Tres dies a la setmana, Anna Perramon Domínguez es lleva d’hora per entrenar-se, fer ioga o surf una mica abans d’entrar a la feina al despatx d’arquitectura Zaher Architects. Els altres quatre dies que resten els dedica íntegrament a surfejar i a desenvolupar els seus propis projectes. “En la cultura australiana es prioritza gaudir de la naturalesa, el temps lliure i la família abans que la feina”, explica.
Des de fa dos anys, l’alumni de UIC Barcelona School of Architecture viu a Byron Bay, un petit poble costaner situat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia) on va arribar després de quatre anys encadenant feines precàries a Barcelona. Apassionada, des de sempre, per l’àmbit de l’arquitectura sostenible, critica la moda del greenwashing que impera a la professió i reivindica un model compromès de veritat amb l’eficiència energètica, els materials sostenibles i el respecte per l’entorn.
1. El despatx en el qual treballes té per lema “Luxury that doesn’t cost the Earth”. La sostenibilitat és compatible amb el luxe en l’àmbit de l’arquitectura?
És compatible sempre i quan el client i l’arquitecte siguin conscients de què significa realment la sostenibilitat. Malauradament, et trobes molts projectes en els quals l’escala i la grandària del que volen és desproporcionada. Hi ha molta gent amb molts diners i poc sentit comú. Per posar un exemple, estem dissenyant una casa de 1.600 m2 per a només dues persones.
Però, d’altra banda, cada cop hi ha més gent que busca el luxe en el qual nosaltres creiem: construir una casa autosuficient i independent de les xarxes d’electricitat i aigua i en què els sistemes constructius són més sostenibles i tenen una petjada ecològica més petita. Invertir en nous materials més saludables i naturals pot ser més costós però la millora que s’aconsegueix en confort climàtic i de la teva pròpia salut en un futur no té preu.
2. Quin tipus d’encàrrecs rebeu al despatx i quin és el flux de treball per a cada projecte?
Rebem molts projectes de clients que tenen un bon marge de pressupost per poder innovar amb nous sistemes constructius per als seus habitatges i la majoria ja venen amb la idea que els dissenyem la casa de la manera més sostenible i ecològica possible. Això ens dona l’oportunitat de poder innovar sense gaires limitacions. Per exemple, tot just ara vam acabar un projecte on alguns dels murs van ser construïts barrejant meitat formigó i meitat terra compactada, i vam aconseguir que almenys la meitat del material vingui de recursos 100 % naturals. El flux de treball que tenim per a cada projecte serien uns 3-6 mesos de disseny i uns 12-18 mesos de procés constructiu.
3. Segons la teva experiència, hi ha diferències en els processos a l’hora de dissenyar i de desenvolupar projectes d’arquitectura entre Austràlia i Espanya? Quines diferències has percebut en aquet temps?
Sí que hi ha diferències entre Austràlia i Espanya, sí. La que m’impacta més és el rol que té l’arquitecte: aquí pots dissenyar una casa sense dibuixar ni un detall constructiu, amb quatre plànols de la casa i un document Word explicant on està situada i quina normativa afecta. I l’ajuntament ja et pot aprovar l’inici d’obra. Els clients escullen l’enginyer, el topògraf i el constructor i, en aquest sentit, si passés alguna cosa, la responsabilitat recauria en cadascun d’ells. Bàsicament, l’arquitecte serà responsable fins on vulgui dibuixar, encara que com més experiència tens i ets més bo, el client t’encarrega fins a l’últim detall constructiu i, per tant, et responsabilitzes fins i tot del procés d’obra, com fem al nostre despatx.
L’altra gran diferència és el baix estàndard tècnic —tant constructiu com en l’àrea de sostenibilitat— que hi ha per part del govern australià. El sistema de càlculs energètics per a cada sistema constructiu que fan servir és molt bàsic i també és molt baix el mínim que has d’aconseguir. Això provoca que les cases tinguin poc aïllament i, per tant, una pèrdua energètica molt alta. Per contra, la baixa exigència tècnica té un gran avantatge i és que podem innovar amb molts materials que a Espanya seria impossible. Per exemple, si volguessis construir amb bambú a Espanya no tindries la flexibilitat per provar-ho. Primer s’ha d’aprovar el material i que oficialment funcioni estructuralment, tèrmicament, etc. A Espanya, aquests processos burocràtics triguen moltíssim i fa que ens quedem enrere a l’hora de construir amb materials més sostenibles.
4. Sempre t’ha interessat l’àmbit de l’arquitectura sostenible. Quin grau de greenwashing hi ha actualment en el món de l’arquitectura i quins aspectes diferencien un disseny compromès amb un altre més marcat per l’aparença i l’oportunitat?
Com en totes les indústries, hi ha molt greenwashing en el món de l’arquitectura. Per mi, l’arquitectura realment compromesa és la que dissenya projectes amb la demanda energètica més baixa, tant per produir els materials de construcció com pel que fa a la demanda d’energia pròpia de la casa. Un disseny compromès és un disseny autosuficient, el qual, només incorporant estratègies passives basades en l’estudi solar, la inèrcia tèrmica dels materials, la ventilació creuada i la mateixa natura, et proporciona el confort tèrmic ideal tant a l’estiu com a l’hivern sense necessitat d’energia externa. I que la poca energia que es necessiti sigui d’origen renovable.
5. En quin país creus que hi ha més consciència en matèria d’arquitectura sostenible, a Austràlia o a Espanya?
La veritat és que vaig venir a Austràlia amb la idea que estarien molt avançats en el tema de la sostenibilitat i m’he trobat que no en saben tant com em pensava. A Europa estem molt més avançats tècnicament encara que, per altra banda, el govern a Espanya, per exemple, ho posi molt més difícil per impulsar les energies renovables. Aquí paguen la gent perquè s’instal·li a casa plaques fotovoltaiques i fomenten molt l’autoconsum. A Espanya sabem que estem a anys llum que això passi.
6. Vas estudiar Arquitectura a la nostra escola i vas sortir al mercat de treball en un moment de forta crisi del sector. Com van ser els teus inicis en la professió?
Bastant durs, no hi havia feina enlloc, no et donaven ni pràctiques perquè ni els mateixos arquitectes tenien res per oferir-te. En acabar la carrera, amb una bona crisi existencial a sobre pensant si dedicar-me a una altra cosa o què fer, vaig començar a treballar a Tallfusta d’aprenent. M’interessava molt el món de la fusta i la prefabricació i ja els coneixia perquè m’havien ajudat amb el meu treball final de grau.
7. Després vas passar pels estudis Pich-Architects i Noem. Com van anar aquestes experiències i quin aprenentatge en vas treure?
A Pich-Architects vaig aprendre d’un dels estudis més avançats en tema de prefabricació a gran escala, un referent en l’àmbit de la sostenibilitat i la innovació de sistemes constructius. Allà vaig tenir l’oportunitat de veure com funciona un despatx gran amb projectes urbanístics i d’investigació molt importants.
Poc després, fent una conferència sobre la construcció prefabricada amb fusta a UIC Barcelona, em van comentar que hi ha una empresa jove a Sant Cugat, Noem, que es dedica a construir cases prefabricades de fusta. La idea d’aprendre més coses sobre la prefabricació amb fusta i la meva obsessió per la sostenibilitat, va fer que em posés en contacte amb ells. Em vam contractar i em vaig passar tres anys dissenyant projectes juntament amb deu joves arquitectes més, amb els quals vam aprendre i créixer molt com equip. Un equip molt apassionat en materials naturals, eficiència energètica, baixa petjada ecològica, i optimització en el procés constructiu: només trigàvem dues setmanes a aixecar l’estructura sencera d’una casa de dues plantes i d’aquesta manera aconseguíem una minimització de costos, d’errors en la construcció i, el més important, de residus i contaminació. Totes les estructures eren de fusta mecanitzada tallada al mil·límetre amb màquines CNC de panells d’entramat muntats in situ.
8. Per quin motiu vas decidir anar a viure a Austràlia i amb quines dificultats et vas trobar a la teva arribada al país?
Em pensava que a Australià eren més conscients que a Espanya amb el medi ambient i l’arquitectura, i el seu estil de vida de surf i natura em cridava l’atenció. Així que vaig decidir fer un any sabàtic i volar cap allà. En arribar a Australià, vaig tenir tot tipus de feines: des d’assistent de cuina o dona de neteja en cases increïbles Airbnb, fins a recol·lectora de macadàmies en una granja. L’arribada no va ser fàcil. Sent de fora i a sobre amb la pandèmia de la COVID-19 has de treballar del que calgui.
Recomanaria a tothom que en algun moment de la seva vida tingués l’experiència de buscar-se la vida en una altra cultura durant un temps. La supervivència m’ha fet créixer molt com a persona i m’ha ensenyat a valorar el que realment és important.
Després d’un any intens, em vaig adonar que trobava a faltar l’arquitectura, i em vaig decidir a enviar currículums als estudis més importants de Byron, i em van contractar a Oceanarc Architects Byron Bay. Al principi, no cobrava gaire i vaig haver de compaginar-ho amb una segona feina com a bartender al bar d’un hotel. Mentrestant, anava absorbint com funcionava tot aquí a Austràlia: quins sistemes constructius utilitzaven, com funcionava el sistema legislatiu i administratiu i, sobretot, tota la terminologia tècnica en anglès dins del món de l’arquitectura.
9. I com arribes a Zaher Architects?
A finals de 2020 vaig decidir muntar la meva pròpia empresa d’arquitectura, Arch Natur, i vaig començar a col·laborar en projectes juntament amb un antic company de feina. I al maig em van contactar de Zaher Architects, un dels estudis al qual havia enviat el currículum, i així va ser com vaig començar a treballar per a ells. Treballo amb dues noies més (una australiana i una resident anglesa) i amb el Sam, l’arquitecte principal, originàriament del Líban, granger i gran persona. Dissenyem cases de 2 a 4 milions de dòlars on intentem innovar amb sistemes constructius alternatius: murs de Hempcrete, murs de meitat formigó i meitat terra compactada, entramats de fusta amb aïllament de fibres de fusta, etc.
10. Com és un dia normal teu i quines aficions tens a part del vessant professional?
El meu dia a dia normalment és llevar-me d’hora, anar a entrenar-me a F45, fer ioga o surf i després anar a treballar a l’estudi unes sis o set hores. Només treballo tres dies a la setmana, que són suficients per viure i estalviar, així que la resta de dies treballo pels meus propis projectes i faig surf. El despatx és al mig del bosc i tenim deu alpaques al voltant de la propietat, horts vegetals, un abellar i diversos gossos. El fet d’estar rodejats de natura i treballar sis o set hores al dia ens fa ser molt més productius. En la cultura australiana es prioritza gaudir de la naturalesa, el temps lliure i la família abans que la feina.
11. Com recordes els teus anys d’estudi a la nostra escola i quines eines o aprenentatges et van ajudar en el teu desenvolupament professional?
La veritat és que en tinc molts bons records, malgrat com n’és de dura i llarga la carrera d’Arquitectura. Recordo el Taller Vertical com una gran oportunitat per posar en pràctica el treball en equip en diferents situacions. Projectes i Urbanisme les recordo com les assignatures que t’ensenyen exactament el que et trobaràs en el teu dia a dia professional. Personalment, la carrera m’ha ajudat a entendre la importància de saber vendre’t artísticament i transmetre la teva idea als altres. M’emporto bons records de professors els quals m’han ensenyat molt personalment i d’intenses nits sense dormir amb grans persones. Només els que ho hem viscut sabem com d’intensa i vocacional és aquesta carrera, però com de gratificant pot arribar a ser també.
12. Quins consells traslladaries a qualsevol persona que, avui, està estudiant Arquitectura i que vol dedicar-se a aquesta professió?
Primer de tot, que no utilitzin més Autocad 2D. Vaig estudiar tota la carrera treballant en Autocad i no el vaig fer servir mai més. Ara es fa servir, sobretot, la tecnologia BIM, que permet optimitzar molt més el temps. Quantes nits sense dormir m’hauria estalviat! (riu).
En segon lloc, els recomanaria que no es desmotivin si algun any no ho acaben de veure clar. Personalment, vaig tenir diverses crisis dubtant de si volia dedicar-m’hi realment: una a la meitat de la carrera, la següent en acabar la carrera, i l’última en marxar de Barcelona cap a Austràlia. En totes, viatjant em vaig adonar que es pot fer més bona arquitectura de la que s’està fent fins ara gràcies als exemples que vaig veure a altres països com Tailàndia, Indonèsia i, ara, aquí. Sé que sembla irònic que em dediqui a construir si no estic a favor de destruir el planeta, però m’agrada la frase que diu: “Si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi”. I això és el que em motiva a seguir.