- Més vistos
- Darrera visualització
Xavier Baró presenta els trets més rellevants del procés evangelitzador de les Illes Mariannes
El Dr. Xavier Baró, vicedegà de la Facultat d'Humanitats, va pronunciar la conferència «L'elaboració del model hagiogràfic en els relats missionals: el cas de Luis de Medina (1637-1670)» al seminari de recerca del projecte «Poder i representacions a l'Edat Moderna: la monarquia hispànica com a camp cultural» organitzat per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 30 de maig passat.
Al llarg de la seva intervenció, Xavier Baró va exposar la seva actual línia de recerca sobre el procés evangelitzador dut a terme a les illes del nord del Pacífic a la segona meitat del segle XVII. El professor va posar en relleu com es va produir el xoc de cultures entre el model occidental barroc i els indígenes de les Illes Mariannes.
El seminari fou organitzat pel projecte “Poder i representacions a l’Edat Moderna: la monarquia hispànica com a camp cultural”. L’objectiu d’aquest grup de recerca és desenvolupar una interpretació de la monarquia espanyola a l’Edat Moderna en clau cultural. Durant els últims anys els historiadors han tendit sobretot a veure la monarquia com un constructe polític, és a dir, com la unió accidental de territoris molt diferents els uns dels altres i que mai van arribar a estar plenament integrats en un mateix projecte.
Segons els investigadors, aquesta lectura ha llastrat considerablement la comprensió de la realitat de la monarquia com a conjunt. Aquestes dificultats de comprensió han fet que sovint s’hagi identificat amb la cort i s’hagi deixat de banda amb això la seva dimensió territorial. La hipòtesi de partida del projecte és que no es podia governar un territori d’abast planetari sense un mínim de consens cultural.