La metodologia ACOE
es fa servir per avaluar l'aprenentatge de la pràctica clínica i consisteix que
els alumnes se succeeixin per un circuit d'estacions seqüencials. En cada
estació, es presenta un cas clínic que ha de resoldre l'alumne amb l'aplicació
de diferents coneixements, habilitats i actituds.

Cada alumne inicia l’examen
en una estació diferent, però tots comencen a la vegada i passen per totes les
estacions. Les estacions consisteixen en una trobada amb un malalt simulat
estandarditzat, o en la realització d'una tècnica amb un maniquí, o a
documentar l'evolució del pacient per escrit en una història clínica, etc.

Els exàmens de
primer i segon curs es van realitzar en dos dies, en dos circuits simultanis de
2 hores i 15 minuts. La novetat d'aquest any va ser, a més, la realització de
tres circuits simultanis per al curs de tercer, que van donar cabuda a 42
alumnes que també es van avaluar amb aquesta metodologia. L'examen va comptar
amb catorze estacions que van haver de resoldre's en 3 hores. Onze de les
estacions consistien en un mateix cas clínic: un pacient ingressat a cures intensives
l'estat físic del qual anava empitjorant, i l'alumne havia d'emplenar la fulla
de vigilància intensiva segons el que observava —monitor, respirador i pacient
(un maniquí portador de diferents catèters, sondes i apòsits). Les altres dues
estacions servien per avaluar l'administració de medicació i l'atenció a un
pacient amb problemes respiratoris, i l'última consistia en la identificació
d'errors comesos en un entorn de quiròfan mitjançant un enregistrament de vídeo.

Les competències
que es van avaluar van ser: coneixements, habilitat tècnica, capacitat
reflexiva i de pensament crític, valoració, anàlisi i síntesi, planificació,
recursos i comunicació.