Universitat Internacional de Catalunya

Educació IV: Observació Sistemàtica i Anàlisi de Contextos

Educació IV: Observació Sistemàtica i Anàlisi de Contextos
6
10624
2
Primer semestre
FB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat


Dra. FUERTES CAMACHO, Maria Teresa - tfuertes@uic.es

La professora concretarà amb l'alumnat les entrevistes que es sol·licitin.

 

Presentació

Observació sistemàtica i anàlisi de contextos (OSAC) és una assignatura del mòdul de formació bàsica del grau en Educació infantil que pertany a l'assignatura Educació IV que té una càrrega lectiva de 6 ECTS i s'imparteix en català.

La matèria s'imparteix:

  • MATÍ. 2n curs. En el primer semestre del 2n curs dels estudis de grau en educació infantil. 
  • TARDA-NIT. Doble titulació (DT Grau en Educació Infantil) 

La matèria inclou coneixements de l'observació com a tècnica d'investigació educativa, i coneixements d'educació emocional, com a element fonamental per a l'anàlisi de contextos.

 

Objectius

- Utilitzar l'observació sistemàtica com a eina d'avaluació formativa i formadora a l'etapa d'infantil

- Crear taules d'observació basades en la pràctica educativa

- Prendre consciència de la importància de les emocions a les aules d'infantil per a l'anàlisi de contextos 

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CEM-14 - Comprendre que l'observació sistemàtica és un instrument bàsic per poder reflexionar sobre la pràctica i la realitat, així com per poder contribuir a la innovació i a la millora en l'educació infantil.
  • CEM-15 - Dominar les tècniques d'observació i registre.
  • CEM-16 - Abordar l'anàlisi de camp mitjançant una metodologia observacional que utilitzi tecnologies de la informació, documentació i audiovisuals.
  • CEM-17 - Saber analitzar les dades obtingudes, comprendre críticament la realitat i elaborar un informe de conclusions.
  • CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
  • CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-05 - Conèixer els elements que conformen el pensament analític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-08 - Conèixer els elements que conformen el pensament reflexiu, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

1-Dóna importància a l'observació com a instrument de recollida d'informació per a optimitzar la seva tasca educativa i millorar la seva competència com a mestre.

2-Identifica diversos registres observacionals, les potencialitats i les limitacions.

3-Comprèn els principis psicopedagògics bàsics de la metodologia observacional.

4- Participa com a observador en situacions educatives reals col·laborant amb la resta de professionals que pertanyen a l'entorn educatiu per poder promoure processos d'ensenyament i aprenentatge que permetin respondre millor a la diversitat d'alumnat.

5-Comprèn l'observació com a alternativa epistemològica.

6-Relaciona els conceptes psicopedagògics bàsics de l'observació com a alternativa epistemològica.

7-Comprèn els conceptes psicopedagògics bàsics de la perspectiva constructivista de l'ensenyament i de l'aprenentatge i la seva incidència en l'observació.

8-Comprèn la relació del triangle interactiu del procés d'ensenyament-aprenentatge i resol casos mitjançant l'observació des d'una perspectiva constructivista.

9-Analitza diverses pautes d'observació i anàlisi sistèmica d'un procés instruccional complet.

10-Elabora informes de conclusions utilitzant les tecnologies de la informació per recopilar, analitzar i triangular la informació extreta a partir d'observacions de processos instruccionals.

11-Valora l'observació com a instrument d'anàlisi per poder comprendre i respondre amb més atenció a les singulars necessitats educatives dels alumnes.

12-Usa l'observació com a eina de reflexió per millorar la seva competència com a mestre orientada cap a la qualitat per mantenir-se al dia.

13-Transmet la informació recollida i sap expressar-se correctament de forma oral i escrita en la llengua d'ensenyament mitjançant mapes conceptuals o altres procediments, es fa entendre.

14-Pren consciència de la importància del professor com a conductor del grup classe per afavorir un bon clima de treball a l'aula.

Continguts

 Continguts

1ª part. Observació sistemàtica

  1. L'observació com a instrument de recollida i sistematització de la informació: els registres observacionals.
  2. L'observació com a mètode: la metodologia observacional.
  3. L'observació alternativa epistemològica per a l'anàlisi de les pràctiques educatives escolars.
  4. L'observació i l'anàlisi dels processos instruccionals des d'una perspectiva constructivista.
  5. Elaboració i utilització de pautes d'observació i anàlisi dels processos instruccionals.

2ª part. Educació Socioemocional

  1. Importància de les emocions en el procés d'aprenentatge
  2. Emocions i sentiments
  3. Base conceptual de l'Educació Socio-emocional
  4. Llenguatge i educació socio-emocional a l’EI
  5. Estils o models de comunicació
  6. Les emocions a infantil: vivència, acollida i acompanyament...en el dia a dia
  7. La gestió del conflicte a EI

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

- Classes magistrals participatives

- Anàlisis de casos

- Treball cooperatiu

- Anàlisis reflexiu de vídeos i situacions

- Treball pràctic individual

- Treball basat en reptes

 

COMPETÈNCIESMETODOLOGIAACTIVITAT FORMATIVA
CEM-06 CEM-14 CEM-15 CEM-16 CEM-17 CET-2 CET-4 CET-7 CG-01 CG-06 Aprenentatge cooperatiu
Estudi de casos
Mètode expositiu / lliçó magistral
Resolució d'exercicis i problemes
Classes pràctiques
Classes teòriques
Estudi i treball individual / autònom
Estudi i treball en grup
Tutories
CEM-04 CEM-11 CET-1 CET-2 CET-6 CG-04 Aprenentatge basat en problemes
Aprenentatge cooperatiu
Contracte d'aprenentatge
Estudi de casos
Mètode expositiu / lliçó magistral
Resolució d'exercicis i problemes
Classes pràctiques
Classes teòriques
Estudi i treball individual / autònom
Estudi i treball en grup
Seminaris tallers
Tutories

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Els criteris d'avaluació d'OSAC els teniu penjats al Moodle de l'assignatura. No vol dir que es portin a terme totes les activitats, però en cada cas hi teniu els criteris que serviran per a l'avaluació.

Les activitats formatives proposades es divideixen en activitats d'entrenament que us han de servir per practicar sabers, i activitats d'avaluació, on s'han de demostrar les competències vinculades a les activitats. La proposta d'aquestes activitats d'avaluació, relacionades amb els criteris i els resultats d'aprenentatge (RA) són el que constitueix el sistema d'avaluació.  

El sistema d'avaluació d'OSAC consta de dos tipus d'avaluació. L'avaluació continua, vinculada al seguiment i evolució de l'aprenentatge durant el procés formatiu. I l'avaluació final, que serveix per evidenciar la integració competencial de l'assignatura. Ambdós tipus d'avaluació són de caràcter obligatori, per tant, s'han de superar totes les activitats que es proposen per superar l'assignatura, i cal aprovar la prova final integradora per fer promig amb la resta d'activitats de l'assignatura.

La concreció de l'avaluació i de les activitats (tasques) de MATÍ o TARDA es detallen en els Moodles corresponents.

Les activitats d'avaluació continuada tenen caràcer obligatori, perquè formen part del procés d'ensenyament i aprenenatge, i s'integren en la planificació de l'assignatura, i la participació a l'aula és obligatòria ja que es tarcat d'una formació competencial. 

Per optar a tenir Matrícula d'honor (MH), a més dels requisits generals que estan explicats a la normativa d'avaluació de la Facultat, caldrà haver tret una nota mínima de 9 i mostrar excel·lència pel què fa la qualitat del treball (a nivell de creativitat de forma i de contingut).

Les notes d'activitats tindran una valoració basada en la següent escala:

Excel·lent
Notable
Aprovat
Insuficient
Deficient

La nota global serà numèrica.

Penalització per faltes ortogràfiques
En els treballs escrits d'un màxim de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta si es tracta d'un treball a mà, i 0.3 si s'ha escrit amb un ordinador. El límit de descompte és de 2 punts.
En els treballs escrits de més de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta, ja sigui a mà o amb ordinador.

 

 

Bibliografia i recursos

1ª part. Observació sistemàtica

  • Altimir, D. (2015). Una aproximación al concepto de escucha. Infancia: educar de 0 a 6 años, (149), 4-7.
  • Bisquerra, R. (coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. La Muralla
  • Davoli, M. (2009). Entrevista a Mara Davoli. Infancia: educar de 0 a 6 años, (113), 41-44.
  • Dendaluce, I. (1988). Aspectos metodológicos de la investigación educativa. Narcea
  • Fuertes, M.T. (2011). La observación de las prácticas educativas como elemento de evaluación y de mejora de la calidad en la formación inicial y continua del profesorado. Revista de Docencia Universitaria vol9, nº 3. http://red-u.net/redu/files/journals/1/articles/248/public/248-647-1-PB.pdf
  • GAVARI, E. (2005) Estrategias para la observación de la práctica educativa. Editorial Universitaria Ramón Areces.
  • GUASCH, Ó. (2002). Observación participante. Centro de Investigaciones Sociológicas. https://cerca.uic.es/permalink/34CSUC_INSTB/1ppjbb4/alma991002980644606707
  • Hoyuelos, A. (2007). Documentación como narración y argumentación. Aula de infantil, 39(4) 
  • Hoyuelos Planillo, A. (2012). Las imágenes fotográficas como documentación alternativa. In-fan-cia: educar de 0 a 6 años: revista de la Associació de Mestres Rosa Sensat.
  • Martínez, M. I. B., & Cardinal, M. C. M. (2016). La documentación pedagógica, posibilidades para enriquecer la reflexión-acción del maestro en formación. Revista Hojas y Hablas, (13), 179-191.
  • Sensat, A. D. M. R. (2012). Documentar, una mirada nueva. Red territorial de educación infantil de Cataluña. Barcelona: Octaedro.
  • Rinaldi. C. (2011). Diálogo con Reggio Emilia. Lima: Norma.
  • SCHIAVONI, G. (2023). Materia etnográfica: de la observación de las técnicas a la técnica de la observación. Etnográfica (Oeiras, Portugal), 27(2), 473–491. https://doi.org/10.4000/etnografica.13961
  • Sensat, A. D. M. R. (2011). Documentar la vida de los niños y las niñas en la escuela. Temas de Infancia. Red territorial de educación infantil de Cataluña. Barcelona: Octaedro. LETURA OBLIGATÒRIA
  • Schön, D.A. (1992). La formación de los profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Paidós/MEC
  • Stenhouse, L. (1987). Investigación y desarrollo del currículum.  Morata  (capítols X, XI i XIII)
  • Wittrock , M.C.(1989). La investigación de la enseñanza II. Métodos cualitativos y de observación. Paidós /MEC.

2ª part. Educació emocional

  • Álvarez, M. (Coord.). (2001). Diseño y evaluación de programas de educación emocional.  Ciss-Praxis.
  • Álvarez, M., i Bisquerra, R. (1996). Manual de orientación y tutoría.  Praxis.
  • Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Praxis.
  • Bisquerra, R. (2012). De la inteligencia emocional a la educación emocional. Cómo educar las emociones, 1, 24-35.
  • Cassà, È. L. (2005). La educación emocional en la educación infantil. Revista interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19(3), 153-167.
  • Elias, M. J., Tobias, S. E., y Friedlander, B. S. (1999). Educar con inteligencia emocional. Plaza Janés.
  • Fernández- Abascal, E. (Coord.). (1995). Manual de motivación y emoción. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces.
  • Gardner, H. (1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Paidós.
  • Gardner, H. (2001). La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI.  Paidós.
  • Gómez Bruguera, J. (2002). Educació emocional i llenguatge en el marc de l'escola. Rosa Sensat
  • Ibarrola, B. (2001). La educación emocional. In-fan-cia: educar de 0 a 6 años: revista de la Associació de Mestres Rosa Sensat

Material didàctic


Versió per imprimir