El Simposi va reunir especialistes de les més diverses procedències i de disciplines com la Medicina, la Psicologia, l’Antropologia i la Filosofia, entre d’altres, al The Oxford Research Centre in the Humanities. La trobada va centrar la seva atenció en certes temàtiques que es troben a la frontera de les ciències mèdiques i les ciències humanes, com per exemple, l’experiència viscuda de les malalties cròniques, les relacions entre el dolor i el patiment, la importància i la significació terapèutica del tacte o  les situacions límits com la demència o la proximitat de la mort, entre d’altres.

En aquest context, el professor Escribano, va presentar una comunicació amb el títol “The fragility of beauty and the beauty of fragility” en què tractava d’examinar els punts d’intersecció entre vulnerabilitat i expressivitat, amb la finalitat d’evitar la tendència a la fixació de dualitats excessivament polaritzades que generen tòpics reduccionistes al voltant del cos ancià, del cos malalt, del cos vulnerable en qualsevol de les seves manifestacions, i que aboquen finalment a la consideració del cos fràgil com una mena de no-jo i abandonen la persona que pateix a l’experiència de l’alienació.