L’assignatura d’Urbanística 1 configura el nivell introductori de la formació urbanística. L’objectiu és el d’aprendre a interpretar la forma de la ciutat i del territori, així com també de conèixer els conceptes bàsics per a la seva projectació. S’inicia a l’estudiant en el raonament sobre la ciutat, presentant qüestions i llocs propers a l’estudiant. Es tracta d’entendre els diferents aspectes i variables que incideixen en la configuració de la ciutat, i de situar-los en el context cultural i temporal adequat així com també d’interpretar-los per a construir noves realitats.

L’objectiu de l’urbanisme és el coneixement i control de la forma de la ciutat i el territori i engloba totes les escales urbanes i territorials. Comença la tasca allí on acaba l’edifici, i per tant, l’estudiant ha de valorar l’urbanisme com a una pràctica arquitectònica on la ciutat i el territori esdevenen un material “viu” amb el que treballar. Les ciutats no són una suma d’edificis o infraestructures sinó les condicions de relació que s’estableixen entre els diferents  elements urbans.

El curs s’estructura en dues parts:

1.       La primera orientada cap a una lectura i representació de ciutats i territoris característics a través d’un anàlisi comparatiu amb la finalitat d’identificar, decodificar, classificar i comprendre els diferents elements configuradors de la forma de la ciutat, mitjantçant la reflexió i l’expressió gràfica a l’escala adequada. L’estudiant ha d’analitzar la forma de la ciutat i el territori reconeixent els elements estructurals i el procés formatiu i oferir una representació coherent i intencionada utilitzant un conjunt d’instruments que tenen el seu suport bàsic en el dibuix i la expressió gràfica.

2.       La segona part de l’assignatura té per objectiu presentar a l’estudiant el bagatge de conceptes i idees bàsics utilitzats en la projectació de la ciutat i del territori. L’assignatura gira al voltant de l’activitat principal de l’arquitecte-urbanista: la projectació. Aquesta etapa aprofundeix en l’anàlisi morfològic dels teixits urbans sobre els que l’estudiant estudia els patrons estructurals bàsics (lineal, reticular i nodal) subjacents en la forma de la ciutat i el territori. Analitzar “in situ” les formes de creixement urbà vinculades a cada patró i des d’aquí deduir criteris de transformació.

El curs prepara a cada estudiant perquè adquireixi criteris sobre les qüestions urbanes, per a argumentar més que per desenvolupar tècniques de resolució. Criteris que en molts casos es troben escrits en la pròpia realitat de la ciutat. Projectar en la ciutat és reescriure, és adjuntar un nou text als escrits ja existents, és en definitiva, entendre la ciutat com un “palimpsest” i no com un llibre en blanc.

Aquesta assignatura es planteja com un triple objectiu pedagògic: dotar a l’estudiant d’instruments, mètode i cultura urbanística. Les edificacions es disposes seguint unes determinades pautes formals i criteris de combinació (alineats, aïllats, repetits, etc); els carrers i els espais públics responen a criteris, com la diversitat, la jerarquia, l’especialització, dotant els teixits de singularitats que els configuren identitat. La comprensió de l’espai urbà inherent a aquests fragments, el coneixement dels diferents elements que els formen, les seves lògiques i relacions, constitueixen l’objectiu principal del curs.

1. Facilitar l’aprenentatge i l’aplicació d’unes eines de treball per relacionar adequadament els materials propis de la ciutat i els fragments urbans.
2. La utilització d’un mètode precís i rigorós en el procés de lectura i proposta de transformació sobre l’espai urbà estudiat.
3. donar a conèixer alguns exemples de referència i algunes peces clau de la cultura urbanística. La selecció pretén mostrar aquells projectes i projectistes que exploren mecanismes d’ordenació i composició innovadors.