27/06/2014

Una jornada aprofundeix en el pas dels càtars per Catalunya

La Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques i l'Ajuntament de Caseres van organitzar el 5 d'octubre passat la jornada d'estudis «Els càtars, una ruta per Catalunya. En el VIIIè centenari de la batalla de Muret, 1213-2013», que va tenir lloc al Casal Municipal de Caseres.

La jornada va ser inaugurada per l’alcalde de Caseres; el Sr. Carles Luz, president del Consell Comarcal de la Terra Alta; el delegat territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Dr. Josep Serrano, professor de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques, que havia coordinat i preparat l’acte. 

En total, van participar-hi al llarg de tot el dia prop de 150 persones. Durant la jornada es va tractar el pas dels càtars per Catalunya arran de la batalla de Muret. Així, juristes, historiadors i novel·listes de diferents institucions acadèmiques i científiques van tractar aquesta temàtica des de la seva àrea de coneixement.

Així, es van exposar temes com “Els càtars i els inicis de la inquisició a Catalunya”, “El catarisme i els seus camins a la Corona d'Aragó”, “Dones catalanes davant del catarisme” o “El dret i les institucions catalanes en temps dels càtars”, entre d’altres. Entre els ponents que van assistir a l’acte hi havia el Sr. Sergi Grau i la Dra. Almudena Blasco, de l'Institut d'Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); el Dr. Stefano Cingolani, director de Monuments d’Història de la Corona d'Aragó; el Sr. Carles Gascón, del Collectif International de Recherches sur le Catharisme et els Dissidences (CIRCAED); el Sr. Miguel Giribets, historiador, i el Sr. Jesús Ávila, periodista i escriptor. La cloenda de la jornada va ser a càrrec de Victor M. Amela, periodista de La Vanguardia i autor del llibre El càtar imperfecte.

Aquest any es commemora el VIIIè centenari de la batalla de Muret (12 de setembre del 2013), en què va morir Pere I el Catòlic lluitant en defensa de nobles occitans amb els quals estava vinculat i tenia pactes de fidelitat, nobles que, d’altra banda, tenien i protegien, com a senyors, els seus vassalls albigesos, també coneguts com a càtars. Fou una batalla que va tenir unes conseqüències determinants per a la història de Catalunya, d’Occitània i de França. De fet, va acabar amb les pretensions expansionistes de la Corona d’Aragó cap al regne veí, la qual es va abocar a la conquesta de València i Mallorca.

La batalla de Muret s’inscriu dins de la coneguda com a croada contra els albigesos (1209-1229), promoguda pel Papa Innocenci III, i que va ser especialment cruenta. Precisament molts càtars van trobar refugi a la Corona d'Aragó, i, com a conseqüència, van deixar la seva empremta en diversos pobles i ciutats de Catalunya, des del Pirineu fins a les Terres de l'Ebre.

La jornada es va fer amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Terra Alta, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (filial de l’IEC), i el Centre d’Estudis Comarcal de la Terra Alta.