Universitat Internacional de Catalunya

Fonaments de l'art Audiovisual

Fonaments de l'art Audiovisual
4
12041
2
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Presentació

En el decurs dels últims dos-cents anys, s’han produït en les pràctiques artístiques un seguit d’operacions formals, metodològiques, conceptuals i tècniques que han conduit a l’eclosió de les revolucions audiovisuals del segle XX. Per començar, però, cal aclarir què s'entén per audiovisual. Al llarg del curs es delinearà una cartografia que possibilitarà als estudiants assolir una visió panoràmica de la gènesi d’aquest concepte i de les condicions que han afavorit la seva emergència. Per aquesta tasca cartogràfica s'utilitzarà una triple instrumentació: els dispositius (conceptuals i tècnics-tecnològics), els patrons de representació visual i els contexts històrics on es desenvolupen les diferents produccions artístiques, així com l’abast de les seves influències.

Requisits previs

No hi ha requisits previs

Objectius

Objectiu principal

Estudiar les mutacions produïdes des de les primeres experiències col·lectives, heretades del món barroc, fins als nous models de consum dels mitjans de comunicació de masses. Per comprendre les condicions d’emergència del concepte audiovisual i les seves interaccions amb l’esfera artística contemporània, es tindrà en compte una doble perspectiva: diacrònica i sincrònica; això permetrà alternar els caràcters lineal i transversal de la disciplina històrica.

Objectius secundaris

Accedir als coneixements teòrics i historiogràfics específics de la història de les imatges amb vinculació amb altres ciències humanes associades als sabers de la cultura visual.

Interpretar la naturalesa dels contexts socials, culturals i econòmics dels diferents períodes històrics on es centra la producció audiovisual i artística, així com les seves interrelacions. 

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 19 - Capacitat de documentació informativa
  • 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
  • 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
  • 38 - Capacitat per entendre i aplicar l'estructura del sistema audiovisual
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Dins del patró estàndard de tretze setmanes de durada del curs, al final d’aquest període els estudiants haurien d'estar capacitats per:

  • Reconèixer i identificar els diferents patrons icònics.
  • Analitzar i contextualitzar les mostres més significatives dels diferents períodes temàtics i històrics.
  • Accedir a un nivell bàsic d’ argumentació, mitjançant l’escriptura, l’ exposició oral i la articulació de diferents fonts documentals.
  • Iniciació en el tractament i estudi de textos escrits en una llengua diferent a la vehicular del estudiant.
  • Treball en grup i responsabilitat enfront els compromisos de lliurament de treballs en el temps i la forma de presentació.
  • Iniciació bàsica en els comportaments d'ètica professional.

Continguts

  • Una aproximació a l’"audiovisual" i les seves manifestacions. Què defineix el llenguatge del cinema, el serial, l’experimental i altres modes de l’audiovisual.

  • Què és la crítica i en què es diferencia de l’anàlisi fílmic?

  • Com pensar una pel·lícula i com plasmar els pensaments en paraules.

  • El videoassaig: entre pensar amb imatges i pensar les imatges. Què és i quin lloc ocupa en l’anàlisi fílmica? Taller de videoassaig: ideació de proposta, esbós inicial de guió i enfocament.

  • Posada en escena, enquadrament i coreografia de cossos i càmera. Taller de videoassaig: pitch i valoració de propostes entre iguals.

  • Muntatge i el caràcter seqüencial de les imatges. Taller de videoassaig: selecció d’escenes i significats que emergeixen del seu diàleg.

  • Posant el “so” en audiovisual: les possibilitats del so. La llum i el color com altres variables de sentit.

  • Retòrica de la imatge cinematogràfica i transmissió de sentit/sentiment.

  • Què és un gènere cinematogràfic? Definició i distorsió de les expectatives genèriques.

  • Arquetips de personatge i performance d’actors. L’estrella com a signe: els star studies. Què passa amb els personatges serials? Taller de videoassaig: sessió de seguiment.

  • La qüestió de l’estil: com pensar la història del cinema des d’una perspectiva estètica.

  • Cap a una aproximació teòrica I: La Teoria de l’Autor.

  • Cap a una aproximació teòrica II: Teoria fílmica feminista, representació i les possibilitats d’anar més enllà del narratiu.

  • Taller de videoassaig: Presentacions finals.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0.2
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1.4
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 0.6
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. 0.2
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 2.8
Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític. 1.0

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Avaluació ordinària

  • Avaluació contínua, que inclou diverses entregues de treballs i exercicis in situ al llarg del curs: 40%

  • Assistència i participació a classe: 10%

  • Examen final: 50%

Per poder fer la mitjana final de l'assignatura, els estudiants hauran d'haver aprovat tant l'examen final com els treballs parcials.


Avaluació extraordinària

En aquest cas, la càrrega percentual seria la següent:

—Prova final: recuperació mitjançant examen. 100%.

Nota

Referent a la situació administrativa de plagi, s'atendrà els supòsits previstos en les polítiques de la UIC, si no s'expressa el contrari, la detecció de plagi determinarà la qualificació final de suspens (nota 0,0) en l'assignatura.

Del que es tracta aquí és que l'alumnat adquireixi un conjunt d'hàbits professionals saludables i unes dinàmiques d'ètica professional que pugui desenvolupar en un futur a través de la docència, la recerca o la pràctica de la disciplina en la qual es formi.

Bibliografia i recursos

Andrew, Dudley J. Las principales teorías cinematográficas. Gustavo Gili, 1978. 

Aumont, Jacques. El cine y la puesta en escena. Ediciones Colihue, 2013.

Aumont, Jacques, Alain Bergala, Michel Marie y Marc Venet. Estética del cine. Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Paidós, 2008.

Aumont, Jacques y Michel Marie. Análisis del film. Paidós, 1990.

Balló, Jordi. Imágenes del silencio. Los motivos visuales en el cine. Anagrama, 2000.

Bazin, André. ¿Qué es el cine? Rialp, 2004.

Bordwell, David. El arte cinematográfico. Paidós, 1995.

Bordwell, David. On the history of Film Style. Harvard University Press, 1998.

Burch, Nöel. El tragaluz del infinito. Cátedra, 1987.

Burch, Nöel. Praxis del cine. Fundamentos, 2017.

Carmona, Ramón. Cómo se comenta un texto fílmico. Cátedra, 2010.

Casetti, Francesco. Teorías del cine. Cátedra, 2010.

Chaudhuri, Shohini. Feminismt Film Theorists. Laura Mulvey, Kaja Silverman, Teresa de Lauretis, Barbara Creed. Routledge, 2006.

Gerstner, David. A. y Janet Staiger. Authorship and film. AFI Film Readers, 2003.

Martin, Marcel. El lenguaje del cine. Gedisa, 2002.

Mulvey, Laura. “Visual pleasure and narrative cinema”. Screen 16(3), 1975.

Perez, Gilberto. The Eloquent Screen. A Rhetoric of Film. University of Minnesota, 2019.

Stam, Robert. Film Theory. An Introduction. Blackwell, 2000.

Zunzunegui, Santos. Pensar la imagen. Cátedra, 2010.

Zunzunegui, Santos. La mirada cercana. Microanálisis fílmico. Shangrila, 2016.