Un any més, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, la Facultat d’Humanitats, juntament amb Cases Singulars, ha ofert una conferència centrada en dones artistes, enguany sota el títol “Visionàries i transgressores: dones artistes de la modernitat”. La sessió, a càrrec d’Anna Pou, i amb la presentació de la degana de la Facultat, Judith Urbano, s’ha centrat en quatre artistes que han marcat la història de l’art i de la moda: Hilma af Klint, Elsa Schiaparelli, Coco Chanel i Marina Abramovic.

La conferenciant, Anna Pou, divulgadora i historiadora de l’art, i professora i doctoranda de UIC Barcelona, ha fet un repàs per la vida i l’obra d’aquestes dones, totes elles pioneres: “He escollit quatre dones molt diferents entre elles, però totes trencadores i pioneres en el seu camp. Les coneixerem per ordre cronològic, començant per Hilma af Klint i acabant per Marina Abramovic, que encara és viva, ja que és important parlar de dones d’ara i de dones d’abans”, aclareix la professora.

Quatre dones singulars

Sobre Hilma af Klint s’ha destacat en la conferència que va ser la primera artista abstracta del món. “Fins ara pensàvem que era Kandinsky, però quan l’any 1986 es van obrir les caixes de la seva herència, es va descobrir la veritat. És un dels fets més importants de la història de l’art”, ha remarcat l’experta.

Seguidament, s’ha fet una anàlisi de la vida i l’obra de Coco Chanel, una gran trencadora dels rols de gènere pel que fa a la roba. “Ella es posa pantalons i canotiers, que són els barrets que portaven els senyors”, ha destacat Pou. “La Chanel també té el mèrit de ser la primera de fer una bossa amb corretja, per deixar lliures les mans”, destaca la professora, tot afirmant que la dissenyadora va crear la moda garçon.

En un punt totalment oposat a Chanel, s’hi troba Elsa Schiaparelli, una dissenyadora de moda molt propera al surrealisme i a totes les avantguardes. “Trenca estereotips amb la faldilla pantaló, crea quadres en les seves peces de roba i introdueix la cremallera per primera vegada en els vestits”, ha explicat Pou.

Finalment, s’ha fet un repàs de l’obra de la Marina Abramovic, coneguda com l'àvia de la performance: “Una dona radical que ve d’una família radical”, ha comentat Pou. Sobre ella, l’experta ha destacat algunes de les seves obres més conegudes mundialment, en què “el cos és el mitjà per fer art” i on es destaca “el dolor físic i l’espiritual, que era un dels temes que més interessaven a l’artista”.

Aquesta sessió és la segona del cicle de conferències que organitzen Cases Singulars i UIC Barcelona, per tercer any consecutiu. La següent sessió tindrà lloc al mes de juny, amb motiu del Dia del Modernisme.