Universitat Internacional de Catalunya
Geografia de les Regions del Món
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Abans de cada classe
Presentació
La Geografia regional és un mètode de treball geogràfic que utilitza la delimitació de determinades àrees, anomenades regions, ja sigui per aconseguir descripcions ajustades a les diferents necessitats, o bé per facilitar la tasca d'interpretació i anàlisi de realitats geogràfiques més o menys àmplies.
La determinació dels criteris és una qüestió fonamental per definir una regió, si bé el caràcter d'aquests criteris pot variar enormement, acceptant-se paràmetres tan diferents com el relleu físic, un grup poblacional, el clima, la zona d'influència d'un nucli urbà, una àrea continental, etc., sempre que respectin l’homogeneïtat necessària.
IDIOMA: L'assignatura s'imparteix (en principi) en català/castellà. El exàmens, treballs i presentacions poden fer-se també en català/castellà.
Requisits previs
No se’n demanen
Objectius
Que els estudiants puguin identificar quins fets del territori, de la societat, de la història i de la cultura són i han estat més determinants per entendre millor un lloc, alhora que prenen contacte i analitzen (al llarg de tot el curs) els principals trets distintius de les diferents macroregions del planeta.
Que els estudiants aprenguin a trobar tota la informació que necessiten en un moment determinat sobre qualsevol lloc del món mitjançant eines diverses com ara: internet, premsa, bibliografia, mapes, etc. i que després sàpiguen valorar, emmarcar, processar, interpretar, usar i comunicar adequadament tota aquesta informació.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CN02 - L’alumnat serà capaç d’identificar models i polítiques propis de diferents cultures i grups migratoris, així com dels seus contextos històrics.
- CN03 - L’estudiantat serà capaç d’establir relacions entre els conceptes de patrimoni, territori i identitat cultural.
- CP05 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar les estructures socioculturals, històriques i artístiques, des del respecte pels drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, utilitzant un llenguatge que eviti l’androcentrisme i els estereotips.
- HB01 - L’estudiantat serà capaç de reflexionar sobre temes d’índole cultural, social, científica o ètica a partir de la interpretació de dades rellevants.
- HB04 - ’estudiantat serà capaç de desenvolupar la capacitat d’anàlisi, síntesi i pensament crític.
- HB05 - L’estudiantat serà capaç de proposar la resolució de problemes a partir de l’elaboració de judicis argumentats.
- HB07 - L’alumnat serà capaç de demostrar un compromís ètic i social, i de preservació del medi ambient, en la realització de projectes de recerca i activitats relacionades amb el camp d’estudi d’aquest grau.
- HB11 - L’alumnat serà capaç d’analitzar críticament les manifestacions culturals i artístiques, a partir de la comprensió del seu context històric, per al desenvolupament d’una perspectiva intercultural i una comprensió profunda del món contemporani.
- HB16 - L’estudiantat serà capaç d’interpretar espais, territoris i paisatges, reals o representats.
- HB20 - L’estudiantat serà capaç d’utilitzar les fonts d’informació en el context internacional.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Comprensió dels principals trets distintius físics, climàtics, econòmics, polítics i culturals de les macroregions del món
Comprensió dels principals reptes i problemes de les macroregions del món
Discerniment de les complexitats dels problemes associats al desenvolupament; tant als països anomenats rics com als en vies de desenvolupament i capacitat d’argumentació que aquests problemes no són tan simples com els mitjans de comunicació els solen presentar
Argumentació, en debats mantinguts a classe, basada en informació de les lectures recomanades i d’altres fonts
Ús de fonts d’informació digitals i processament de les dades per crear taules, estadístiques, anàlisis i mapes
Anàlisi raonada de la informació quantitativa i qualitativa que l’alumnat obtingui
Gestió de fonts d’informació multilingües
Continguts
El programa engega amb una introducció general al planeta terra vist com a conjunt. Seguidament continua amb una revisió per continents, regions, països i temes concrets.
Es farà sempre especial esment de les principals estructures físiques, climàtiques, històriques i sociopolítiques de cada regió del món. Se n’exclou Europa.
1. Introducció general. Tectònica de plaques i grans trets climàtics a nivell global
2. L’Amèrica del nord. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. El model nord-americà d’ocupació del territori; extenses metròpolis vs. grans espais buits
2.1. Canadà. El veritable gran nord. Un país a la recerca de la seva identitat: entre el fet quebecoise, les nacions indígenes i la nova immigració
2.2. Els Estats Units. Aproximació al model polític, econòmic i social nord-americà. Mites fundacionals, naixement i creixement, el fet federal, el melting pot. La indústria de l’oci, l’aparador dels EUA. Les "dues amèriques".
3. L’Amèrica central i el Carib. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. El mestissatge i el sincretisme cultural
3.1. Mèxic i Guatemala: Llegat precolombí i llegat colonial. Estats sota l’amenaça del crim organitzat
3.2. Els països de l’istme. Panamà: la història d’un canal. Costa Rica, el model ecoturístic
3.3. Les Antilles. El mite del paradís tropical. Cuba, un cas a part. La cultura afro-caribenya. Models de turisme al tròpic (Rep. Dominicana, Jamaica...)
4. L’Amèrica del sud. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. L’Amazònia: ecologia, agricultura, desforestació i responsabilitat global
4.1. La regió andina. El mai resolt “problema indígena” (Bolívia i Perú). Colòmbia: La coca i la substitució de cultius. Veneçuela; visions del populisme llatinoamericà
4.2. El Brasil, la potència emergent? Les grans metròpolis brasileres; Rio i Sao Paulo. Brasília, la capital inventada
4.3. El con sud: Argentina, Xile i Uruguai
5. El nord d’Àfrica. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població de tot el continent. Aproximació a la cultura islàmica i al món àrab
5.1. El Magrib: Marroc, Algèria i Tunísia, entre les reformes internes i l’emigració
5.2. Egipte, el llegat del passat. Arqueologia i turisme a les ribes del Nil
5.3. El drama del Sahel. Desertització i guerra. Reflexions sobre la cooperació i les ONGs
6. La resta d’Àfrica. Estats fallits i perpetuació d’unes fronteres arbitràries
6.1. Els conflictes etno-tribals: Clans i senyors de la guerra, la impossibilitat de vertebrar estats moderns i la pugna pels recursos minerals (Ruanda, Burundi, Zaire, Somàlia, Libèria, Nigèria)
6.2. Kenya i Tanzània: La sabana africana, fauna, conservació i desenvolupament turístic
6.3. Sudàfrica. La dramàtica història de l’única potència regional
7. L’Àsia central i l’Orient mitjà. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població d’una zona sacsejada pels conflictes
7.1. Velles rutes i antics imperis. Una regió de ciutats mítiques: Samarcanda, Bagdad, Persèpolis, Petra, Palmira, Babilònia. Els actuals Iran, Iraq, Síria, Jordània
7.2. Aràbia i les monarquies del golf Pèrsic. La geopolítica del petroli. El miratge dels gratacels al desert: Dubai, Abu Dhabi, Doha...
7.3. L’etern conflicte irresolt: Israel i Palestina. Sionisme, panarabisme i altres consideracions
8. El subcontinent indi i Indoxina. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Dues forces: L’arròs i el monsó. Aproximació a les cultures orientals: hinduisme i budisme
8.1. La curiosa economia índia: entre el neolític i el microxip. La societat de castes. L’Índia i el Pakistan, història d’un mal veïnatge. Què és Bollywood? Nepal, el sostre del món.
8.2. Indoxina i l’Àsia insular. Els nous països econòmicament emergents. Malàisia, Singapur, Indonèsia, Vietnam... Darrere els passos de la Xina?
9. L’Extrem Orient. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Aproximació a les megalòpolis d’orient; les fàbriques del món: Tokio, Hong Kong, Shanghai, Taipei
9.1. La Xina. Una cultura mil·lenària: llegua, alfabet i unitat nacional, filosofia i religió. El model econòmic: “un país dos sistemes”. El Yangtsé, la domesticació del gran riu
9.2. El Japó. Arrels històriques d’un model econòmic i social. Del feudalisme a la revolució industrial. Febleses i fortaleses d’un país sacsejat per les forces naturals
9.3. Una rèmora de la guerra freda: l’existència de dues Corees
10. Oceania. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població del continent que no ho és
10.1. La Polinèsia i la Micronèsia: Dominis colonials i microestats insulars. Les possessions franceses i la presència dels Estats Units al Pacífic. L’amenaça de l’escalfament global
10.2. Austràlia i Nova Zelanda. El vincle indissoluble amb l’occident anglosaxó. La Commonwealth
11. Rússia. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Rússia, el gegant incert, el país més gran del món. Com es va construir tan gran Imperi. El mític tren Transsiberià. Què va ser la URSS? El conflicte d'Ucraïna.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’assignatura de Geografia de les Regions del Món es repartirà entre sessions teòriques a l’aula, impartides pel professor, i sessions pràctiques de treball amb tot el grup, un subgrup o realitzant tutories individualitzades. (Vegeu el Pla de Treball)
La part teòrica estarà centrada en la presa d’apunts de les explicacions donades i discutides a classe i es valorarà l’assistència i la participació dels alumnes a l’aula. Per part del professor s’emprarà material didàctic divers com poden ser mapes interactius (Google Earth), fotos i imatges aèries, vídeos, etc. per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions i descripcions dels diferents llocs i fenòmens.
Els estudiants faran comentaris d’articles de premsa, debats, exposicions orals i un treball de recerca
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
35 % Treball de recerca i exposició oral sobre un tema a escollir (20 % Exp. oral + 15 % Treball escrit)
20 % Comentari de dos articles de premsa
5 % Debat a classe
40 % Examen final, és indispensable aprovar
FALTES:
En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.
Per normativa de la Facultat es descompten 0,10 punts per cada falta d’ortografia dertecatada en els exàmens i treballs.
PLAGI:
El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
En el cas que el professorat detecti un treball plagiat o a un alumne copiant durant un examen, aquest ho comunicarà a la Junta de Facultat que emprendrà les mesures pertinents, entre les que s’inclourà l’obtenció automàtica d’una qualificació de 0.0 per aquella assignatura passant directament a la convocatòria següent.
Bibliografia i recursos
ROBERT D. KAPLAN (2013): LA VENGANZA DE LA GEOGRAFIA. RBA LIBROS. BARCELONA.
TIM MARSHALL (2015). PRISIONEROS DE LA GEOGRAFÍA. EDICIONS 62. BARCELONA.
DELPHINE PAPIN I BRUNO TERTRAIS (2016). L’ATLAS DES FRONTIERES. EDITIONS DE ARENES. PARIS.
HANS ROSLING (2018): FACTFULNESS. EDICIONS LA CAMPANA. BARCELONA
EL ORDEN MUNDIAL (2020). EL MUNDO NO ES COMO CREES. EDITORIAL ARIEL. BARCELONA.
Knox, Paul L. & Marston, Sallie A. (2018). Places and Regions in Global Context: Human Geography (7th ed.). Boston, MA: Pearson.
Bradshaw, Michael J., White, Graham, Dymond, John, & Chacko, Elizabeth. (2019). Contemporary World Regional Geography: Global Connections, Local Voices (5th ed.). New York, NY: McGraw-Hill Education.
Glassner, Martin Ira & Fahrer, Chuck. (2013). Political Geography (4th ed.). Hoboken, NJ: Wiley.
Rowntree, Lester, Lewis, Martin, Price, Marie, & Wyckoff, William. (2017). Globalization and Diversity: Geography of a Changing World (5th ed.). Boston, MA: Pearson.
Flint, Colin. (2020). Introduction to Geopolitics (4th ed.). London: Routledge.
Dodds, Klaus, Kuus, Merje, & Sharp, Joanne (Eds.). (2013). The Ashgate Research Companion to Critical Geopolitics. Farnham: Ashgate.
Dittmer, Jason & Sharp, Joanne (Eds.). (2014). Geopolitics: An Introductory Reader. London: Routledge.
DIVULGATIUS I PUBLICACIONS PERIÓDIQUES
LA VANGUARDIA DOSSIER. Revista trimestral. LA VANGUARDIA EDICIONES SL.
https://www.lavanguardia.com/vanguardia-dossier/revista
ANUARI INTERNACIONAL DEL CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona). Publicació anual.
https://www.cidob.org/es/publicaciones/serie_de_publicacion/anuario_internacional_cidob
THE WORLD FACT BOOK. Publicació anual. Central Intelligence Agency (CIA)
https://www.cia.gov/library/publications/resources/the-world-factbook/index.html
LE MONDE DIPLOMATIQUE (Ed. Espanyola). Periodicitat Mensual. Paris Lopress.
http://www.monde-diplomatique.fr/index/sujet/geopolitique