Aquesta recerca és dels primers treballs en la literatura del bàsquet que tracten d’entendre la variació en el rendiment del jugador de bàsquet en un partit mitjançant dades reals quantificables.

A través de l’ús de models mixts, l’estudi conclou que, una vegada controlat l’efecte dels minuts jugats i les accions ofensives realitzades, el rendiment dels jugadors depèn principalment de la diferència de potencial entre els equips en contesa, essent el paper de la resta de variables considerades no significatiu o poc rellevant. Els resultats de l’estudi mostren que, malgrat que existeixen variables específiques de cada jugador molt complexes de mesurar, el rendiment dels jugadors és certament estable partit a partit.

Per fer l’estudi, Casals i Martínez han analitzat els determinants del rendiment de jugadors de bàsquet a la NBA. Per a això, han escollit jugadors que van completar tots els partits de la temporada regular i que van jugar més de cinc minuts en cada partit, jugadors que disposen de gran confiança de l’entrenador i que a priori tenen un gran perfil físic i mental per a aquest esport.

En l’anàlisi van mesurar el rendiment emprant dues variables: els punts anotats i el winscore, un indicador molt semblat a la mesura de “valoració” utilitzada en la lliga Endesa ACB i que consisteix a sumar d’una banda el positiu que ha fet un jugador i, d'altra banda, el negatiu. Com a determinants d’aquest rendiment es van considerar les variables següents: l’equip, la divisió, la conferència, el període de la temporada, el factor pista, el potencial dels equips en disputa, els dies de descans, el fet de ser titular o no, les ratxes de joc, el factor “venjança” contra determinats equips, el salari del jugador pel que fa al seu equip, si l’equip lluita pels play-offs, la posició del jugador, l’edat, les condicions contractuals, els minuts jugats, les accions ofensives realitzades, i els factors específics de cada jugador no directament observables.

Amb els resultats de l’estudi, s’ha observat que entre jugadors amb rendiment ofensiu tan diferent com, per exemple, Luol Deng o Shane Battier (el primer molt més anotador que el segon), la variació sobre la seva divergent capacitat anotadora dependria principalment de factors aleatoris, una vegada controlades les variables principals esmentades anteriorment. Això confirma’’excel·lent capacitat física i mental d’aquests jugadors per rendir amb cert nivell d’estabilitat (cadascun dins del seu nivell d’habilitat) en tots els partits de la temporada regular, independentment de les diferents situacions a les quals s’enfrontin partit a partit.

La majoria dels professionals i afeccionats al bàsquet tenen fama de mesurar la contribució d’un jugador mitjançant els punts anotats. En el winscore, una altra mesura estudiada en aquest treball i que caracteritza el perfil o participació del jugador en més aspectes del joc, es va trobar, a més de les variables rellevants esmentades, que l’edat dels pivots era important. D’aquesta manera, es mostra així que el rendiment decreix en els jugadors més veterans que juguen en aquesta posició. No obstant això, i segons els autors, els seus models expliquen amb major fiabilitat els punts anotats que les victòries produïdes, per la qual cosa predir una mesura de rendiment global del jugador és bastant més complex.