Durant la conferència, Villaverde va explicar la paradoxa de l’Estat de les autonomies, en què cal una diversitat i una pluralitat per legislar les diferents comunitats d’una mateixa nació, ja que en cada territori els drets funcionen de manera diferent.

Per fer-ho, el ponent va situar el problema retrocedint breument en la història i posant com a exemple el procés de federalització dels Estats Units. La paradoxa del model federal és que no tots els estats són iguals, per aquest motiu, l’ordenament és la suma de molts ordenaments parcials. En aquest sentit, Villaverde va remarcar que el “l’Estat espanyol és un estat federal”.

El conferenciant va passar llavors a aprofundir en la Constitució. Aquesta norma dota d’unitat el conjunt i té dues peces bàsiques: l’element de competència i l’estatut bàsic de guardar la condició de ciutadania. Respecte a aquest últim, Villaverde va remarcar que, per la seva naturalesa, no pot ser diferent depenent del lloc on s’és, ja que es refereix especialment als drets fonamentals.

A parer del ponent, la comunitat autònoma pot fer coherent la unitat i la diversitat. Unitat pels drets fonamentals, que són idèntics a tot el territori i que no es poden canviar en els estatuts d’autonomia. Villaverde va destacar que la Constitució espanyola permet la diversitat i que, per això, es tracta d’un model asimètric.