Universitat Internacional de Catalunya

Geografia Humana

Geografia Humana
6
8853
2
Segon semestre
FB
Humanitats
Coordenades de desenvolupament humà i cultural
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Abans de cada classe

Presentació

La geografia humana és la part de la geografia que estudia els elements del paisatge que han estat creats i transformats per les societats humanes, ja sigui en la actualitat com en el passat. Aquests elements es deuen a la seva pròpia activitat agrícola, urbana, política i social, industrial, comercial, del transport així com a la dinàmica demogràfica i cultural de cada societat. D’aquesta manera, en la geografia humana s'estudien, entre d’altres: la geografia de la població, la geografia econòmica, la geografia rural, la geografia del turisme, la geografia urbana o la geografia dels transports.

IDIOMA: L'assignatura s'imparteix (en principi) en català/castellà. El exàmens, treballs i presentacions poden fer-se també en català/castellà.

 

Requisits previs

No se’n demanen

Objectius

Que els alumnes desenvolupin el sentit del lloc, la curiositat envers l’entorn geogràfic i l’interès a buscar explicacions als fenòmens i processos territorials, socials i culturals del món que els envolta.

Que els estudiants siguin capaços de valorar i analitzar les transformacions i impactes que l’empremta humana ha deixat sobre els territoris i paisatges, podent argumentar sobre com s’han produït aquestes transformacions, quan i per què.

Que els alumnes puguin identificar i valorar alguns perquès de les principals problemàtiques econòmiques, demogràfiques, polítiques i socials que afecten el món i reflexionar sobre les possibles causes.

 

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN02 - L’alumnat serà capaç d’identificar models i polítiques propis de diferents cultures i grups migratoris, així com dels seus contextos històrics.
  • CN03 - L’estudiantat serà capaç d’establir relacions entre els conceptes de patrimoni, territori i identitat cultural.
  • CP01 - L’estudiantat serà capaç d’aplicar els coneixements adquirits en el camp professional a través de l’elaboració i la defensa d’arguments, així com la resolució de problemes dins de les diferents àrees d’estudi humanístic.
  • CP04 - L’estudiantat serà capaç d’incentivar la visibilitat de la cultura com a recurs en institucions, mercats, indústries i empreses.
  • CP05 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar les estructures socioculturals, històriques i artístiques, des del respecte pels drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, utilitzant un llenguatge que eviti l’androcentrisme i els estereotips.
  • HB05 - L’estudiantat serà capaç de proposar la resolució de problemes a partir de l’elaboració de judicis argumentats.
  • HB10 - L’estudiantat serà capaç d’operar amb recursos econòmics i tècniques digitals en organitzacions i projectes culturals.
  • HB12 - L’estudiantat serà capaç d’aplicar de forma adequada i efectiva els mètodes i tècniques específics de diferents disciplines de les ciències humanes en la resolució de problemes i l’elaboració d’arguments crítics i fonamentats.
  • HB16 - L’estudiantat serà capaç d’interpretar espais, territoris i paisatges, reals o representats.
  • HB20 - L’estudiantat serà capaç d’utilitzar les fonts d’informació en el context internacional.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Posta en valor de la singularitat de la geografia humana com a disciplina científica

Relat de la distribució espacial de la població en el món, de les dinàmiques bàsiques de la població i de les polítiques de població

Comprensió del creixement i la localització dels assentaments humans i dels diferents tipus de ciutats

Conscienciació dels impactes de la globalització de les activitats econòmiques tant en els països en vies de desenvolupament com en els països desenvolupats

Discerniment dels efectes de la revolució agrícola i la revolució industrial en el món

Dació de comptes de la relació entre les activitats humanes, el paisatge i el medi ambient

Pensament crític en la teorització de les relacions entre l’ésser humà i les estructures territorials que ell mateix ha creat; estats, ciutats, cultius, infraestructures

Habilitat per identificar i explicar els patrons espacials i els assentaments de la població humana

Coneixement de les causes i dels patrons de les problemàtiques contemporànies (pobresa, guerres, contaminació, urbanisme informal)

Habilitats bàsiques en la lectura de mapes, taules i gràfics

Continguts

1.       Introducció. Orígens de la geografia

1.1.     Definicions. Què sabem del món, descripció general. Sabem on vivim? Mides, escales, distàncies?

1.2.     Història del coneixement del món. Primers geògrafs, viatgers i exploradors: d’Heròdot a Magallanes passant per Marco Polo

1.3.     Les grans exploracions dels segles XIX i XX. Del cor d’Àfrica a la Lluna en un segle: Livingstone, Amundsen, Hillary, Piccard...

2.       Escoles de pensament geogràfic

2.1.     Els pioners: Humboldt, Ritter i Ratzel. El mètode científic en geografia.

2.2.     Escola francesa: el possibilisme. Escola anglosaxona: el determinisme.

Lectura de Hungtinton: Civilització i clima

2.3.     Els teorètico-quantitatius. Walter Christaller. Catalunya: Pau Vila. La geografia radical

2.4.     Geografies de la postmodernitat. Geografia de gènere. Teoria dels no-llocs

3.       Geografia de la població

3.1.     La distribució de la població. Concentració i dispersió, història del poblament del planeta. Del paleolític a l’era de la informació (revolució agrícola, rev. industrial, rev. tecnològica...)

3.2.     El creixement de la població: natalitat, fecunditat, mortalitat. La transició demogràfica

3.3.     Estructura de la població. Anàlisi i estudi de piràmides de població

3.4.     Migracions i moviments de la població al llarg de la història

3.5.     Projeccions de futur

4.       Geografia econòmica

4.1.     L’antic règim. Els imperis colonials. El neocolonialisme, el model econòmic centre i perifèria

4.2.     Desenvolupament i subdesenvolupament. La globalització. La deslocalització industrial

4.3.     Geografia rural. Paisatges agrícoles: agricultura, agroindústria i producció d’aliments al món. La sobirania alimentària

4.4.     Geografia del turisme. Paisatges turístics d’abans i ara. Destinacions turístiques. Els fluxos turístics al món

5.       Geografia urbana

5.1.     Què és la ciutat. El fet urbà. El procés d’urbanització. Vers un món urbà

5.2.     La ciutat preindustrial, la ciutat industrial. Ciutat i modernitat. La ciutat global

5.3.     La jerarquia urbana, teoria del lloc central. Xarxes de ciutats. Concepte d’àrea urbana, àrea metropolitana, regió metropolitana. Trens, autopistes i aeroports; geografia del transports. Mapes i grafs

5.4.     Plans i projectes urbanístics. La ciutat radial, ortogonal, lineal

5.5.     Anàlisi d’alguns exemples. Barcelona i l’Eixample Cerdà (opció a sortida)

5.6.     Principals models de ciutat al món: la ciutat europea, la ciutat americana. Ciutat difusa i ciutat fragmentada. La ciutat global. La ciutat irreal

5.7.     Estudi d’alguns casos: les Megaciutats del món

6.       Medi ambient. La resposta humana al repte ambiental

6.1.     Definicions (ecologisme, medi ambient...). Principals impactes antròpics sobre el medi ambient. Noves visions del món i la natura

6.2.     Sostenibilitat i accions globals. ONG’s. Conferència de Rio. Informe Brundtland. Protocol de Kyoto

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’assignatura de Geografia Humana es repartirà entre sessions teòriques a l’aula, impartides pel professor, i sessions pràctiques de treball amb tot el grup, un subgrup o realitzant tutories individualitzades. (Vegeu el Pla de Treball)

La part teòrica estarà centrada en la presa d’apunts de les explicacions donades i discutides a classe i es valorarà l’assistència i la participació dels alumnes a l’aula. Per part del professor s’emprarà material didàctic divers com poden ser mapes interactius (Google Earth), fotos i imatges aèries, vídeos, etc. per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions i descripcions dels diferents llocs i fenòmens.

Els estudiants faran comentaris d’articles de premsa, comentaris de dades i/o gràfics, exposicions orals i un treball

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



40 % Treball sobre una ciutat escollir (20 % Treball escrit / 20 % Exp. oral)

20 % Entre les exposicions, comentaris i anàlisis dels diferents treballs de classe

40 % Examen final, és indispensable aprovar

 

FALTES:

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

Per normativa de la Facultat es descompten 0,10 punts per cada falta d’ortografia detrectada en els exàmens i treballs.

PLAGI:

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

En el cas que el professorat detecti un treball plagiat o a un alumne copiant durant un examen, aquest ho comunicarà a la Junta de Facultat que emprendrà les mesures pertinents, entre les que s’inclourà l’obtenció automàtica d’una qualificació de 0.0 per aquella assignatura passant directament a la convocatòria següent.

Bibliografia i recursos

Paul Claval: Evolución de la geografía humana. Editorial: Oikos-tau, s.a. (1996). ISBN 9788428107976

Claval, Paul (2002). Geografía humana. Ariel. Barcelona

Marco Polo: Libro de las maravillas del mundo. Editorial: Cátedra (2008). ISBN 9788437624686

Marc Augé (1993). Los no lugares: Espacios del anonimato, antropología de la sobremodernidad. Gedisa

Massimo Livi Bacci (2002): História mínima de la población mundial. Editorial Ariel

A.E.J. Morris, Gustavo Gili (2001). Historia de la forma urbana: desde sus orígenes hasta la revolución industrial.  Editoral: Gustavo Gili

Soja, Edward (2008). Postmetroplis: estudios críticos sobre las ciudades y las regiones. Editorial traficantes de sueños

Holt-Jensen, Arild. (2018). Geography: History and Concepts: A Student's Guide (5th ed.). London: SAGE Publications.

Gade, Daniel W. (2011). "Curiosity, Inquiry, and the Geographical Imagination of Alexander von Humboldt." GeoJournal, 76(5), 651-663.

Boyle, M. (2014). Geografía humana: cultura, sociedad y espacio. Oxford University Press. Oxford

Rubenstein, J. M. (2019). The Cultural Landscape: An Introduction to Human Geography (13th ed.). Pearson. Boston.

Brenner, Neil (Ed.). (2014). Implosions/Explosions: Towards a Study of Planetary Urbanization. Berlin: Jovis.

Scott, Allen J. & Storper, Michael. (2015). The Nature of Cities: The Scope and Limits of Urban Theory. Oxford: Oxford University Press..

Mehrotra, Rahul (Ed.). (2012). The Kinetic City and Other Essays. New Delhi: CEPT University Press.

Glaeser, Edward. (2012). Triumph of the City: How Our Greatest Invention Makes Us Richer, Smarter, Greener, Healthier, and Happier. New York, NY: Penguin Books.

Brenner, Neil & Keil, Roger (Eds.). (2017). The Global Cities Reader (2nd ed.). London: Routledge.

Sassen, Saskia. (2014). Expulsions: Brutality and Complexity in the Global Economy. Cambridge, MA: Harvard University Press.