“Cosint vores, regenerant teixits. L’oportunitat dels barris del Besòs com a assaig urbà contemporani” és el títol que descriu l’enfocament dels treballs de final de grau de la UIC Barcelona School of Architecture 2024. En total, 32 propostes que actuen de manera coordinada sobre els barris de l’àrea metropolitana de Barcelona limítrofs amb la desembocadura del riu Besòs.
Un dels reptes principals d’aquesta zona és la fragmentació del territori causada per les infraestructures, la qual cosa ha accentuat la desconnexió entre barris, cadascun amb la seva pròpia identitat. A més a més, el riu Besòs ha actuat històricament com una barrera, en lloc de ser un element de connexió.
Els projectes dels estudiants actuen sobre espais i solars existents, i proposen solucions per superar aquestes barreres i connectar els barris entre si, i crear un espai urbà més permeable i habitable. Els TFG exploren com la regeneració d’un barri pot tenir un efecte multiplicador positiu en els barris veïns, estenent els beneficis a tota la zona.
Els TFG de la UIC Barcelona School of Architecture han estat coordinats pels professors i arquitectes Iñaki Baquero i Álvaro Cuéllar, juntament amb Alberto Burgos, María Barcina i Marta García. Durant la jornada d’exposició i presentació a la seu del COAC, ha examinat els futurs arquitectes un jurat multidisciplinari del qual han format part l’equip docent de la Universitat, liderat pel director de l’escola, Víctor Echarri, i arquitectes i urbanistes de prestigi com Ignacio Vicens, Josep Bohigas i Josep Miàs.
Agenda urbana de Barcelona
Els TFG s’alineen amb els temes d’actualitat de l’agenda urbana de Barcelona, com la recuperació dels espais fluvials, la connexió dels barris perifèrics i la promoció de la sostenibilitat i la cohesió social. Els projectes dels estudiants demostren com la reflexió urbanística i el disseny arquitectònic poden contribuir a la construcció de ciutats més justes, resilients i habitables.
“El curs ha abordat un dels reptes més importants que té la regeneració urbana de Barcelona, que és el desenvolupament dels territoris limítrofs amb rius i muntanyes. Els projectes proposen reflexionar sobre el tipus de programa més adequat per a aquest tipus de territoris”, explica Álvaro Cuéllar. “Resulta interessant, a més, que els projectes recorren totes les escales del projecte, des de l’escala urbana fins al detall constructiu. No és una pràctica habitual entre arquitectes, i menys en els treballs finals de grau de les escoles d’arquitectura”, afegeix.
Iñaki Baquero, per la seva part, destaca: “Els projectes realitzen un recorregut complet del procés arquitectònic, en què l’urbanisme i l’arquitectura es nodreixen mútuament. Amb aquest enfocament, els alumnes realitzen un procés complet i acaben descobrint la grandesa de l’urbanisme a través de l’arquitectura, i la grandesa de l’arquitectura mitjançant l’urbanisme”.
