Universitat Internacional de Catalunya
Estudis d'Àrea I: Literatura
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,
Professorat
Dilluns de 15.00 a 16.00 h
Presentació
El coneixement directe, és a dir, la lectura de grans obres de la literatura universal no és un adorn ni un luxe; és una necessitat. Les obres dels clàssics contenen els secrets —en clau estètica i narrativa— de la nostra pròpia identitat, de la història i la condició humana. Per aquest motiu, en una facultat d’Humanitats la literatura no és un complement, sinó un element essencial per a la formació d’humanistes.
Per complementar la perspectiva cronològica de la història de la literatura aportada mitjançant les assignatures de Cultura Clàssica, Medieval, Moderna i Contemporània, es tracta aquí d’introduir una visió alternativa que consisteix en una lectura comparada de textos que procedeixen de diferents èpoques i tradicions culturals. Els textos seleccionats tenen en comú determinats temes i motius literaris que, d’acord amb els principis teòrics i metodològics de la Literatura Comparada, són elements estructuradors del text. La lectura comparada d’aquestes obres permet resseguir i relacionar les diferents etapes de la tradició literària occidental.
Requisits previs
Els alumnes Erasmus han de tenir en compte que l'assignatura s'imparteix en català.
Objectius
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és formar bons lectors de literatura. Amb aquest propòsit es tracta que els alumnes adquireixin una competència interpretativa i analítica, teòrica i pràctica, dins de les coordenades pròpies de la literatura comparada. Han de desenvolupar la capacitat d’anàlisi i interpretació d’obres de diferents tradicions literàries, saber percebre la continuïtat i reelaboració d’elements literaris (temes, motius, gèneres, etc.) i comprendre els factors històrics i culturals. A més, han de millorar la capacitat d’elaborar i exposar arguments, tan oralment com per escrit, sobre les obres literàries.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CN01 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar i interpretar imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació en el context de les disciplines humanístiques.
- CN02 - L’alumnat serà capaç d’identificar models i polítiques propis de diferents cultures i grups migratoris, així com dels seus contextos històrics.
- CP05 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar les estructures socioculturals, històriques i artístiques, des del respecte pels drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, utilitzant un llenguatge que eviti l’androcentrisme i els estereotips.
- HB01 - L’estudiantat serà capaç de reflexionar sobre temes d’índole cultural, social, científica o ètica a partir de la interpretació de dades rellevants.
- HB02 - L’estudiantat serà capaç d’explicar idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- HB06 - L’estudiantat serà capaç de planificar les tasques i projectes de manera organitzada i estructurada.
- HB08 - L’estudiantat serà capaç d’investigar sobre les diferents disciplines humanístiques a partir de l’anàlisi i el contrast de la informació pertinent.
- HB11 - L’alumnat serà capaç d’analitzar críticament les manifestacions culturals i artístiques, a partir de la comprensió del seu context històric, per al desenvolupament d’una perspectiva intercultural i una comprensió profunda del món contemporani.
- HB13 - L’estudiantat serà capaç de relacionar, a partir de la seva prèvia interpretació, dades derivades de les observacions amb les teories adequades.
- HB17 - L’estudiantat serà capaç d’utilitzar instruments de recopilació de dades amb alta capacitat d’autonomia, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxiu, fonts documentals, referències electròniques i altres recursos.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Contextualitza fenòmens i experiències culturals del passat. Lectura i anàlisi de les obres literàries del programa. Comprendre en profunditat els textos literaris, tenint en compte el context històric i cultural i els models literaris vigents en un determinat període.
- Realitza anàlisis i diagnòstics de fenòmens culturals. Aplica la comparació d’obres literàries com a eina d’analogia i contrast al mateix temps que com a mètode crític i de valoració.
- Adquireix un mètode, a la vegada rigorós i flexible, d’anàlisi de les obres. Identificar i valorar les característiques del narrador i del gènere literari, la caracterització dels personatges (descripció, desenvolupament, recursos emprats per construir-los, etc.), la trama (reconèixer l’estructura, el recursos emprats per al desenvolupament i el desenllaç, etc.), l’ambientació (reconèixer les referències al temps i el lloc, captar la seva relació amb la trama i l’evolució dels personatges, etc.), el tema, els motius literaris, etc.
- Practica estratègies de treball en equip i d'argumentació oral i escrita.
-
Particioa en debats culturals i patrimonials.
-
Redacta informes i assaigs sobre fenòmens culturals. Diàleg raonat i elaboració d’un discurs explicatiu (ordenat, coherent, ric en continguts), resultat de la fusió de la informació assimilada i de la pròpia reflexió personal sobre les obres literàries.
-
Adquireix una visió global de la tradició literària occidental que permeti percebre la seva continuïtat i superar els dèficits d’un estudi basat únicament en obres d’una sola nació o llengua.
Continguts
Bloc 1. El sentit tràgic de l’existència
- Èdip Rei, de Sòfocles
- Hàmlet, de Shakespeare
- Werther, de Goethe
- Crim i càstig, de Dostoievski
- William Wilson (1838), Poe
- La sombra (1843), Andersen
- El doble (1846), Dostoievski
- El doctor Jekyll y el señor Hyde (1886), Stevenson
- El rincón feliz (1908), Henry James
- El copartícipe secreto (1910), Conrad
- O ell, o jo (1941), Pere Calders
- El vizconde demediado (1951), Calvino
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
El procés d'aprenentatge parteix de la lectura de les obres seleccionades i s'orienta a acompanyar l'alumne en l'anàlisi i aprofundiment de la reflexió sobre el que ha llegit, de manera que pugui elaborar interpretacions argumentades sobre aquestes obres.
Com a mètode de treball, es tracta d'aplicar la comparació com a procediment d'anàlisi d'obres d'autors, èpoques i tradicions lingüístiques diverses, de manera que es pugui percebre a la vegada la continuitat i la incesant transformació de temes, motius i gèneres literaris al llarg de la història de la cultura.
A l'aula es combinen les exposicions per part del professorat amb el diàleg guiat entre lectors (els alumnes) per resoldre qüestions, plantejar hipòtesis i argumentar conclusions, així com els grups de discusió i les exposicions individuals o en grup per part dels alumnes.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Primera convocatòria:
- Debats, exposicions orals i participació activa de l’alumne a classe: 26%
- Exercicis i treballs d’anàlisi de les lectures: 74%
Examen sobre les lectures del Bloc 1: 18 març
Examen sobre les lectures del Bloc 2: 16 maig
Segona convocatòria:
- Examen final
Dins un mateix curs acadèmic, no cal repetir els treballs que s’hagin aprovat a la primera convocatòria. En canvi, no es pot guardar cap nota d’un curs acadèmic previ.
En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant d’aquests errors és el següent:
-
Ortografia i gramàtica: es restarà 0,5 punts per error. En la correcció només es compta un error per paraula. També es compta un sol cop la repetició d’una paraula mal escrita.
-
Redacció: es farà una valoració global i es restarà entre 0,5 i 1 punt de la nota en cas de mancances notòries que afectin la comprensió del text. Concretament, es tindran en compte problemes en l’estructura de la informació (manca d’una tesi central, manca o trencament del fil argumental, desordre de les idees, manca d’articulació de les idees en paràgrafs...) i l'ús dels signes de puntuació (llargada excessiva de les frases, incisos mal puntuats...).
Finalment, cal tenir en compte que el plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
-
Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
-
Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
Bibliografia i recursos
Obres de consulta sobre Literatura Comparada
CHEVREL, Yves. 1989. La littérature comparée. Paris. P.U.F. Col. Que sais-je?
GNISCI, Armando; SINOPOLI, Franca (eds.) 1995. La letteratura comparata. Storia e testi. Roma. Sovera. (Introducción a la literatura comparada, Barcelona: Crítica, 2002)
FRENZEL, Elisabeth. 1980. Diccionario de motivos de la literatura universal. Madrid. Gredos.
GUILLÉN, Claudio. 1985. Entre lo uno y lo diverso. Introducción a la literatura comparada. Barcelona. Editorial Crítica.
KOELB, Clayton; NOAKES, Susan (eds.) 1988. The Comparative Perspective in Literature: Approaches to Theory and Practice. Ithaca & London, Cornell University Press.
MARTÍNEZ FERNÁNDEZ, José Enrique. 2001. La intertextualidad literaria. Madrid. Cátedra.
NAUPERT, Cristina (ed.). 2003. Tematología y comparatismo literario. Madrid. Arco Libros.
ROMERO, Dolores (ed.) 1998. Orientaciones en literatura comparada. Madrid. Arco Libros.
VALDES, Mario (ed.) 1990. Toward a Theory of Comparative Literature. New York & London. Peter Lang.
VEGA, María José. 1998. La literatura comparada, principios y métodos. Madrid. Gredos.
VILLANUEVA, Darío. (ed.) 1991. El polen de ideas. Teoría, crítica, historia y literatura comparada. Barcelona. PPU.