August Font i Carreras va ser molt famós en vida i va tenir una trajectòria plena de clients i encàrrecs importants com la façana i el cimbori de la Catedral de Barcelona, l’església de Montalegre, la Plaça de Braus de Las Arenas, el Palau de les Heures, la Maison Dorée, el Palau de Belles Arts per a l’Exposició Universal de 1888, sucursals per a La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat… La seva obra eclèctica va fer que, després de morir, la seva fortuna crítica fos pràcticament inexistent; també ha estat aquesta la causa per la qual molts dels seus edificis han estat enderrocats.

Barcelona, tan coneguda per la seva arquitectura modernista, té pendent revalorar altres obres i arquitectes del canvi de segle que no van seguir amb aquesta tendència, sinó que van experimentar amb altres elements i materials, però sempre amb la mateixa intenció de trobar un nou estil arquitectònic per a un nou segle. Amb aquest llibre, s’estudia la producció d’August Font i se li reconeix el paper important que té en la imatge actual de la nostra ciutat, alhora que s’omple un buit existent i es fa justícia a l’arquitecte.