Un taller organitzat pel Master of International Cooperation Sustainable Emergency Architecture (MICSEA) de UIC Barcelona ​​ha avaluat tres espais públics a diferents barris de Barcelona ​​considerant que la forma urbana i la densitat d’un barri pot determinar-ne la diversitat d’usos i la demografia. El taller ha posat en valor la necessitat d’un disseny urbà amb perspectiva de gènere que faci èmfasi en les dones migrants. Tradicionalment, la ciutat de Barcelona s’ha dissenyat des d’una perspectiva masculina, la qual reflecteix desigualtats de gènere als espais públics. Aquest taller cercava canviar aquesta narrativa.

Ús d’espais públics de dones i migrants

El taller ha abordat com els espais urbans i els processos que en deriven estan esbiaixats per motiu de gènere, i s’ha enfocat específicament en l’ús d’espais públics en diferents veïnats. Es destaca que l’urbanisme de gènere reconeix que les ciutats i els entorns urbans no són neutrals, ja que estan modelats per factors socials, econòmics i culturals que reforcen les disparitats de gènere.

Incorporant les necessitats de dones i persones en situació de vulnerabilitat

Per dissenyar ciutats accessibles que permetin la mobilitat per a tothom, el taller ha destacat que és fonamental incorporar les necessitats de les dones, les persones amb discapacitats, els cuidadors i els migrants. Això implica considerar aspectes com la mobilitat, el disseny de voreres, el transport públic i la ubicació de serveis. La creació d’espais públics inclusius ha de satisfer les necessitats i les preferències de poblacions diverses, incloent-hi parcs, àrees de joc, centres comunitaris i facilitats públiques que siguin segures, accessibles i que promoguin la interacció social i la inclusió.

Metodologia del taller

El taller ha introduït una metodologia i unes eines socioespacials que s’han executat en quatre fases. En primer lloc, s’ha fet una anàlisi física que ha estudiat les capes urbanes, incloent-hi espais oberts, teixit urbà i mobilitat. En segon lloc, una anàlisi social en què els estudiants han dissenyat mètodes qualitatius per recopilar dades sobre la percepció i les pràctiques de la comunitat, mitjançant entrevistes, observacions, etc. En tercer lloc, s’han avaluat les dades recopilades durant les jornades d’observació i s’han presentat gràficament.

Aquest pas ha permès combinar aspectes físics del lloc amb les necessitats dels col·lectius que fan servir els espais públics. Per acabar, s’han fet propostes i recomanacions que tenen com a base el diagnòstic i la informació qualitativa recopilada.

Impacte i futur

En paraules de Carmen Mendoza, directora del Master of International Cooperation Sustainable Emergency Architecture, “aquest taller és un pas crucial cap a la comprensió i el desenvolupament de ciutats més inclusives. Esperem que les troballes i recomanacions generades guiïn futures polítiques urbanes i promoguin un canvi significatiu en el disseny dels nostres espais urbans”.