El Dr. Xavier Escribano, professor de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona, ha ofert una conferència en el marc del cicle “Mirades filosòfiques sobre la COVID-19” que ha impulsat la Societat Catalana de Filosofia. Sota el títol “Les mans i el rostre de la COVID-19: perspectives antropològiques i fenomenològiques”, Escribano ha reflexionat sobre la pandèmia des del punt de vista filosòfic, entenent aquesta crisi com una situació que no ens permet una mirada objectiva en la distància, sinó que més aviat modifica o altera la nostra perspectiva.

El professor ha centrat la seva exposició en com la pandèmia ha transformat la nostra experiència, sobretot a partir de les diferents formes de privació sensorial que ha suposat la principal recomanació per reduir la transmissió del virus: mans netes, mascareta i distància social. En aquest sentit, ha incidit en el canvi de paradigma que ha originat la COVID-19 pel que fa a, per exemple, la nostra relació manual amb els objectes de la cultura material, ja que els objectes que en una situació normal no haurien suposat cap inconvenient (el pom d’una porta, la superfície d’una taula a l’aula, un llapis, les verdures de la compra), poden convertir-se en hipotètics transmissors d’un agent infecciós invisible. Experimentem, així, l’“adversitat dels objectes” que ens envolten.

Escribano també ha assegurat que el rostre és la marca més destacada d’individualitat, i que la mascareta, a més a més de transformar la singularitat de la cara en un aspecte genèric, desarticula dues meitats del rostre: la intel·lectual i la moral. Així mateix, ha evidenciat la pèrdua d’identitat i els problemes que comporta la mascareta per al diàleg entre dues persones, que s’entén com una transmissió de pensament que es modula per l’actitud, l’expectació i l’interès del qui escolta. Per últim, el professor ha assegurat que la majoria dels reptes relatius a la distància eren problemes que ja existien abans de la pandèmia, com la “por del contacte” en la multitud de la ciutat contemporània, detectada per alguns sociòlegs, però que ara s’han vist agreujats i ha conclòs que la pandèmia és una invitació a la reflexió en una situació vitalment urgent que ens obliga a no deixar de pensar sobre el que ens ha passat, ens passa i ens passarà.

El cicle “Mirades filosòfiques sobre la COVID-19” de la Societat Catalana de Filosofia proposa una reflexió filosòfica sobre la situació general produïda per la COVID-19 des de diferents perspectives com són la fenomenologia, l’antropologia filosòfica i l’ètica, per obrir portes a la comprensió de la condició humana durant la pandèmia.