Universitat Internacional de Catalunya
Educació III: Organització Escolar i Materials
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
Dra. Maria Domingo-Coscollola mdomingo@uic.es. Abans i després de cada sessió.
Presentació
Des d'Educació III, pretenem promoure un aprenentatge actiu, personalitzat i significatiu. Aquesta matèria té 6 crèdits ECTS que s'impartiran durant el segon semestre distribuïts segons els continguts de:
- Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) -3 crèdits-.
- Organització Escolar (OR) -3 crèdits-.
Objectius
Tecnologies de la informació i la Comunicació (TIC)
- Integrar les TIC a les activitats d’ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l’ensenyament i al desenvolupament professional.
Organització escolar (OE)
- Integrar el contingut essencial d'OE referent a direcció escolar, documents institucionals, recursos (humans, materials i funcionals), clima escolar, i innovació i aprenentatge.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CEM-03 - Analitzar la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.
- CEM-07 - Promoure el treball cooperatiu i el treball i l'esforç individuals.
- CEM-10 - Dissenyar, planificar i avaluar l'activitat docent i l'aprenentatge dins l'aula.
- CEM-11 - Conèixer i aplicar experiències innovadores en l'educació primària.
- CEM-65 - Relacionar teoria i pràctica amb la realitat de l'aula i del centre.
- CEM-66 - Participar en l'activitat docent i aprendre a saber fer, actuant i reflexionant des de la pràctica.
- CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
- CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
- CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Integra les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en les activitats d'E-A, la gestió de l'ensenyament i el desenvolupament professional.
- Integra el contingut essencial d'OE referent a direcció escolar, documents institucionals, recursos escolars (humans, materials i funcionals), clima escolar, i innovació i aprenentatge.
Continguts
Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)
- Internet com a eina d'informació i participació.
- Eines de comunicació.
- Aprenentatge a Internet.
- Recursos TIC educatius.
- Tecnologies emergents per a l'aprenentatge.
Organització Escolar (OE)
- Direcció escolar.
- Documents institucionals.
- RRHH, materials i funcionals.
- Convivència i clima escolar.
- Innovació i aprenentatge.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
La metodologia serà variada: treball basat en projectes o reptes, gamificació, realitat augmentada, debats, recerca i exposicions. Es potenciarà la pràctica reflexiva i s'estimularà el paper actiu tot procurant gaudir de l'emoció d'aprendre a aprendre.
Els alumnes desenvoluparan activitats per lliurar-les en els terminis establerts. Es duran a terme diferents activitats: pràctiques, teòriques, treball en grup i individual, seminaris, tallers i tutories. Totes elles per afavorir l'aprenentatge i estimular l’intercanvi de coneixement des de la col·laboració, el diàleg, l'exploració, la intervenció i l'anàlisi. També, s’utilitzaran espais comuns de comunicació per poder avançar en el coneixement i... créixer junts.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'assignatura té un caràcter especialment pràctic pel que caldria assistir a classe. L’avaluació d’aquesta assignatura és global, tot i que la impartim en 2 blocs d'aprenentatge: TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i OE (Organització Escolar). Per tant, per poder aprovar l'assignatura, l’alumne haurà de demostrar que ha aconseguit un nivell mínim dels resultats d'aprenentatge de cada bloc. Així, quan l'alumne hagi aprovat els 2 blocs, li podrem assignar la nota global tenint en compte el pes ponderat dels blocs.
S’usaran diferents activitats avaluatives i sistemes d’avaluació: dossier d'aprenentatge, treballs de recerca grupals, seminaris, presentacions orals, debats, produccions escrites i audiovisuals, proves objectives, disseny d'activitats, autoavaluació i coavaluació. L’avaluació serà continuada. Es valorarà principalment el fer, el treball en equip, la implicació i la participació de l'alumnat. Per a obtenir la nota final de cada bloc, tindrem en compte les produccions fetes en grup (45%), una prova individual sobre l'aprenentatge i de l'aprenentatge (35%), i la autoavaluació i la coavaluació (20%). El procés d’Ensenyament i Aprenentatge de cada bloc (TIC-OE) és pautat, continuat i amb acompanyament.
Bibliografia i recursos
Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)
- Adell, J., Llopis, M. Á., Esteve, F., i Valdeolivas, M. G. (2019). El debate sobre el pensamiento computacional en educación. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 22(1), 171-186. https://doi.org/10.5944/ried.22.1.22303
- Annual Learning Tools Survey. (2020, Setembre 1). Top 200 Tools for Learning 2020. 14th Annual Learning Tools Survey. https://www.toptools4learning.com
- Area, M., i Rodríguez, J. (2017). De los libros de texto a los materiales didácticos digitales. RELATEC: Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa, 16(2), 9-12.
- Bonilla-del-Río, M., i Aguaded, I. (2018). La escuela en la era digital: smartphones, apps y programación en Educación Primaria y su repercusión en la competencia mediática del alumnado. Pixel-Bit: Revista de Medios y Educación, 53, 151-163. https://doi.org/10.12795/pixelbit.2018.i53.10
- Cabero, J., i Barroso, J. (2016). Ecosistema de aprendizaje con «realidad aumentada»: posibilidades educativas. Tecnología, Ciencia y Educación, 5, 141-154.
- Camacho, M., i Esteve, F. (2018). El uso de las tabletas y su impacto en el aprendizaje. Una investigación nacional en centros de Educación Primaria. Revista de Educación, 379, 170-192. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2017-379-366
- Casado-Fernández, R., i Checa-Romero, M. (2020). Robótica y Proyectos STEAM: Desarrollo de la creatividad en las aulas de Educación Primaria. Píxel-Bit. Revista de Medios y Educación, 58, 51-69. https://doi.org/10.12795/pixelbit.73672
- Castro-Rodríguez, M. M. (2019). Los materiales usados en escuelas de Educación Infantil proyectados en sus webs y blogs. Educar em Revista, 35(77), 95-116. https://bit.ly/3pOXj5c
- Cela-Ranilla, J. M., Esteve-González, V., Esteve-Mon, F., González-Martínez, J., i Gisbert-Cervera, M. (2017). El docente en la sociedad digital: una propuesta basada en la pedagogía transformativa y en la tecnología avanzada. Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 21(1), 403-422.
- Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. (2019). Mòbils.edu. Per a l’adquisició de la competència digital pròpia del segle XXI. https://bit.ly/3aEciaZ
- Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. (2020). Pla d’educació digital de Catalunya 2020-2023. https://bit.ly/32r6wad
- Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. (2022). Marc de referència de la competència digital docent. https://bit.ly/3QCGvfl
- Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (2018). Competència Digital Docent (CDD) del professorat de Catalunya. Servei de Comunicació i Publicacions de la Generalitat de Catalunya. https://bit.ly/2ITvBiZ
- Domingo-Coscollola, M., Bosco, A., Carrasco-Segovia, S., i Sánchez-Valero, J. A. (2020). Fomentando la competencia digital docente en la universidad: Percepción de estudiantes y docentes. Revista de Investigación Educativa, 38(1), 167-782. https://doi.org/10.6018/rie.340551
- Educación 3.0. (2017, Setembre 27). ¿Cómo trabajar con el robot Next en Infantil? Educación 3.0. http://bit.ly/2F7KZpE
- Educación 3.0. (2020, Maig 27). 25 herramientas de gamificación para clase que engancharán a tus alumnos. Educación 3.0. http://bit.ly/2fGkGg2
- Galindo-Domínguez, H. (2019). Los videojuegos en el desarrollo multidisciplinar del currículo de Educación Primaria: el caso Minecraft. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 55, 57-73. https://doi.org/10.12795/pixelbit.2019.i55.04
- García-Valcárcel, A., i Caballero, Y. A. (2019). Robótica para desarrollar el pensamiento computacional en Educación Infantil. Comunicar, 59(27), 63-72. https://doi.org/10.3916/C59-2019-06
- López-Belmonte, J., Pozo, S., i López-Belmonte, G. (2019). La eficacia de la realidad aumentada en las aulas de infantil: un estudio del aprendizaje de SVB y RCP en discentes de 5 años. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 55, 157-178. https://doi.org/10.12795/pixelbit.2019.i55.09
- Marín, V., i Muñoz-Asencio, V. P. (2018). Trabajar el cuerpo humano con realidad aumentada en educación infantil. Revista Tecnología, Ciencia y Educación, 9, 148-158. https://bit.ly/3aEiNeO
- Mesquida, M. C., i Pérez, A. (2018). Estudio de APPs de realidad aumentada para su uso en campos de aprendizaje en un entorno natural. Edutec. Revista Electrónica De Tecnología Educativa, 62, 19-33. https://doi.org/10.21556/edutec.2017.62.1017
- Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. (2022). Resolución de 1 de julio de 2022, de la Dirección General de Evaluación y Cooperación Territorial, por la que se publica el Acuerdo de la Conferencia Sectorial de Educación sobre la certificación, acreditación y reconocimiento de la competencia digital docente. BOE, 116, 97982-97986. https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-11574
- Recio-Caride, M. S. (2019). Experiencias robóticas en infantil. Revista Interuniversitaria de Investigación en Tecnología Educativa, 7, 73-84. https://doi.org/10.6018/riite.399641
- Reina, E., Pérez-Galán, R., i Quero, N. (2017). Utilización de tablets en Educación Infantil: Un estudio de caso. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa-RELATEC, 16(2), 193-203. https://doi.org/10.17398/1695-288X.16.2.19
- Romero, M. (2020, Maig 13). Herramientas y recursos imprescindibles para la docencia no presencial. Blog dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació. https://bit.ly/34CgFlU
- Ruiz-Brenes, M. C., i Hernández-Rivero, V. M. (2018). La incorporación y uso de las TIC en la Educación Infantil. Un estudio sobre la infraestructura, la metodología didáctica y la formación del profesorado en Andalucía. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 52, 81-96. https://doi.org/10.12795/pixelbit.2018.i52.06
- Sáez, J. M., i Cózar, R. (2017). Pensamiento computacional y programación visual por bloques en el aula de Primaria. Educar, 53(1), 129-146. https://doi.org/10.5565/rev/educar.841
- Santana, P. J., Eirín, R., i Marín, D. (2017). Análisis y evaluación de portales institucionales en España. Los casos de Canarias, Galicia y Valencia. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa-RELATEC, 16(2), 29-48. https://doi.org/10.17398/1695-288X.16.2.29
- Scratch Català. (2019). Scratch català. https://www.scratchcatala.com/
- Sola, J. M., García-Vidal, M., i Ortega, M. C. (2019). Las implicaciones del uso de dispositivos móviles en el proceso de enseñanza-aprendizaje en alumnos de 5º y 6º de primaria. Píxel-Bit. Revista De Medios y Educación, 55, 117-131. https://doi.org/10.12795/pixelbit.2019.i55.07
- Termcat. Centre de Terminologia. (2019). Vocabulari de les xarxes socials. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. http://bit.ly/1P3RQQv
- Vilamajor, M., i Esteve-Mon, F. M. (2016). Dispositivos móviles y aprendizaje cooperativo: diseño de una intervención con dispositivos móviles en un entorno de aprendizaje cooperativo en la etapa de educación primaria. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 58, 50-64. https://doi.org/10.21556/edutec.2016.58.833
- Vivas-Fernández, L., i Sáez-López, J. M. (2019). Integración de la robótica educativa en Educación Primaria. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa-RELATEC, 18(1), 107-128. https://doi.org/10.17398/1695-288X.18.1.107
- Bona, C. (2015). La nueva educación. Los retos y desafíos de un maestro de hoy. Plaza & Janés.
- Bona, C. (2021). Humanizar la educación. Plaza & Janés.
- Bosch, R. (2018, Març 29). Rosan Bosch: “dissenyar un món millor comença a l'escola”. EduCaixa. https://bit.ly/32EPFk4
- Camacho, M. (2016). Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats en el marc del sistema educatiu català. A J. M. Vilalta (Dir.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015 (pp. 105-138). Fundació Jaume Bofill.
- Cobo, C. (2016). La innovación pendiente. Reflexiones (y provocaciones) sobre educación, tecnología y conocimiento. Fundación Ceibal/Debate.
- Cuadernos de pedagogía. (2019). Organización de centros [Número especial]. Cuadernos de Pedagogía, 503. http://bit.ly/2FO1Krj
- Generalitat de Catalunya (2022, Setembre 19). Documents per a l'organització i la gestió dels centres. Projecte educatiu del centre. Curs 2022-2023. Departament d'Educació. https://bit.ly/3AdMTTP
- Domingo-Coscollola, M., Onsès-Segarra, J., i Sancho-Gil, J. M. (2018). La cultura DIY en educación primaria. Aprendizaje transdisciplinar, colaborativo y compartido en un Hub. Revista de investigación educativa, 36(2), 491-508. https://doi.org/10.6018/rie.36.2.304421
- Fernández-Enguita, M. (Coord.). (2020). La organización escolar. Repensando la caja negra para poder salir de ella. Asociación Nacional de Editores de Libros y material de Enseñanza (ANELE). https://bit.ly/38noXjt
- Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació de Catalunya. (2018). Què és innovar en educació al segle XXI?. Horsori.
- Fullan, M. (2019, Novembre 27). Michael Fullan: “La colaboración mejora todos los resultados, de los docentes y el alumnado”. El diario de la educación. http://bit.ly/2YLgtvX
- Fundació Jaume Bofill. (2016, Novembre). Espais d'aprenentatge. Repensar els espais escolars per l’educació del segle XXI. Educació Demà. http://bit.ly/2mB9hAK
- Fundació Jaume Bofill. (2017, Maig). Viu el treball per projectes! Aprenentatge real sense fórmules màgiques. Educació Demà. http://bit.ly/2DheM0S
- Gairín, J. (2014, Setembre 1). Desarrollo Organizativo en Educación [Arxiu de vídeo]. http://bit.ly/1S9KFIw
- Gairín, J. (2017). Organizaciones que aprenden y generan conocimiento. Cataluña económica, 521(2), 52-53.
- Gairín, J. (2020). La organización y gestión de centros educativos,¿una apuesta pendiente? Avances en Supervisión educativa, 33, 1-21. https://doi.org/10.23824/ase.v0i33.682
- Gairín, J. y Castro, D. (2021). El contexto organizativo como espacio de intervención. Editorial Síntesis.
- Martínez-Aldanondo, J. (2019). Las organizaciones mueren porque no saben aprender (tercera y última parte). Newsletter Catenaria, 155. https://bit.ly/34OJGei
- Mora, F. (2019, Setembre 5). Francisco Mora: “El cerebro sólo aprende si hay emoción”. Educación 3.0. http://bit.ly/35jrN59
- Regi, C. (2019, Novembre 18). «Se ha acabado esforzarse porque alguien te lo mande». Entrevista con Coral Regí, directora de Escola Virolai. Asociación Educación Abierta. http://bit.ly/34iu2Ef
- Sanmartí, N. (2017, Gener 11). Neus Sanmartí: “Si sabem que l’alumne aprèn, la nota és el de menys”. El diari de l’Educació. http://bit.ly/2jLNkdV
- Santamaría, R., i Navarro, A. (2012). Organización y planificación escolar. Síntesis.
- Santos-Guerra, M. Á. (2015). Las Feromonas de la Manzana: El valor educativo de la dirección escolar. Graó.
- Senge, P. (2017, Gener 23). El profesor del siglo XXI tiene que enseñar lo que no sabe. El País. http://bit.ly/2k8kwO3
- Tonucci, F. (2020, Juny 28). Francesco Tonucci: "L'escola no funciona, aprofitem la crisi per canviar-la". [Emissió de ràdio]. Catalunya Ràdio. https://bit.ly/34I6uvZ
- Trujillo, F. (2017, Novembre 11). Las escuelas del siglo XXI con profesorado del siglo XXI para alumnado del siglo XXI [Blog]. http://bit.ly/2hGbrzI
- Xarxa de Competències Bàsiques. (2019). Formar per transformar. La Xarxa de Competències Bàsiques, un model de professionalització docent. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació. http://bit.ly/2TfR3pF