Les deformacions identificades en l’estructura de diverses esglésies romàniques de la Vall d’Aran construïdes entre els segles XII i XIII són resultat de les pobres propietats mecàniques del morter utilitzat a l’època i de l’ús de maçoneria irregular i de petita grandària sobre unes geometries de voltes còniques. És la conclusió principal que es recull en l’estudi “Grandes deformaciones en bóvedas de cañón: de formas antifuniculares a bóvedas funiculares”, publicat a la revista científica Revista Ingeniería de Construcción i liderat pel director de UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluis i Ginovart, la professora Cinta Lluis-Teruel, i en el qual també han participat els professors de la Universitat Rovira i Virgili, Sergio Coll-Pla i Agustí Costa-Jover.

La recerca s’ha basat en la presa de dades amb un escàner làser terrestre (TLS) entre els anys 2015 i 2020. Les dades obtingudes han permès als investigadors calibrar les deformacions i desplaçaments que han tingut lloc a les esglésies de Santa Eularia d’Unha (s. XII), Santa Maria d’Arties (s. XII-XIII) i Era Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst (s. XII-XIII), en les quals es van haver de dur a terme intervencions de consolidació els anys 1975 i 2009 a causa de les grans deformacions que presentaven, en alguns casos superior al 7 % de la seva condició inicial.

Per a la comprovació de l’estat límit d’equilibri de les voltes, els investigadors es van centrar en l’estudi de Santa Maria d’Arties. Els resultats de les seves anàlisis demostren que, malgrat les deformacions que presenta aquesta església en algunes voltes, continua sent possible traçar una línia de pressions en la secció d’aquestes, amb la qual cosa, l’estabilitat del temple està garantida. “La capacitat de deformació d’aquestes voltes romàniques posa de manifest la importància que adquireix la rigidesa de les obres de fàbrica, a través de l’especejament i de la grandària de la maçoneria, amb propietats mecàniques i de farciment del morter. Així, els resultats de l’anàlisi evidencien la irregularitat geomètrica i l’enorme deformabilitat de fàbrica, encara que sense arribar al col·lapse”, expliquen els investigadors.

L’estudi analitza també les actuacions d’apuntalament dutes a terme amb el pas dels segles per a la contenció d’aquestes deformacions mitjançant, per exemple, la construcció de grans contraforts, com el que presenta l’església de Santa Maria d’Arties, o bé mitjançant la incorporació en façana de campanars com a elements que permetin contrarestar, com és el cas dels campanars de Bagergue, Salardú i Vilac. “El paper dels elements per contrarestar és essencial per entendre l’equilibri d’aquestes edificacions, ja que exerceix una empenta passiva que acaba provocant, en alguns casos, la convexitat de les voltes”, assenyalen.

“És molt difícil trobar voltes amb forma de cullera. Algunes voltes de la Vall d’Aran, a causa de les grans deformacions que tenen, estan disposades a l’inrevés de com funcionen mecànicament i, malgrat això, continuen sent estables”, destaca Josep Lluis i Ginovart.