Dues de les conferències, pronunciades a la Facultat de Medicina i a l’Escola d’Infermeria, es van centrar en una reflexió sobre la malaltia, tenint en compte el paradigma del cos viscut, és a dir, “de l’experiència que la persona té del seu propi cos com a mitjà de relació amb si mateix, amb els altres i amb el seu entorn”.

“Aquest paradigma –va explicar Escribano– ofereix un complement interessant a la consideració del cos i de la malaltia des del paradigma anomenat biomèdic, que tematitza el cos humà des del punt de vista del funcionament de l’organisme, i no tant des de la significació vital i existencial de la corporalitat”.

D’altra banda, el doctor Escribano va impartir una altra conferència a la Facultat de Filosofia. Amb el títol: “Subjetividad y encarnación: reflexiones a partir de Wenders y Husserl”, el conferenciant va fer una interpretació en clau fenomenològica de l’interessant film, de Wim Wenders, Himmel über Berlin (El cel sobre Berlín), de 1987, en què, segons va explicar, “es duu a terme una veritable reflexió fílmica i poètica del que significa trobar-se arrelat o implicat en el món per un subjecte o un individu ‘encarnat’”.