“Qui va destruir la Biblioteca d'Alexandria?”. Amb aquest interrogant, envoltat de mite, ha obert avui la seva conferència en UIC Barcelona el lingüista Christophe Rico, doctor en grec antic, Catedràtic de Filologia Grega a l'Escola Bíblica Francesa de Jerusalem i degà de l'Institut Polis de Jerusalem. L'expert en llengües antigues ha ofert per a la Facultat d'Humanitats una ponència sota el títol “Naixement, esplendor i caiguda de la biblioteca d'Alexandria. Qui va destruir la biblioteca?”, en la qual ha llançat llum sobre el mite de la seva desaparició: “Tot apunta que la fi va ser en el 48 a. C.”
El Dr. Rico ha compartit les conclusions del seu estudi dels textos antics -tornant a la font primària- per a poder determinar que el possible responsable de la destrucció de la Biblioteca fos Julio Cesar: “El mateix Cessar, en el bellum civile, parla que va haver de posar foc a la flota de l'enemic, però no parla de la crema de la biblioteca, ja que les seves publicacions són propaganda. Així i tot, podem suposar que, en aquest incendi, durant la primera guerra alexandrina, va ser quan es va cremar”.
Per a poder arribar a la conclusió de la destrucció del gran centre del saber, el catedràtic ha posat en context als estudiants, fent un repàs des de l'aparició de les primeres biblioteques i la creació del centre alexandrí: “Demetrio de Faleo va ser la ment que va estar darrere del projecte, amb el suport dels reis Ptolemeo I i II”, ha explicat.
Seguidament, el Dr. Rico ha parlat de l'etapa d'esplendor de la Biblioteca que malgrat ser “un lloc enorme, tota la informació que albergava cabria avui dia en un simple *pendrive”. “No se sap el nombre de volums que tenia Alexandria, però testimoniatges com el de Sèneca ens porten a pensar que van ser 40.000”, afirma l'expert.
La degana de la Facultat d'Humanitats, Judith Urbano, ha presentat al Dr. Rico i ha destacat la importància que les conclusions del catedràtic vengen de “una recerca dels textos antics, anant a les fonts primàries, que és sempre el més important i buscant que siguin el més contemporànies possibles”, ha afirmat la professora.
Com a conclusió, el Dr. Rico ha enviat un missatge tranquil·litzador als estudiants, després d'explicar la desaparició de la Biblioteca d'Alexandria, afirmant que si no s'hagués cremat, hauria desaparegut igualment per caure en desús, fins i tot per la humitat del Nil, que hauria afectat els papirs: “El més important no es va perdre, ja que en aquest moment ja existien altres biblioteques, fins i tot algunes privades, i els textos importants circulen molt, per la qual cosa no poden desaparèixer”, ha confirmat l'expert.
