Segons explica Guardia en l’article, el concert només sufraga una part del cost de la plaça escolar a l’escola concertada, cosa que obliga els centres docents a sol·licitar la col·laboració econòmica voluntària dels pares dels alumnes. “D'alguna manera ‒explica el professor de Dret Administratiu‒ aquest infrafinançament públic constitueix una autèntica espasa de Dàmocles sobre la concertada”. Amb la praxis administrativa actual, diu Guardia, “és difícil que aquestes ajudes sostinguin, de veritat, els centres concertats i que sigui factible la gratuïtat”.

En aquest sentit, Juan José Guardia explica que “és necessari replantejar la regulació del mòdul econòmic del concert. Es podrien introduir noves variables que el facin més realista, com un coeficient en funció del nombre d’alumnes per unitat escolar, o un complement pel nombre d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu”.

Les solucions a tot això no són senzilles, diu el professor. De totes maneres, cal transparència, “en tots els actors implicats, començant per l’Administració educativa”. Per guanyar en un sistema més equitatiu, conclou Guardia, és necessari fer “un càlcul real del cost per lloc escolar i un pacte d’Estat amb tots els agents educatius. Sens dubte, això implicaria un augment de la despesa pública”.