Universitat Internacional de Catalunya
Psicologia II: Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Professorat
L'horari de tutoria serà a convenir segons les necessitats de l'alumne i sempre mitjançant cita concertada a traves de correu electronic amb el/la professor/a
mcbalaguer@uic.es
jaumecamps@uic.cat
Presentació
L'assignatura de Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar té com a objectiu bàsic el desenvolupament de competències relacionades amb la comprensió de com s’adquireix el coneixement i de com l'escola pot influir en aquesta adquisició. Per això es farà un estudi de les diferents teories de l’aprenentatge que més han influenciat la concepció actual dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
A part d'això també es pretén que l'alumnat adquireixi competències de gestió de l'aula a partir dels continguts que s'impartiran i competències relacionades amb la seva formació com a docent analític/a i reflexiu/va.
Objectius
- Assolir les competències determinades per treballar l'assignatura.
- Comprendre i saber comunicar els continguts propis de l'assignatura
- Saber contextualitzar els continguts assolits a aspectes de la vida escolar real
- Saber crear entorns d'aprenentatge d'acord a les característiques pròpies dels infants d'EP
- Adquirir mecanismes per regular el propi procés d'aprenentatge
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CEM-14 - Comprendre els processos d'aprenentatge relatius al període de 6 a 12 anys en el context familiar, social i escolar.
- CEM-15 - Conèixer les característiques d'aquests estudiants, així com les dels seus contextos motivacionals i socials.
- CEM-16 - Dominar els coneixements necessaris per comprendre el desenvolupament de la personalitat d'aquests estudiants i identificar-ne disfuncions.
- CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho duna manera contemporània, professional i sistemàtica.
- CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
- CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
- CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
- CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
- CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
- CG-06 - Conèixer els elements que conformen el pensament sistèmic, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
1- Coneix i classifica les característiques psicològiques i de la personalitat en el període 6-12.
2- Sap esbrinar les circumstàncies contextuals dels alumnes per tal de donar explicació al desenvolupament de la personalitat i dels diferents tipus d'aprenentatge.
3- Identifica, analitza i comprèn els processos d'ensenyament i aprenentatge dels nens de 6 a 12 anys i sap com relacionar-los amb l'entorn, prenent consciència de la seva complexitat.
13- Està familiaritzat amb les estratègies que els alumnes utilitzen per aprendre, les seves necessitats d'aprenentatge, el seu desenvolupament personal i els problemes que apareixeran, i sap com afrontar-los.
20- Té un coneixement suficient de la psicologia del comportament per analitzar i entendre el seu propi comportament i el dels altres.
21- Sap integrar la informació contextual de cada situació educativa i sap transferir el resultat de la seva anàlisi a una intervenció concreta (pensament sistèmic)
Continguts
- Desenvolupament cognitiu: components individuals i psicosocials de l'aprenenetatge
- Psicologia Educativa: evolució històrica
- Psicoloia Cognitiva
- Teories psicològiques de l'aprenentatge
- Creació dialògica del coneixement
- Intel.ligències múltiples
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
| COMPETÈNCIES | METODOLOGIA | ACTIVITAT FORMATIVA |
|---|---|---|
| CEM-14 | Contracte d'aprenentatge Mètode expositiu / lliçó magistral | Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom |
| CEM-15 | Aprenentatge cooperatiu Mètode expositiu / lliçó magistral | Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup |
| CEM-16 | Estudi de casos | Estudi i treball individual / autònom Tutories |
| CET-3 | Contracte d'aprenentatge Mètode expositiu / lliçó magistral | Estudi i treball individual / autònom |
| CET-4 | Aprenentatge cooperatiu Contracte d'aprenentatge | Estudi i treball en grup Tutories |
| CET-6 | Estudi de casos Mètode expositiu / lliçó magistral | Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom |
| CET-7 | Mètode expositiu / lliçó magistral | Estudi i treball individual / autònom Tutories |
| CG-02 | Estudi i treball individual / autònom Tutories | |
| CG-04 | Resolució d'exercicis i problemes | Estudi i treball en grup |
| CG-06 | Mètode expositiu / lliçó magistral | Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'avaluació de l'assignatura tindrà en compte el progrés al llarg del periode acadèmic. Els registres que permetran aquesta avaluació es trauran de les diferents activitats d'avaluació continuada, que tindran una naturalesa variada. Concretament, l'assignatura s'avaluarà a partir de les reflexions sistemàtiques del desenvolupament i aprenentatge individuals, de la participació competent en les tutories acadèmiques i de la realització de proves individuals d'avaluació. Altres situacions d'on s'extrauran dades són l'observació i valoració de la participació a l'aula i l'autoavaluació. Caldrà distingir les activitats d'entrenament de les activitats d'avaluació.
Per aconseguir el màxim d'objectivitat possible en l'avaluació, es demanarà a l'estudiant mantenir coherència entre les notes d'avaluació individual i les notes d'avaluació grupal. En cas de no existir aquesta coherència es prioritzarà sempre la nota individual obtinguda a l'aula, com a nota final. Això és així perquè pensem que la compentència en treball grupal és única i que la resta de competències que l'alumne/a ha d'assolir són d'àmbit individual.
Per altra banda, quan alguna de les competències requerides en aquesta guia docent no es demostri assolida en primera convpocatòria, s'haurà de recuperar en 2a convocatòria. Per aquest motiu, apareixerà un suspès en l'expedient acadèmic en la primera convocatòria. Quan s'hagi recuperat aquesta competència es recalcularà la nota final de la 2a convocatòria, tenint en compte totes les altrtes notes assolides per l'estudiant en l'avaluació continuada.
En coherència amb la responsabilitat social que comporta la funció dels mestres, cal especificar dos condicionants més en l'avaluació d'aquesta assignatura. En primer lloc esmentar que les actituds que el professorat consideri d'irresponsabilitat acadèmica poden comportar no assolir l'aprovat en l'assignatura, per entrar en completa contradicció amb el perfil de mestra/e, tal i com assenyala el 5è objectiu general de l'assignatura. En segon lloc, i d'acord amb la Competència General 2 sobre la correcció en l'expressió oral i escrita en llengua vehicular, els criteris ortogràfics vigents per al descompte de punts en les proves d'avaluació són els següents:
- -0’1 treballs o exàmens escrits a mà, -0’3 treballs o exàmens escrits en ordinador. Límit -2 punts. (treballs amb un màxim de 7 pàgines)
- -0’1 treballs o exàmens escrits a mà, -0’1 treballs escrits en ordinador. Límit -2 punts. (treballs a partir de 7 pàgines)
- El límit de descompte és de 2 punts com a màxim.
Si a la revisió d'un treball se perceb, des del principi, un excés de faltes d'ortografia o una redacció impròpia, es retornarà el treball perquè l'alumne/a el corregeixi i el torni a lliurar al cap d'una setmana. En aquest cas accedirá a un aprovat com a molt. Pensem que aquestes consideracions seran de molta ajuda per millorar la qualitat de la futura tasca com a mestres i l'actual tasca acadèmica.
És important esmentar també que aquesta assignatura te dues parts diferenciades. La part de Psicologia de l'Aprenentage desenvolupa 7 crèdits i representa un 80 % de la nota final i la part de Psicologia Social representa 2 crèdits i el 20 % restant. Malgrat que els criteris generals d'avaluació són els que consten en aquesta guia docent, cada un dels professors de les dues parts especificarà aquells aspectes concrets que consideri adequats a la seva part.
La graella posterior mostra quins són els resultats d'aprenentatge que s'esperen de l'alumnat i amb quin sistema seran avaluats. La qualificació es farà en base a l'escala comú de la Facultat d'Educació.
Reflexions sistemàtiques sobre el desenvolupament i aprenentatge individuals: 15%
Proves d'avaluació continuada (15%) i prova integradora (30%): Total 45%. Si la prova integradora es suspèn cal anar a 2a convocatòria.
Entrevista estructurada: 30%
Grau de participació, conductes a l'aula: 10%
Per aprovar l'assignatura cal realitzar totes les activitats d'avaluació continuada.
Bibliografia i recursos
Balaguer, M.C. Lectura estartègica dels problemes matemàtics a l'Educació Primària.TDX http://hdl.handle.net/10803/9348
Coll, C. (coord.) (2008). Psicologia de la Instrucció.UOC
Brunner, J.S. (1984). Acción, pensamiento y lenguaje. Alianza Editorial
Bruner, J. (1997). La Educación puerta de la cultura. Machado Libros
Coll, C., Palacios, J. i Marchesi, A. (2008). Desarrollo psicológico y educación II. Psicologia de la Educación. Alianza
Coll, C., Martín, E., Mauri, T., Miras, M., Onrubia, J., Solé, I. i Zabalza, A. (1999). El constructivismo en el aula. GRAO
Gagné, E.D. (1991). La psicología cognitiva del aprendizaje escolar. Visor
Gardner, H. (1995). Inteligencias múltiples. Paidós.
González Pérez, J. i Criado del Pozo, M.J. (2004). Psicologia de la educación para una enseñanza práctica. Editorial CCS
Lave, Jean, & Wenger, Etienne (1991). Situated Learning: Legitimate Peripheral Participation, Cambridge University Press.
Piaget, J. (1965). The child’s construction of number. Norton.
Pozo, I. i Monereo, C. (Coord.) (2000). El aprendizaje estratégico. Santillana
Puente Ferreras, A. (2005). Cognición y Aprendizaje. Funsamentos Psicológicos. Pirámide
Tuffanelli, L. (2010). Comprender. ¿Qué es? ¿Cómo funciona. Narcea
Vigotski, L.S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Crítica.
Vigotski, L.S. (1995). Pensamiento y leguaje. Paidós
Wells, G. (2001). Indagación dialógica. Hacia una teoria y una práctica socioculturales de la educación (pp. 237-270). Paidós
Woolfolk, A.; Hugues, M. y Walkup, V. (2008). Psychology in Education. Pearson
Pozo Municio, I. (2000). Aprendices y maestros (4ª ed.). Alianza.
Interacció entre iguals i adults (Psicologia social) (Jaume Camps)
Allport, G. W. (1979). The Nature of Prejudice. Cambridge: Perseus Books. (1a edició de 1954)
Aronson, E. (2000). El animal social (8a edició). Alianza.
Biscarri, J., Samper, L. i Sanuy, J. (1985). Socialització infantil i dinàmica del grup-classe. Dilagro.
Córdoba, A.I. et al. (coords) (2006). Psicología del desarrollo en la edad escolar. Pirámide.
Gerrig, R.J. i Zimbardo, P.G. (2005). Psicología y vida. Pearson.
Gil, F. i León, J.M. (1998). Habilidades sociales. Síntesis.
Harris, J. R. (1998). The Nurture Assumption. The Free Press.
Hartup, W. W. (1998a). The company they keep: Friendships and their developmental significance. In A. Campbell, & S. Muncer (Eds.), The social child. The Psychology Press.
López, F. et al. (2003). Desarrollo afectivo y social. Pirámide.
Maccoby, E. E. (2003). The Two Sexes. Growing up Apart, Coming Together. Harvard University Press.
Marín, M. (1998). Psicología social de los procesos educativos. Algaida.
Páez, D. et al. (coord.). (2004). Psicología social, cultura y educación. Pearson Educación.
Parsons, T. (1976). La clase como sistema social: algunas de sus funciones en la sociedad americana. A Gras, A. (Ed.). Sociología de la educación. Textos fundamentales (pp. 53-60). Narcea. file:///C:/Users/usuari/Downloads/Unidad2aParsons.pdf
Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. EDHASA.
Ruiz Martín, H. (2021). ¿Cómo aprendemos? Graó. (veure Capítol 3.4.)
Steele, C. M. (1997). A Threat in the Air. How Stereotyper Shape Intellectual Identity and Performance. American Psychologist, 52(6), 613-629. http://users.nber.org/~sewp/events/2005.01.14/Bios+Links/Krieger-rec5-Steele_Threat-in-the-Air.pdf
Thorne, B. (1993). Gerder Play: Girls and Boys in School. Rutgers University Press.
Turner, J. C. (1987). Rediscovering the Social Group. A Self-Categorization Theory. Basil Blackwell.