Universitat Internacional de Catalunya

Història de la Psicologia

Història de la Psicologia
6
14890
1
Primer semestre
FB
FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA
PSICOLOGIA, HISTÒRIA, CIÈNCIA I PROFESSIÓ
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Dr. ESCRIBANO LÓPEZ, Francesc Xavier - xescriba@uic.es

  • Horari a convindre amb el professor Dr. Xavier Escribano: xescriba@uic.es
  • Horari a convindre amb el professor Dr. Albert Moya: amoya@uic.es

Presentació

A través d'aquesta assignatura els/les alumnes coneixeran l'origen i l'evolució del pensament psicològic, com a forma d'explicació científica de l'estructura de la subjectivitat i del comportament humà. Aquest coneixement els permetrà reconèixer l'escola o moviment psicològic que subjau en un llibre, article o programa i desenvolupar la seva pràctica amb capacitat crítica.

Requisits previs

El propi per començar els estudis de Grau.

Objectius

L'objectiu de l'assignatura és que els alumnes coneguin els diferents períodes històrics de la psicologia i sàpiguen valorar-ne les aportacions a la llum de la integritat de la persona.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

ACTIVITAT FORMATIVAMETODOLOGIASISTEMA D'AVALUACIÓ
La classe magistral serà l'escenari per aprendre i utilitzar la terminologia i estructures lingüístiques relacionades amb l'àmbit d'estudi, per practicar i desenvolupar destreses de comunicació oral i escrita i per familiaritzar-se amb bibliografia i material didàctic de suport per a una major integració dels continguts de les matèries.
L'estudi de casos és una tècnica d'aprenentatge en la qual el subjecte s'enfronta a la descripció d'una situació específica que planteja un problema, que ha de ser comprès, valorat i resolt per un grup de persones a través d'un procés de discussió. L'estudi de casos es realitza generalment a través de treball en grup que fomenta la participació de l'alumne, desenvolupant el seu esperit crític. Addicionalment prepara a l'alumne per a la presa de decisions, ensenyant-li a defensar els seus arguments i a contrastar-los amb les opinions de la resta del grup.
Lectura de textos dirigits amb l'objecte d'accedir al pensament crític, el qual compleix un paper fonamental en la formació de ciutadans conscients i responsables.
Activitat no presencial, en aquesta activitat l'estudiant realitza exercicis de forma autònoma, sense la presència del professor. En aquesta fase apareixen sempre més dubtes, però al no tenir l'opció de preguntar immediatament es produeix un esforç addicional per part de l'alumne.
Serà l'escenari on l'estudiant realitzarà el treball personal. L'estudiant elaborarà treballs en les diferents assignatures on reflectirà la seva experiència d'aprenentatge autònom. L'estudiant també es prepararà per a un aprenentatge al llarg de la vida en aprendre a fer servir materials didàctics de forma autònoma i a utilitzar recursos multimèdia. Serà l'escenari per desenvolupar les habilitats d'autoregulació de l'aprenentatge i autogestió del temps.
Sessió expositiva i explicativa dels continguts per part del professor. Aquesta metodologia d'aprenentatge permet la utilització de mitjans audiovisuals com a suport a l'explicació dels continguts. L'alumne pot interactuar o participar activament.
Desenvolupament de debats i discussions en gran o petit grup que afavoreixin el sentit i judici crític. S'afavoreix la participació i la iniciativa, la realització de preguntes constructives i la presentació de nous problemes que promoguin el pensament crític.
El treball en grup propicia la convergència d'idees, treballs i propostes en comú per part dels estudiants amb la finalitat d'arribar a realitzar un projecte tenint en compte les competències interpersonals i intrapersonals dels estudiants i el treball cooperatiu.
Amb el treball individual, a través de l'estudi, la cerca d'informació, el processament de les dades i la interiorització l'alumne pot consolidar el seu aprenentatge.
L'assistència activa de l'alumne a la classe mostra el grau d'implicació com a mostra d'interès i la seva interacció amb el professor i amb la resta de companys.
Prova individual escrita que reuneix els aspectes més generals i rellevants de la matèria a avaluar. Avaluaran la capacitat dels estudiants d'escoltar i entendre les idees principals dels continguts impartits, així com la seva capacitat d'entendre bibliografia i literatura específica a la seva àrea d'estudi, avaluant, així mateix, la terminologia corresponent. D'altra banda, les proves escrites també avaluaran el contingut impartit sobre conceptes específics de les diferents matèries del títol. S'estructuraran a través d'exàmens parcials i/o finals, exercicis finals, qüestionaris on-line i anàlisis d'articles científics.
A través de la resolució de casos s'avaluarà la capacitat de l'alumne per aplicar els continguts teòrics apresos a una situació real o simulada.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

En finalitzar l'assignatura l'alumnat ha de ser capaç de:

1. Identificar diferents autors, sistemes i teories psicològics que conformen la història de la psicologia.

2. Reconèixer els models epistemològics subjacent a cada moviment psicològic.

3. Entendre que les diverses corrents psicològics es complementen entre si i adquireixen sentit a integrar-se en la persona.

 



Continguts

I   HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA FILOSÒFICA

  1. Les concepcions mítiques de l'ànima: Orient i Occident.
  2. La "cura de l'ànima" a Sòcrates.
  3. La tripartició de l'ànima a Plató: ànima-polis-cosmos.
  4. La teoria dels nivells de l'ànima a Aristòtil.
  5. La teràpia del desig a la filosofia hel·lenística.
  6. La psicologia racional en el pensament àrab medieval.
  7. El descobriment de la interioritat a Agustí d'Hipona.
  8. Les facultats de l'ànima a Tomàs d'Aquino.
  9. L'ànima com a "microcosmos" en el Renaixement.
  10. El naixement de la nova ciència: Galileu.
  11. El cogito cartesià i el paper fundant de l'autoconsciència.
  12. El concepte empirista d'allò mental.
  13. El subjecte transcendental kantià.
  14. La filosofia de l'esperit a l'idealisme alemany.
  15. El vitalisme: Schopenhauer, Nietzsche (i Freud).
  16. Darwin i l'evolucionisme.
  17. El positivisme científic: la mirada reduccionista.
    II HISTORIA DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA  

Tema 1. Qüestions preliminars. Ciència, història i psicologia.

 1.1. La psicologia com a disciplina

1.2. És possible una psicologia unificada?

1.3. Per a què una història de la psicologia?

1.4. És la psicologia una ciència?

 

Tema 2. Alguns antecedents i aportacions de la filosofia, la fisiologia i la biologia al naixement de la psicologia científica.

 2.1. Filosofia: Empirisme i associacionisme britànic (Locke, Hartley, Mill).

2.2. Fisiologia: Müller, Helmholtz, Weber, Fechner.

2.3. Biologia: La teoria de l’evolució (Lamarck, Spencer, Darwin).

 

Tema 3. El naixement de la psicologia com a disciplina científica.

 3.1. La Psicologia del Contingut i l’Estructuralisme alemany (Wundt i deixebles).

3.2. La Psicopatologia francesa (Ribot i Charcot).

3.3. La Psicologia diferencial i comparada a Anglaterra (Galton, Romanes, Morgan).

3.4. El Pragmatisme i el Funcionalisme nord-americà (James, Hall, Cattell, Dewey)

3.5. La Reflexologia russa (Sechenov, Bechterev, Pavlov).

 

Tema 4. Corrents psicològiques clàssiques fins a la primera meitat del segle XX.

 4.1. Marc contextual de la psicologia aplicada (Münsterberg, Binnet, Cattell)

4.2. El Conductisme nord-americà (Watson) i el connexionisme (Thorndike)

4.3. La Gestalt o Psicologia de la Forma alemanya (Wertheimer, Köhler, Lewin, Koffka)

4.4. La Psicoanàlisi (Freud i els seus deixebles)

4.5. El Neoconductisme (Tolman, Skinner, Hull)

 

Tema 5 Claus de la psicologia contemporània a partir de la segona meitat del segle XX.

 5.1. Marc contextual de la psicologia després de la Segona Guerra Mundial.

5.2. El Conductisme de 3a generació.

5.3. La psicologia cognitiva (El paradigma computacional, el connexionisme cognitivista i el cognitivisme emocional).

5.4. La psicologia humanista (Maslow, Rogers, Allport).


   

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA

METODOLOGIA

Classe Magistral (CM)

Classe Teòrica (CT)

Estudi de Casos (EC)

Classe Teòrica (CT)

Classes Pràctiques / Laboratori (CP)

Resolució d'exercicis i problemes (REP)

Classes Pràctiques / Laboratori (CP)

Treball Autònom: Estudi i realització d'exercicis (TA)

Treball Individual (TI)

Aprenentatge Autònom (AA)
ACTIVITAT FORMATIVAMETODOLOGIASISTEMA D'AVALUACIÓ
La classe magistral serà l'escenari per aprendre i utilitzar la terminologia i estructures lingüístiques relacionades amb l'àmbit d'estudi, per practicar i desenvolupar destreses de comunicació oral i escrita i per familiaritzar-se amb bibliografia i material didàctic de suport per a una major integració dels continguts de les matèries.
L'estudi de casos és una tècnica d'aprenentatge en la qual el subjecte s'enfronta a la descripció d'una situació específica que planteja un problema, que ha de ser comprès, valorat i resolt per un grup de persones a través d'un procés de discussió. L'estudi de casos es realitza generalment a través de treball en grup que fomenta la participació de l'alumne, desenvolupant el seu esperit crític. Addicionalment prepara a l'alumne per a la presa de decisions, ensenyant-li a defensar els seus arguments i a contrastar-los amb les opinions de la resta del grup.
Lectura de textos dirigits amb l'objecte d'accedir al pensament crític, el qual compleix un paper fonamental en la formació de ciutadans conscients i responsables.
Activitat no presencial, en aquesta activitat l'estudiant realitza exercicis de forma autònoma, sense la presència del professor. En aquesta fase apareixen sempre més dubtes, però al no tenir l'opció de preguntar immediatament es produeix un esforç addicional per part de l'alumne.
Serà l'escenari on l'estudiant realitzarà el treball personal. L'estudiant elaborarà treballs en les diferents assignatures on reflectirà la seva experiència d'aprenentatge autònom. L'estudiant també es prepararà per a un aprenentatge al llarg de la vida en aprendre a fer servir materials didàctics de forma autònoma i a utilitzar recursos multimèdia. Serà l'escenari per desenvolupar les habilitats d'autoregulació de l'aprenentatge i autogestió del temps.
Sessió expositiva i explicativa dels continguts per part del professor. Aquesta metodologia d'aprenentatge permet la utilització de mitjans audiovisuals com a suport a l'explicació dels continguts. L'alumne pot interactuar o participar activament.
Desenvolupament de debats i discussions en gran o petit grup que afavoreixin el sentit i judici crític. S'afavoreix la participació i la iniciativa, la realització de preguntes constructives i la presentació de nous problemes que promoguin el pensament crític.
El treball en grup propicia la convergència d'idees, treballs i propostes en comú per part dels estudiants amb la finalitat d'arribar a realitzar un projecte tenint en compte les competències interpersonals i intrapersonals dels estudiants i el treball cooperatiu.
Amb el treball individual, a través de l'estudi, la cerca d'informació, el processament de les dades i la interiorització l'alumne pot consolidar el seu aprenentatge.
L'assistència activa de l'alumne a la classe mostra el grau d'implicació com a mostra d'interès i la seva interacció amb el professor i amb la resta de companys.
Prova individual escrita que reuneix els aspectes més generals i rellevants de la matèria a avaluar. Avaluaran la capacitat dels estudiants d'escoltar i entendre les idees principals dels continguts impartits, així com la seva capacitat d'entendre bibliografia i literatura específica a la seva àrea d'estudi, avaluant, així mateix, la terminologia corresponent. D'altra banda, les proves escrites també avaluaran el contingut impartit sobre conceptes específics de les diferents matèries del títol. S'estructuraran a través d'exàmens parcials i/o finals, exercicis finals, qüestionaris on-line i anàlisis d'articles científics.
A través de la resolució de casos s'avaluarà la capacitat de l'alumne per aplicar els continguts teòrics apresos a una situació real o simulada.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Bloc I i II segueixen els seus propis criteris d'avaluació.   Per superar l'assignatura, cada un dels blocs en què es divideix l'assignatura ha de ser aprovat, amb una nota mínima de 5.
  • Bloc  I: HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA FILOSÒFICA (50%)
  • Examen parcial: 30%
  • Examen final: 70% (la superació d'aquesta prova és condició indispensable per a poder aprovar)
  • Bloc II: HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA (50%)
  • Examen parcial: 30%
  • Examen final: 70% (la superació d'aquesta prova és condició indispensable per a poder aprovar)
Respecte a la correcció escrita dels exàmens, treballs, etc., es seguirà la Normativa General de la titulació. Per motius pedagògics, el/la professor/a podrà determinar en tot moment l'ús de dispositius electrònics durant l'horari lectiu de l'assignatura.   SEGONA CONVOCATÒRIA La segona convocatòria consisteix en un únic examen final, de la totalitat de cada part de la matèria, que s'ha de superar amb una nota mínima de 5 punts per tal d'aprovar l'assignatura.  

Bibliografia i recursos

Bibliografia i manuals de consulta

Carpintero, H. (2010). Historia de la Psicología. Madrid: Centro de Estudios Financieros.

Cagigas, A. (2005). Una Historia de la psicología. Jaén: Del Lunar.

Echavarría, M. (2010). Corrientes de psicología contemporánea. Barcelona: Scire

Ferrándiz, A., Lafuente, E. & Loredo, J.C. (2018). Lecturas de Historia de la Psicología. Basauri: Grafo

García, L. (2007). Breve Historia de la Psicología. Madrid: S XXI.

Gondra, J. M. (1997). Historia de la psicología. Introducción al pensamiento psicológico moderno (2 vols.). Madrid: Síntesis.

Goodwin, J. (2009). Historia de la Psicología Moderna. México: Limusa‐Wiley.

Hergenhahn, B. R. (2001). Introducción a la historia de la psicología. Paraninfo: Thomson learning, 2001

Leahey, T. H. (2013). Historia de la Psicología. Madrid. Pearson.

Lilienfeld, S. y cols. (2010). 50 grandes mitos de la psicología popular. Barcelona: Buridán.

Mora J. A. y Martín, M. L. (2010). Introducción e Historia de la Psicología. Madrid: Pirámide.

Osorio, A. (2009). Fundamentos filosóficos de la Psicología actual. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2796997.pdf

Puente, A. (2011). Psicología contemporánea básica y aplicada. Madrid: Pirámide.

Saiz, M. (Coord.) (2009). Historia de la Psicología. Barcelona: UOC.

Sokolowski, R. (2013). Fenomenología de la persona humana. Salamanca: Sígueme.

Tortosa, F. y Civera, C. (2005). Historia de la psicología. Madrid: McGraw-Hill.

 

 

 

Pàgines web:

×        American Psychological Association www.apa.org/

×        Formación, autoayuda y consejo y textos online www.psicologiaonline.com/ 

×        Fundación de Ayuda contra la Drogadicción www.fad.es/Home

×        Infocop, Revista del Consejo General de COP www.cop.es/infocop/

×        Papeles del Psicólogo. Revista del COP www.papelesdelpsicologo.es/

×        Psicólogos sin Fronteras www.psicologossinfronteras.net/

×        Red de servicios para profesionales de la Salud Mental, Psicología y Psiquiatría www.redpsi.org/ 

×        Revista del COP del Principado de Asturias www.psicothema.com/ 

×        Sociedad Española para el Estudio de la Ansiedad y el Estrés www.ucm.es/info/seas/revista/ 

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 20/12/2024 A16 10:00h
  • E1 10/01/2025 A22 08:00h
Versió per imprimir