Universitat Internacional de Catalunya

International Public Law

International Public Law
6
14913
2
Primer semestre
FB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès,

Professorat

Presentació

La creixent internacionalització del nostre món justifica el coneixement dels estudiants, del Dret Internacional Públic, ja que es tracta d'un sistema legal amb especifitats de les seves tècniques que regulen la coexistència en el cor de la comunitat internacional.

 

Requisits previs

No procedeix

Objectius

Entendre les grans línies pel que fa a l'evolució històrica del Dret internacional; Conèixer els subjectes i actors de l'ordenament jurídic internacional; Estudiar i emprar les principals fonts del Dret internacional; Descobrir les relacions entre el Dret internacional i el Dret intern dels Estats; Conèixer el règim de l'aplicació de les normes internacionals i de la responsabilitat internacional; Estudiar les competències personals i espacials dels Estats; Familiaritzar-se amb el sistema de manteniment de la pau i la seguretat internacional i la regulació dels conflictes armats; Aprofundir en la promoció d'altres interessos fonamentals de la comunitat internacional.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 05 - Ser capaç de desenvolupar habilitats per treballar en equip
  • 09 - Desenvolupar mecanismes que afavoreixin la sensibilitat envers temes relacionats amb els drets fonamentals i el respecte cap a altres cultures i costums
  • 11 - Adquirir habilitats per a l'aprenentatge autònom
  • 14 - Prendre consciència de la importància del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
  • 16 - Tenir capacitat per utilitzar els principis i els valors constitucionals com a eines de treball en la interpretació de l'ordenament jurídic
  • 24 - Adquirir habilitats en la resolució de problemes i en la presa de decisions utilitzant la informació rellevant, aplicant els mètodes adequats i situant el problema dins del conjunt de l'ordenament jurídic
  • 27 - Manejar amb habilitat la terminologia i les estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit del Dret
  • 28 - Ser capaç de llegir i entendre bibliografia i literatura jurídica en llengua anglesa

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

1. Coneixerà i comprendrà l'evolució, fonaments i principi, particularment de la Carta de Nacions Unides del Dret Internacional Públic

2. Haurà adquirit un coneixement sòlid dels diferents subjectes internacionals, els seus elements constitutius i classes

3. Coneixerà el règim dels òrgans per a les relacions internacionals

4. Haurà adquirit destresa en el maneig pràctic de les diferents normes internacionals tenint en compte també les seves relacions amb el dret intern

5. Haurà desenvolupat habilitats per a la solució de conflictes de Dret Internacional tenint en compte conceptes com el de responsabilitat internacional o els mitjans de solució pacífica de controvèrsies

6. Coneixerà i comprendrà els mecanismes de garantia i compliment del Dret Internacional Públic

7. Haurà desenvolupat la capacitat d'identificar àmbits específics d'aquesta matèria com és l'estatut i protecció de l'individu en el Dret Internacional

8. Haurà adquirit habilitats per al treball en equip

9. Serà sensible a la promoció del respecte cap a altres cultures i costums

10. Haurà adquirit sensibilitat cap a temes relacionats amb els drets fonamentals

11. Serà capaç de buscar informació, interpretar-la i utilitzar-la per a la resolució de casos pràctics o la realització de treballs relatius a aquesta matèria

12. Haurà adquirit habilitats per a l'aprenentatge autònom

13. Comprendrà bibliografia i literatura jurídica sobre Dret internacional públic i Dret comparat en anglès

14. Manejarà la terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit del Dret

Continguts

Lliçó 1ª. LA FORMACIÓ HISTÒRICA DEL DRET INTERNACIONAL. Els orígens; El Dret internacional clàssic; El trànsit al Dret internacional contemporani. Trets distintius de la Societat Internacional contemporània i del seu ordenament jurídic.

Lliçó 2ª. LA SUBJECTIVITAT INTERNACIONAL. La subjectivitat internacional. Consideracions generals; Els Estats, subjectes primaris de l'ordenament jurídic internacional; Les Organitzacions internacionals: nous subjectes de l'ordenament jurídic internacional; Personalitat jurídica internacional dels pobles; Personalitat jurídica internacional de la persona humana davant el Dret internacional; Personalitat jurídica internacional d'altres entitats.

Lliçó 3ª. L'ESTAT. Elements constitutius; Estatut jurídic-internacional de l'Estat; Les immunitats dels Estats; El reconeixement d'Estats; El reconeixement de Governs.

Lliçó 4ª. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS INTERGOVERNAMENTALS. Concepte, Caracteristiques i classes; Estructura de les Organitzacions Internacionals: A) Persones que participen en el seu funcionament; B) Els òrgans; Formació de la voluntat de l'Organització; L'Organització de les Nacions Unides.

Lliçó 5ª. LA FORMACIÓ DE LES NORMES JURÍDIQUES INTERNACIONALS (I) ELS TRACTATS. Els procediments formals de positivació del dret internacional; l'article 38 del Estatut de la Corte Internacional de justícia; els Tractats; Introducció; Noció; Classes de tractats; Procés de celebració dels tractats; Reserves als tractats; Entrada en vigor; Observança i aplicació dels tractats. Límits temporals, espacials i respecte d'altres tractats. Efectes dels tractats respecte de tercers; Interpretació dels tractats; Dipòsit, registre i publicació dels tractats; La revisió dels tractats: "Esmena" i "modificació"; Nul·litat dels tractats; Terminació, retir i suspensió de l'aplicació dels tractats; celebració dels tractats en l'ordenament jurídic espanyol.

Lliçó 6ª. LA FORMACIÓ DE LES NORMES JURIDIQUES INTERNACIONALS (II) EL COSTUM I ALTRES FONTS DEL DRET INTERNACIONAL. Concepte i rellevància del costum. Elements: La pràctica i la *opinio *iuris dels Estats; Classes i prova del costum; La interacció entre costum i tractat en el Dret internacional contemporani; els comportaments unilaterals dels Estats com a font del dret internacionla; El valor normatiu dels actes de les Organitzacions internacionals; Els principis generals del Dret com a font del Dret Internacional.

Lliçó 7ª. L'APLICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL A TRAVÉS DELS ORDENAMENTS JURÍDICS DELS ESTATS. RELACIONS ENTRE DRET INTERNACIONAL I DRET INTERN. Introducció; La recepció de les normes internacionals en l'ordenament jurídic espanyol; La jerarquia de les normes internacionals en l'ordenament jurídic espanyol.

Lliçó 8ª. LA RESPONSABILITAT INTERNACIONAL DE L'ESTAT I LA SEVA POSADA EN PRÀCTICA. Consideracions generals sobre la responsabilitat internacional; Elements del fet internacionalment il·lícit de l'Estat; Circumstàncies que exclouen la *ilicitud; Les conseqüències jurídiques del fet internacionalment il·lícit; La protecció diplomàtica: Aspectes generals; Requisits per a l'exercici de la protecció diplomàtica.

Lliçó 9ª. LES COMPETÈNCIES DELS ESTATS RESPECTE DE LA POBLACIÓ, L'ESPAI TERRESTRE I L'ESPAI AERI. Les Competències de l'Estat sobre la població: introducció; Competències respecte dels nacionals; Competències respecte dels estrangers; la sobirania territorial dels Estats; Adquisició del territori estatal; La delimitació del territori estatal. Les fronteres; Les fronteres terrestres espanyoles; L'espai aeri.

Lliçó 10ª. LES COMPETÈNCIES DELS ESTATS SOBRE ELS ESPAIS MARINS. Introducció; Evolució històrica del Dret del Mar. Estat actual; Les línies de base; Les aigües interiors; El mar territorial; La Zona Contigua; Plataforma continental; La Zona Econòmica Exclusiva; Les illes;L'alta mar; La Zona Internacional dels fons marins i oceànics.

Lliçó 11ª. L'ARRANJAMENT PACÍFIC DE LES CONTROVÈRSIES INTERNACIONALS. L'obligació d'arranjament pacífic de les controvèrsies en el Dret Internacional contemporani. Principis generals; Els procediments d'arranjament pacífic de controvèrsies internacionals; Els procediments d'arranjament pacífic de caràcter no jurisdiccional; Els procediments jurisdiccionals d'arranjament pacífic de controvèrsies. Trets característics comuns; L'arbitratge; L'arranjament judicial.

Lliçó 12ª. LA PROHIBICIÓ DE L'ÚS DE LA FORÇA. El recurs a la guerra en el Dret internacional clàssic; La prohibició del recurs per força armada en el Dret internacional contemporani; L'excepció de la legítima defensa; L'excepció de l'ús de la força en el marc del Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides; els acords regionals; les operacions de manteniment de la pau.

Lliçó 13ª. EL DRET INTERNACIONAL DELS CONFLICTES ARMATS. Evolució de la reglamentació del dret dels conflictes armats; Principis fonamentals del dret dels conflictes armats; Reglamentació dels conflictes armats internacionals; Reglamentació dels conflictes armats interns.

Lliçó 14ª. LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS. Introducció; Protecció dels Drets Humans en l'àmbit universal; Protecció dels Drets Humans en l'àmbit regional.

 

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

-Exposició i explicació del temari per part del professor.

-Estudi individualitzat de l'alumne.

-Realització de pràctiques individuals i en grup.

-Conferències d'actualitat sobre qüestions de Dret Internacional Públic.

-Assistència a les altres activitats formatives que organitzi la Facultat.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIES
Estudi independent de l'alumne
11 27 28
Treballs individuals i en grup
05 09
Tutories
11
Activitats a l'aula per al seguiment dels alumnes (individuals i en grup)
16 24 27
Presentació a l'aula dels conceptes i l'aplicació pràctica que tenen
09 14 16 27

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula




Els criteris s'han hagut de modificar atenent a la situació de pandèmia en què ens trobem. La presencialitat no és possible, per tant, l'assistència no computada com a part de l'avaluació contínua. És obligatori aprovar l'examen perquè l'avaluació continua computi. Ara, s'han de tenir en compte els següents: 

- 65 % Examen 

- 20% Pràctiques 

- 15% Treball Final i presentació

Bibliografia i recursos

ANDRÉS SÁENZ DE SANTA MARÍA, PAZ, Legislación básica de Derecho internacional público, 17ª edición, Tecnos, Madrid, 2017.

CASANOVAS ORIOL; RODRIGO, ÁNGEL, Compendio de Derecho Internacional Público, 6ª edición, Tecnos, Madrid, 2017.

DAILLIER, PATRICK; FORTEAU, MATHIAS; PELLET, ALAIN; MÜLLER, DANIEL, Droit international public, 8ème edition, L.G.D.J., Paris, 2009.

DIEZ DE VELASCO, MANUEL (y otros), Instituciones de Derecho Internacional Público, 18ª edición, Tecnos, Madrid, 2013.

DIEZ DE VELASCO, MANUEL ( y otros), Las organizaciones internacionales, 16ª edición, Tecnos, Madrid, 2010.

JIMÉNEZ PIERNAS, CARLOS, Introducción al Derecho Internacional Público. Práctica de España y de la Unión Europea, 2ª Edición, Tecnos, Madrid, 2011.

O'CONNELL, DANIEL PATRICK; International Law, 2nd Edition, Stevens, London, 1970.

PASTOR RIDRUEJO, JOSÉ ANTONIO; Curso de Derecho Internacional Público y Organizaciones Internacionales, 21ª edición, Tecnos, Madrid, 2017.

SÁNCHEZ SÁNCHEZ, VICTOR (Director) y otros, Derecho Internacional Público, 3ª edición, Huygens, Barcelona, 2012.

SHAW, MALCON; International Law, 8th Edition, Cambridge University Press, Cambridge, 2017.

VERDROSS, ALFRED; SIMMA, BRUNO; Universelles Völkerrecht: Theorie und Praxis, Duncker und Humblot, Berlin, 1984.

Material didàctic