar amb altres persones i, finalment, l’interès per aprendre.

L’estudi també reflecteix que el voluntariat a la conca del riu Besòs està molt consolidat, ja que la gran majoria fa més d’un any que està implicat activament en alguna activitat com a voluntari. Els resultats assenyalen, a més a més, que la mobilització voluntària més gran es troba en les àrees més pròximes als entorns urbans, probablement, a causa de l’impacte negatiu que la pressió urbana ocasiona en el medi ambient.

Finalment, la falta de temps, el tracte amb l’administració i l’escassa conscienciació de la població general en temes ambientals són percebuts com els principals obstacles per bona part de les persones voluntàries que, malgrat tot, es declaren satisfetes amb la seva tasca i mostren una tendència clara cap a més dedicació.