Universitat Internacional de Catalunya

Intervenció Psicoeducativa en l'Àmbit Familiar

Intervenció Psicoeducativa en l'Àmbit Familiar
6
15463
4
Primer semestre
op
OPTATIVITAT
OPTATIVITAT
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat


L’ atenció als estudiants es farà per correu electrònic i després de les classes presencials.

Presentació

Aquesta assignatura pretén oferir a l’estudiant una visió global de la intervenció psicopedagògica en l’àmbit escolar i familiar. Assenyala el caràcter preventiu i/o terapèutic de la intervenció psicoeducativa i com es poden aplicar a diferents àmbits i etapes del desenvolupament de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge, emocional i social.

Aquesta assignatura també pretén oferir a l’estudiant una visió global del desenvolupament evolutiu del llenguatge oral i escrit i quins són els  principals trastorns   del llenguatge, la comunicació i la parla, les seves característiques i com poder detectar-los i orientar  en l’àmbit escolar i familiar.

Requisits previs

És recomanable tenir els coneixements referits a la Psicologia Evolutiva i conèixer els diferents trastorns d’aprenentatge així com els diferents trastorns de conducta que puguin aparèixer en l’etapa escolar.

És recomanable tenir els coneixements referits a la Psicologia Evolutiva.

Objectius

OBJECTIUS FAMILIA

  1. Donar suport i els recursos necessaris als tutors, professors, famílies i/o tutors legals perquè siguin capaços d’assumir amb responsabilitat les seves decisions en els àmbits personal, acadèmic i professional que tenen a veure amb l'alumnat.
  1. Promoure i facilitar la implicació́ de les famílies en el procés escolar i educatiu dels seus fills i filles amb NEE.
  2. Facilitar canals i espais de relació entre l’escola i la família
  3. Comprendre el concepte d’atenció a la diversitat i d’inclusió educativa per treballar dins un marc d’ escola per a tothom.
  4. Saber quina és l’atenció a nivell escolar que ha de donar un psicopedagog per assessorar i orientar al professorat i les famílies d’infants amb dificultats d’aprenentatge.
  5. Conèixer les diferents necessitats específiques de suport educatiu.
  6. Adquirir i dominar les diferents estratègies per aconseguir la veritable atenció a la diversitat i conèixer els serveis educatius que existeixen.
  7. Aprendre tècniques d’orientació i assessorament docent segons l’etapa educativa i les característiques evolutives dels estudiants.
  8. Conèixer i dominar recursos i tècniques per assessorar i orientar en l’entorn familiar.

OBJECTIUS LLENGUATGE

  1. Conèixer i dominar el desenvolupament evolutiu en l’adquisició del llenguatge, i l’adquisició de la lectoescriptura.
  2. Saber distingir en l’estudi de casos, quines conductes són pròpies de cada una de les etapes del desenvolupament del llenguatge i quines requereixen un estudi o intervenció específica.
  3. Relacionar els processos d'adquisició del llenguatge oral i escrit.
  4. Saber quina és l’atenció a nivell escolar que ha de donar un psicòleg educatiu per assessorar i orientar al professorat i les famílies d’infants amb dificultats d’aprenentatge en l’àrea de comunicació,  llenguatge oral i escrit .
  5. Conèixer i dominar els conceptes relacionats amb l’avaluació i diagnòstic de la comunicació,  del llenguatge oral i escrit des de l’àmbit de la Psicologia Educativa.
  6. Conèixer els procediments , tècniques i instruments propis de l’avaluació i el diagnòstic de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.
  7. Adquirir habilitats per poder interpretar un informe realitzat per altres professionals (psicòlegs, psicopedagogs, neuropsicòlegs, logopedes…).
  8. Conèixer, reconèixer i saber discriminar entre principals alteracions de la comunicació i del llenguatge oral i escrit
  9. Aprendre a orientar a les famílies com a mesura de prevenció; donant pautes d’estimulació del llenguatge que es poden dur a terme dins l’àmbit familiar.
  10. Aplicar els coneixements teòrics a la pràctica, per poder trobar la resposta més adequada davant els problemes en el desenvolupament de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN01 - En finalitzar el Grau, l'estudiant serà capaç de descriure els coneixements i avenços de la psicologia en la pràctica professional.
  • CN05 - En finalitzar el Grau, l'estudiant podrà explicar les bases de la conducta humana normal i les seves alteracions, les principals etapes del desenvolupament de l’ésser humà, l’evolució i els senyals i símptomes característics dels trastorns psicològics més freqüents de cada etapa evolutiva.
  • CP06 - En finalitzar el Grau, l'estudiant serà capaç de desenvolupar estratègies d’intervenció psicològica en funció del context o servei, atenent als coneixements, competències, defensa d’arguments, resolució de problemes i autoavaluació propis de la psicologia.
  • HB05 - En finalitzar el Grau l'alumne/a podrà aplicar els coneixements teòrics de la psicologia a la pràctica professional amb simulació de casos reals.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

-          En finalitzar l'assignatura, l'estudiant serà capaç de recordar les diferents tipologies de família i pautes psicoeducatives necessàries per a la intervenció i l'orientació en famílies amb fills amb dificultats en el neurodesenvolupament.

-          - En finalitzar l'assignatura, l'alumne serà capaç d'indicar les fites evolutives de cada etapa del desenvolupament del llenguatge i els signes i els símptomes propis dels trastorns del llenguatge més freqüents.

-          En acabar l'assignatura, l'alumnat serà capaç de suggerir estratègies d'intervenció basades en l'evidència científica, atenent famílies a resoldre problemes psicològics en casos simulats.

-          En acabar l'assignatura, l'alumnat serà capaç d'identificar la tipologia de família, les necessitats específiques i les fites evolutives en diferents casos reals simulats.

Continguts

 

 Intervenció Psicoeducativa l’àmbit familiar, les etapes d’Infantil, Primària i Secundària:

1- Familia.

1.1-Familiograma

2- Família i escola.

3- Família amb fills TEA

4- Família amb fills Síndrome de Down

5- Família amb fills amb TCA

6- Família amb fills amb addiccions a les noves tecnologies

7- Família amb fills amb Discapacitat sensorial auditiva i/o visual

8-Evolutiva del llenguatge

8.1-Trastorns del llenguatge

8.2-Orientacións a famílies amb fills amb dificultats de llenguatge

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Classe teòrica (CT)

Aprenentatge autònom (AA)

Treball individual (IT)

Tutories acadèmiques personals (TAP)

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



ES SEGUIRÀ SEMPRE LA NORMATIVA ESTABLERTA EN EL GRAU DE PSICOLOGIA.

Es realitzarà un examen escrit en què l’alumnat haurà de respondre a preguntes competencials.

L’Examen final té un valor d’un (100%).

S'ha d'aconseguir una nota de 5 o superior a l'examen per superar l'assignatura.

Segona convocatòria:

S'ha d'aconseguir una nota de 5 o superior a l'examen per superar l'assignatura.

Professora: Olga Lozano (olozano@uic.es)

Bibliografia i recursos

    • American Psychiatric Association, (2014). Guía de consulta de los criterios diagnósticos del DSM-V. American Pychiatric Publishing.
    • AAVV. (2018). Intervención Psicoeducativa en alumnado con necesidades específicas de apoyo educativo. Editorial Tirant humanidades.
    • Bassedas, E. (2010). Intervención psicoeducativa y diagnóstico psicopedagógico. Paidós.
    • Cándido, J. Inglés Saura; Ruiz-Esteban C; Torregosa, M. (2019). Manual para psicólogos educativos. Teoría y práctica. Editorial Pirámide.
    • Castejón, J.L; González, C; Gilar, R; Miñano, P. Psicología de la Educación. Alicante. Editorial ECU.
    • De Catalunya, C.D.L. (2011). PRODISCAT: Protocol de detecció i actuació en la dislexia. Ambit educatiu (Protocol for detection and management of dyslexia. Educational scope). Barcelona: Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya (Department of Education Catalan Government).
    • Escoriza, E. (1999). Dificultades de aprendizaje e intervención psicopedagógica. EUB.
    • Fiuza, Mª.J; Fernández, Mª.P. (2013). Dificultades de aprendizaje y trastornos del desarrollo: Manual didáctico. Editorial Pirámide.
    • Generalitat de Catalunya (2013). El TDAH: detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Departament d'Ensenyament: Barcelona.
    • González, O. Familia y escuela, Escuela y familia. Alianza Educativa.
    • Herrero de Vega, M; Beyebach, M. (2018) Intervención escolar centrada en soluciones. Barcelona. Editorial Herder.
    • Holzschuger, C. (2012). Cómo organizar aulas inclusivas. Narcea Ediciones.
    • Hudson, D; (2017) Dificultades específicas de aprendizaje y otros trastornos. Serie Atención a la diversidad. Madrid. Editorial Narcea.
    • Marchesi, A; Palacios, J; Coll, C; (2017). Desarrollo Psicológico y Educación. Madrid: Editorial Alianza.
    • Miranda Casas, A. (2008). Evaluación e intervención psicoeducativa en dificultades del aprendizaje. Pirámide.
    • Planas Domingo, J.A. (mayo, 2010). Las funciones del orientador educativo- Revista UP, Madrid.
    • Pontecorvo, C. (2003). Manual de psicología de la educación. Editorial Popular
    • Santrock, John W. (2011). Psicología de la Educación. 4. Ed. Mc Graw Hill. Madrid.
    • Stainback, S. (2009). Aulas inclusivas: un nuevo modo de enfocar y vivir el «currículo». Narcea Ediciones.
    • Trianes, M.V y Gallardo, J.A (Coord.) (2004). Psicología de la educación y del desarrollo en contextos escolares. Madrid: Pirámide.
    • Wing, L. (1998), El autismo en niños y adultos: una guía para la familia. Paidós Psicología.
    • Woolfolf, A; (2010). Psicología Educativa. México. Editorial Pearson.
    • Leire Madueño, F., Vázquez de Sebastián, J. (2018) Manual práctico de patología del lenguaje. Evaluación e intervención en adultos y niños. Ed. UOC. 
    • Peña-Casanova. Manual de logopedia. Ed. Elsevier Masson. 
    • Albalá, M. J., Marrero, V. y Cappelli, G. (1996). Procesos fonológicos en dos niños de 2 a 6 años. En M. Pérez Pereira (Ed.), Estudios sobre la adquisición del castellano, catalán, euskera y gallego (pp. 87-102). Santiago de Compostela: Publicaciones de la USC.
    • Alberdi, C. M. (1993). Técnicas de lectura eficaz. Revista universitaria de formación del profesorado.
    • Aguado, G. (1995). El desarrollo del lenguaje de 0 a 3 años. Madrid: CEPE.
    • Ajuriaguerra (1977). La escritura del niño. Evolución de la escritura y sus dificultades. Ed. Laia. Barcelona.
    • Braslavsky (2005). Enseñar a entender lo que se lee: la alfabetización en la familia y la escuela. Fondo cultura económica de Argentina.
    • Bosch, L. (1983). Identificación de procesos fonológicos de simplificación en el habla infantil. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 3, 96-102.
    • Condemarín, M. y Chadwick, M. (1990). La enseñanza de la escritura. Bases teóricas y prácticas. Madrid: Visor-Aprendizaje.
    • Cortés, M. y Vila, I. (1991). Uso y función de las formas temporales en el habla infantil. Infancia y Aprendizaje, 53, 17-43.
    • Cuetos, F. (2009) Psicología de la escritura. Madrid: Wolters Kluwer.
    • Cuetos, F. (2008). Psicología de la lectura. Madrid: Wolters Kluwer.
    • Del Río, M. J. y Gracia, M. (1996). Una aproximación al análisis de los intercambios comunicativos y lingüísticos entre niños pequeños y adultos. Infancia y Aprendizaje, 75, 3-20.
    • Del Río, M.J., Torrens, V. (2006) Lenguaje y comunicación en trastornos del desarrollo. Madrid: Prentice Hall.
    • Galeote, M. A., Peraita, H. y Méndez, L. (1997). Programa de intervención en adquisición del léxico en niños de educación infantil. Madrid: UNED
    • Gardner, H. (1991). The unschooled mind: how children think and how schools should teach. Nueva York: Basic Books (Ed. cast. La mente no escolarizada: cómo piensan los niños y cómo deberían enseñar las escuelas . Barcelona: Paidós, 1993).
    • Garvey, C. (1987). El habla infantil. Madrid: Morata.
    • Galeote, M. (2002) Adquisición del lenguaje. Madrid: Pirámide.
    • Gutiez Cuevas, Pilar. Atención temprana. Prevención, detección e intervención en el desarrollo de 0 a 6 años, y sus alteraciones. Editorial Complutense. Madrid 2055.
    • Hernández-Pina, F. (1984) Teorías psico sociolingüísticas y su aplicación a la adquisición del español como lengua materna. Madrid: Siglo XXI.
    • Luque, A. y Palacios, J. (1990). Inteligencia sensoriomotora. En J. Palacios, A.Marchesi y C. Coll (Comps.). Desarrollo psicológico y educación. Vol. I: Psicología Evolutiva (1.a edición) (pp. 69-84). Madrid: Alianza Editorial.
    • Narbona, J., Chevrie-Muller, C. (1997) El lenguaje del niño. Madrid: Masson.
    • Owens, R.E. (2003) Desarrollo del lenguaje. Madrid: Pearson.
    • Pérez Pereira, M. y Castro, J. (1988). Fenómenos transicionales en la adquisición del lenguaje. Infancia y Aprendizaje, 43, 13-36.
    • Rodríguez, C. y Moro, Ch. (1999). El mágico número tres. Cuando los niños aún no hablan. Barcelona: Paidós.
    • Sarriá, E. y Riviére, A. (1991). Desarrollo cognitivo y comunicación intencional preverbal. Un estudio longitudinal multivariado. Estudios de Psicología, 46, 35-52.
    • Serra, M. et al. (2000) La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel.