Segons explica Andrea Rodríguez Prat, directora de l’Institut, “més enllà de la transmissió de coneixements tècnics, el CIP busca capacitar els alumnes per plantejar-se les grans preguntes de l’existència humana i formar ciutadans cultes amb ideals capaços d’entendre els reptes del món actual”. És el que comenta Miquel Bastons, director adjunt d’aquest nou institut: “La seva missió radica a ajudar a transformar la persona (alumnes i professors) per fer-la créixer”. Aquesta transformació, que ell defineix amb el mot anglès, de difícil traducció, flourishing —alguna cosa com “florir” o “prosperar”—, es basa en el desenvolupament integral de l’individu, tant en l’àmbit intel·lectual, com en el moral i l’existencial. 

D’aquesta manera, l’Institut Cultura i Pensament pretén desplegar un ventall d’assignatures d’antropologia filosòfica i d’ètica, de forma transversal a tots els graus de UIC Barcelona. A més, a partir del curs vinent, els alumnes de diferents titulacions coincidiran a l’aula per cursar assignatures com La Dona a la Història, Destí i Llibertat en la Tragèdia Grega, Justícia i Poder al Cinema de Masses, o Religió, Canvi i Modernitat. Sota el guiatge de “les grans ments, dels grans llibres i de les grans converses”, com diu Strauss, el CIP vol contribuir a la formació intel·lectual dels estudiants.

El pla d’estudis que promou el CIP està inspirat en l’educació liberal, un model molt arrelat en universitats anglosaxones, com Harvard o Columbia des de fa més d’un segle. Se centra en el desenvolupament d’un core curriculum: un programa comú per a tota la universitat, que busca defugir de l’excessiva especialització del sistema universitari actual i obrir horitzons vers una educació integral de la persona.

A través de les assignatures del CIP s’estan creant espais perquè els alumnes conreïn un saber integral, reflexionin sobre la condició humana, així com sobre les arrels de la cultura i dels grans reptes socials, científics o filosòfics del passat i del món contemporani.

Mencionant la famosa exhortació popularitzada per Kant, Sapere aude! (‘Atreveix-te a pensar!’), Bastons explica: “És una expressió que s’ha banalitzat molt, però la idea és animar a reflexionar sobre un mateix i l’entorn que ens envolta, amb l’ajut dels grans savis de la història”. I afegeix: “Els grans llibres i pensadors poden ser una ajuda inestimable en aquest procés”.

L’impacte del CIP no es limita, per tant, a la implementació de matèries transversals, sinó que busca impregnar tota l’activitat docent amb els seus valors i principis. Bastons subratlla que “de poc serviria posar assignatures ètiques, per exemple, si els professors d’Anatomia, Didàctica, Construcció, Comptabilitat, etc., no inclouen, també, en la seva docència, aquesta perspectiva sapiencial”. Això implica animar-los a reflexionar sobre els fonaments de les seves disciplines i a incorporar una visió humanística en la seva docència.

En el fons, és el que explica Ortega y Gasset, en el seu llibre Misión de la Universidad, en què el filòsof cita Chuang Tse, un pensador del segle IV aC: “Com podré parlar del mar amb la granota si no ha sortit de la bassa? Com podré parlar del gel amb l’ocell d’estiu si està retingut a la seva estació? Com podré parlar amb el savi sobre la vida si és presoner de la seva doctrina?”. Ortega y Gasset subratlla la importància de la cultura com a eina per navegar per la “selva de la vida”, afirmant que només una comprensió profunda del nostre temps i espai pot guiar-nos amb encert.

Cultura i reflexió crítica: el CIP busca fomentar la recuperació de l’interès per la veritat i la inquietud intel·lectual. En paraules d’Andrea Rodríguez Prat, “la persona és el concepte central del model d’educació liberal que proposa el CIP i, sintèticament, s’entén com un jo espiritual, amb un interior obert als altres i a la transcendència”.
L’Institut Cultura i Pensament es configura com un espai de reflexió sobre la missió de la Universitat i les implicacions de la seva identitat. Emergeix com una proposta educativa innovadora i transformadora. La seva aposta per la formació integral de la persona, l’èmfasi en la reflexió crítica i el compromís amb els valors de l’humanisme cristià el converteixen en un referent únic en el panorama universitari català.