En arribar a la instal·lació, es veuen projectades en una pantalla gran una sèrie d’imatges en moviment. Seguint el recorregut d’aquestes imatges s’arriba al lateral, on es demana als visitants que treguin el seu telèfon intel·ligent i encenguin la llanterna. En envoltar la pantalla de projecció veuran el lema “El següent també ha de gaudir de la pel·lícula” i es revelarà què estava passant rere el teló: una sèrie de zoòtrops accionats per les mateixes persones i els telèfons. El públic podrà aproximar-se a un zoòtrop i accionar-lo per als visitants que els succeeixin a la cua. La instal·lació presenta una cadena en què els usuaris passen a l’acció perquè les persones següents també puguin gaudir de la ‘pel·lícula’.
Aquesta edició de Llum BCN ha tingut com un dels eixos vertebradors la crisi climàtica, que es veu reflectida en aquesta obra. L’exposició pretén fer reflexionar sobre les conseqüències que tenen les nostres accions sobre les persones que ens succeeixen, en qualsevol sentit que ens puguem imaginar, també en els gestos aparentment sense transcendència.
Ana Giorgadze, estudiant d’Arquitectura i una de les creadores del projecte, comenta que el millor és que cada persona pot ser part de l’exposició amb la seva llum. “Amb aquesta simple llum, les persones creen la instal·lació. Usem formes geomètriques per crear ombres abstractes i conceptuals a l’altre costat de la instal·lació, on els usuaris poden intercanviar la seva experiència. A més a més, tot el material és reciclat”, afirma Giorgadze.
Els alumnes creadors del projecte han estat Kanzy Rammeya, Simay Ozkayagan, Deniza Kostadinova, Lali Nyland, Alin Birisan, Zuha Bari, Hamza Chakib, Nadene Indraj, Sergio Avilés, Ana Giorgadze, Vlad Calugareanu, Selin Şınık, Katrin Abou, Alejandro Estévez, Gianfranco Casanova, Alejandra Toro, Andres Willie, Florian Maurette, Juan Trias de Bes i Maria Eggert. Han estat tutoritzats pel professor Iñaki Baquero.
El comitè d’experts de Llum BCN va atorgar una distinció a cadascuna de les escoles participants. UIC Barcelona School of Architecture va guanyar el premi analògic: “Aquesta obra té en compte la crisi climàtica. No proposa una font de llum existent, sinó que cadascun de nosaltres portava la font lumínica. La peça funcionava amb la interacció del públic, tant amb la llum com amb el moviment dels elements i amb la sorpresa que generava en l’altre costat”.
