Es tracta d’una obra sobre historiografia, teoria de la història i cultura històrica en què han participat professors de prestigi d’universitats espanyoles, europees, americanes i asiàtiques. Entre els participants hi ha els professors holandesos Frank Ankersmit i Antoon de Baets, l’italià Francesco Benigno, els alemanys Heinz Duchhardt i Jörn Rusen, el francès Jean-Louis Guereña, el nord-americà George Iggers i el xinès Shen Han. També hi ha participat l’actual vicedegà de la Facultat d’Humanitats de la UIC, Xavier Baró, i el mateix Sánchez-Costa.

El llibre aborda diversos problemes. Sobretot, la situació de la pràctica historiogràfica en el paradigma postmodern, és a dir, les possibilitats, els límits i els reptes de l’actual marc teòric en el camp de la historiografia. L’obra planteja qüestions epistemològiques sobre el coneixement i la recerca històrica. Aborda també el paper de la consciència històrica a l’hora de forjar les identitats individuals i col·lectives, així com les noves formes d’expressió de la cultura històrica.

D’altra banda, aquesta obra posa un accent especial a investigar un nou gènere historiogràfic: l’autobiografia dels historiadors. Es tracten, finalment, qüestions relacionades amb la “privacitat pòstuma”, és a dir, amb el dret a la intimitat dels que ja són morts.