Universitat Internacional de Catalunya

Trastorns de Conducta i Personalitat

Trastorns de Conducta i Personalitat
6
10110
4
Primer semestre
op
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català,

Professorat


TRASTORNS DE CONDUCTA:

Professora: Nuria Masvidal

L’atenció a l’alumnat es fa per correu electrònic (nmmasvidal@uic.es) o després de les classes.

NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ:

Professora: Anna Carballo

L’atenció a l’alumnat es fa per correu electrònic (acarballo@uic.es) o després de les classes.

 

Presentació

TRASTORNS DE CONDUCTA (Núria Masvidal)

L’assignatura pretén facilitar a l'alumnat coneixements, tan teòrics com pràctics, sobre com abordar un possible trastorn de conducta i/o la manifestació de conductes disruptives en un entorn d'aula. En aquest sentit, es debatrà sobre com s’han de donar pautes psicoeducatives relacionades amb els límits i la normativa, així com tècniques per mantenir la disciplina dins l’entorn escolar. També s'aprofundirà en la mediació escolar, i en com abordar els casos d'assetjament o bullying.

NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ (Anna Carballo)

El camp de la neurociència cognitiva ha experimentat un important avenç en les últimes dècades, sobretot a causa del desenvolupament tecnològic de les tècniques de neuroimatge, que han permès estudiar el cervell humà en viu i en diferents edats mentre porta a terme diversos tipus de tasques cognitives. Molts d’aquests estudis s’han centrat en els processos d’aprenentatge i memòria, de manera que han permès explorar com el cervell codifica, elabora, reté i recupera la informació, i com alguns factors intervenen o interfereixen en aquests processos neurobiològics que sustenten l’aprenentatge i el desenvolupament cognitiu.

D’altra banda, a dia d’avui el camp educatiu està experimentant un fort corrent de renovació i canvi pedagògic basat en la pràctica reflexiva a causa, sobretot, dels canvis socials i tecnològics importants i accelerats que acompanyen el nou segle, així com de les xifres alarmants de fracàs escolar que indiquen de manera clara que el sistema educatiu actual no dona resposta a les necessitats socials, culturals i educatives que presenten els infants i adolescents d’avui dia.

En aquest afany per trobar un marc teòric que pugui justificar i fonamentar des d’un punt de vista científic i rigorós el canvi i la millora pedagògics, educadors i educadores han començat a interessar-se cada vegada més per les implicacions que un camp empíric com el de les neurociències, que permet estudiar la base biològica del comportament i la cognició, pugui aportar al disseny de les situacions d’ensenyament-aprenentatge.

D’aquest interès creixent neix la neurociència educativa com una nova interdisciplina orientada a l’estudi i la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva científica basada en el funcionament del cervell, a partir de la interacció entre tres àmbits de coneixement diferents: les neurociències, la psicologia i l’educació.

Requisits previs

  • Comprendre els processos educatius i d'aprenentatge dels infants en el context familiar, social i escolar. X
  • Conèixer els desenvolupaments de la psicologia evolutiva de la infantesa. X
  • Conèixer els fonaments de l'atenció primerenca. X

Objectius

TRASTORNS DE CONDUCTA (Núria Masvidal)
  1. Conèixer les possibilitats d’intervenció escolar per intervenir en els problemes de conducta i en els comportaments disruptius.
  2. Saber que són els trastorns de conducta i la influència de la família i l'entorn.
  3. Conèixer els trastorns de conducta a la primera infància.
  4. Conèixer, aplicar i transmetre les orientacions adequades per aconseguir que el professorat sigui capaç de tenir un ambient positiu dins l’aula, per poder donar classes amb garanties d’èxit, que pugui neutralitzar o minimitzar les conductes disruptives i mantenir la disciplina entre l’alumnat.
  5. Conèixer, aplicar i adquirir coneixements i tècniques d’afrontament en l’assetjament escolar.
  6. Conèixer, aplicar i adquirir tècniques de mediació escolar.
  7. Conèixer les repercussions que té l’assetjament escolar per a la víctima i l’agressor i per a la convivència entre l’alumnat.
  8. Conèixer i aplicar tècniques de prevenció de l’assetjament escolar.
NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ (Anna Carballo)
  1. Comprendre les possibles aplicacions de les neurociències en el camp educatiu, des d’una mirada científica, crítica i rigorosa.
  2. Identificar les principals etapes del neurodesenvolupament i la seva possible implicació en el disseny de pràctiques educatives.
  3. Descriure les bases neurobiològiques que sustenten els diferents processos d’aprenentatge i memòria.
  4. Diferenciar els diferents elements i factors que poden intervenir i interferir en els processos d’ensenyament-aprenentatge i tenir-los en compte en el disseny de pràctiques educatives.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
  • CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
  • CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

TRASTORNS DE CONDUCTA (Núria Masvidal)
  1. Coneix les possibilitats d’intervenció, tècniques psicoeducatives i de modificació de conducta en l’àmbit escolar i familiar.
  2. Conèixer que són els trastorns de conducta i la influència de la família i l'entorn.
  3. Conèixer els principals trastorns amb afectació conductual en l’àmbit escolar.
  4. Domina les diferents estratègies per fer que els nens i adolescents adquireixin l’autonomia necessària i sàpiguen respectar la normativa establerta a l’escola.
  5. Dissenya, planifica i aplica estratègies de resposta educativa per millorar la disciplina i aconseguir un entorn escolar segur per a  tots els alumnes i la Comunitat Educativa.
  6. Coneix i dissenya  les diferents tècniques i estratègies per afrontar els problemes de conducta i/o convivència a l’aula i a l’entorn escolar.
  7. Entén i valora la importància d’un ambient escolar positiu que ofereixi seguretat a tot l’alumnat.
  8. Coneix i planifica tècniques de Mediació Escolar.
  9. Respecta i valora la diversitat com element d’enriquiment humà.
NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ (Anna Carballo)
  1. Comprendre les possibles aplicacions dels avenços neurocientífics en el camp educatiu, així com les seves limitacions més importants.
  2. Identificar les diferents fites que esdevenen al llarg del neurodesenvolupament des del naixement fins al final de l’adolescència, així com les possibles implicacions en el disseny de pràctiques pedagògiques.
  3. Reconèixer els diferents tipus d’aprenentatge i memòria que sustenta el cervell, així com els seus correlats neurobiològics corresponents.
  4. Identificar els diferents factors (cos-ment, emocions, cervell social, llenguatge, funcions executives, etc.) que intervenen i interfereixen en els processos d’aprenentatge i la memòria.
  5. Ser capaç de dissenyar pràctiques educatives adaptades als coneixements neurocientífics sobre com aprèn el cervell.
  6. Ser capaç de dissenyar espais d’aprenentatge adaptats als coneixements neurocientífics sobre com aprèn el cervell.

Continguts

TRASTORNS DE CONDUCTA (Núria Masvidal)
  1. Introducció als problemes de conducta en l’àmbit escolar i familiar.
  2. Definició de trastorn de conducta i la seva influècia amb l'entorn.
  3. Afectacions conductuals envers alguns trastorns i tècniques de modificació de conducta a l'aula. 
  4. L’assetjament escolar i les seves repercussions. 
  5. Intervenció i tècniques per abordar-lo, mediació escolar.
NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ (Anna Carballo)

  1. Introducció a la neurociència educativa:
1.1 Possibilitats i limitacions.
1.2 Neuromites i neurofília.
 
2. Neurodesenvolupament:
2.1 Maduració cerebral i períodes sensibles.
2.2 Cervell adolescent.
2.3 Envelliment
 
3. Cervell i aprenentatge:
3.1 Plasticitat neuronal.
3.2 Tipus de memòria.
 
4. Elements que intervenen en els processos d’aprenentatge i memòria:
4.1 Relació cos-ment.
4.2 Cervell emocional.
4.3 Cervell social.
4.4 Cervell i llenguatge.
4.5 Funcions executives.
4.6 Disseny d’espais d’aprenentatge.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Classe Teòrica (CT) 

Aprenentatge Autònom (AA) 

Treball Individual (TI) 

Treball en grup (TG)

Análisi de casos pràctics (ACP)

Debat i Discussió (DyD) 

Role PLaying (RP)

 

COMPETÈNCIESMETODOLOGIAACTIVITAT FORMATIVA
CEM-05 CEM-06 CEM-07 CEM-08 CEM-09 CEM-23 CEM-28 CET-1 CET-2 CET-3 CET-4 CET-6 CG-01 CG-02 CG-03 CG-04 CG-09 CG-10 CG-11 Aprenentatge cooperatiu
Estudi de casos
Mètode expositiu / lliçó magistral
Resolució d'exercicis i problemes
Classes pràctiques
Classes teòriques
Estudi i treball individual / autònom
Estudi i treball en grup
Tutories

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Serà necessari tenir aprovades les dues parts de l'assignatura per a poder fer mitjana i aprovar.

TRASTORNS DE CONDUCTA (Núria Masvidal)

1a convocatòria

Per a l’avaluació de l’assignatura es tindran en compte els aspectes següents: 

  • Pràctiques: Casos i treballs (35%).
  • Examen final (65%)

L'examen final cal que estigui aprovat per fer mitjana amb la resta de notes. Per aprovar l'assignatura la mitjana final haurà de ser igual o superior a 5. La part pràctica no és recuperable.

2a convocatòria

Les notes de la part pràctica es mantenen, tant si estan aprovades com si estan suspeses. L'examen final es repetirà i serà necessari obtenir una nota suficient perquè la mitjana ponderada sigui 5 o superior. En cas que la mitjana estigui suspesa, l'alumne haurà de repetir l'assignatura l'any següent.

NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ (Anna Carballo)

1a convocatòria:

  • 80%: Prova escrita
  • 20%: Treball grupal

Es requereix un mínim de 5 en la prova escrita per poder calcular la mitjana de l’assignatura i aprovar. Si se suspèn aquesta part, s’ha de recuperar en la segona convocatòria.

2a convocatòria:

  • 80%: Prova escrita
  • 20%: Treball grupal (la mateixa nota que a la primera convocatòria)

Es requereix un mínim de 5 en la prova escrita per fer mitjana. S’aprova l’assignatura amb una mitjana mínima de 5 tenint en compte totes les parts avaluades (aprovades i suspeses).

L'avaluació respectarà sempre la normativa general establerta en el Grau d'Educació respecte a les faltes d'ortografia, redactat i plagi.

Alumnes que repeteixen l'assignatura:

L'alumnat repetidor pot renunciar a l'avaluació continuada i anar directament a l'examen final de l'assignatura (la nota del qual representarà el 100% de la nota de l'assignatura), sempre i quan tingui totes les activitats i treballs aprovats, una elevada assistència i el vist-i-plau del professorat responsable.

SISTEMA D’AVALUACIÓ

L’assistència activa de l’alumnat a la classe mostra el grau d’implicació com a mostra d’interès i la seva interacció amb el professorat i amb la resta de companys i companyes.

Prova individual escrita que reuneix els aspectes més generals i rellevants de la matèria que s’ha d’avaluar. S’avaluen la capacitat dels estudiants d’escoltar i entendre les idees principals dels continguts impartits, així com la seva capacitat d’entendre bibliografia i literatura específica en la seva àrea d’estudi, i s’avalua, així mateix, la terminologia corresponent. D’altra banda, les proves escrites també avaluen el contingut impartit sobre conceptes específics de les diferents matèries del títol. S’estructuren a través d’exàmens parcials i/o finals, exercicis finals, qüestionaris en línia i anàlisi d’articles científics.

A través de la resolució de casos s’avalua la capacitat de l’alumnat per aplicar els continguts teòrics apresos en una situació real o simulada.

Bibliografia i recursos

BIBLIOGRAFIA GENERAL 
TRASTORNS DE CONDUCTA:
  • Pérez Álvarez, Mariano; Fernández Hermida, Jasé Ramón; Fernández Rodríguez, Concepción; Amigo Vázquez, Isaac. (2010): "Guía de tratamientos psicológicos eficwces III. Infancia y adolescencia." Editorial Pirámide. Coleeción PSICOLOGÍA. ISBN: 9788436818161.
  • Bueno i Toreens, David. (2022): "Neurociencia para educadores". Editorial Octaedro. Colección Rosa Sensat. ISBN: 9788499219912.
  • Ceriotti Migliarese, Mariolina. (2019): "La familia imperfecta. Cómo convertir los problemas en retos". Edizioni Ares. ISBN: 9788432151323. 
  • Moreno, Eloy. (2018): "Invisible". Editorial Nube de tinta. ISBN: 978-8416588435.
  • Labrador Encinas, Francisco Javier; Cruzado Rodríguez, Juan Antonio; Muñoz López, Manuel. (2001). “Manual de técnicas de modificación y terapia de conducta”. Ediciones Pirámide. Colección Psicología. ISBN: 9788436813746. 
  • Piñuel y Zabala, Iñaki y Cortijo Peris, Óscar. (2016): “Cómo prevenir el acoso escolar. La implantación de protocolos antibullying en los centros escolares: Una visión práctica y aplicada”. CEU Ediciones. Colección General. ISBN: 9788416477364. 
  • Bilbao, Álvaro. (2015). “El cerebro del niño explicado a los padres”. Plataforma editorial. ISBN: 9788416429561. 
  • López Moratalla, Natalia. (2019). “El cerebro adolescente”. Editorial Rialp. ISBN:9788432151224. 
  • J. de Prada y J. Aurelio López Gil. (2010). “Mediación escolar. Cuaderno para la formación de mediadores escolares.” Escuela de Mediación.
NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ:

Bàsica:

  • Carballo, A. & Portero, M. (2018). 10 ideas clave Neurociencia y Educación, aportaciones para el aula. Barcelona: Graó.

Complementària:

  • Blakemore, S.J. & Frith, U. (2007). Cómo aprende el cerebro. Las claves para la educación. Barcelona: Ariel.
  • Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Barcelona: Rosa Sensat.
  • Howard-Jones, P. (2011). Investigación neuroeducativa. Neurociencia, educación y cerebro: de los contextos a la práctica. Madrid: La Muralla.
  • Mora, F. (2013). Neuroeducación. Madrid: Alianza.
  • Morgado I. (2014). Aprender, recordar y olvidar. Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: Ariel.
  • Sousa, D. (2014). Neurociencia educativa: Mente, cerebro y educación. Madrid: Narcea.
  • Tokuhama-Espinosa, T. (2011). Mind, Brain, and Education Science: A comprehensive guide to the new brain-based teaching. New York: W.W. Norton.