Universitat Internacional de Catalunya
Fonaments de la Ciència
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Professorat
A convenir amb el professor.
Presentació
L'ésser humà, en la pluralitat de les seves dimensions, és alhora subjecte i objecte de l'activitat científica i assistencial en l'àmbit de la salut. Per aquest motiu, cal establir els fonaments antropològics i epistemològics que fan possible i contextualitzen la seva activitat científica.
Requisits previs
No hi ha requisits previs.
Objectius
- Conèixer el desenvolupament històric de la filosofia de la ciència. Familiaritzar l'alumne amb els principals problemes i dilemes teòrics que es troben avui en la reflexió sobre les ciències experimentals.
- Formar una actitud crítica en els alumnes que els permeti arribar a un punt de vista personal i reflexiu sobre el valor real de les teories científiques.
- Afavorir una visió interdisciplinar del coneixement de les realitats humanes.
- Aprofundir en els conceptes antropològics fonamentals presents en el marc teòric de la infermeria i la salut.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CN01RA - Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.
- CP02RA - Treballar en un equip multidisciplinar i multicultural en un projecte de recerca clínic.
- HB04RA - Discutir judicis basats en la responsabilitat ètica i social en una investigació clínica.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Els estudiants seran capaços de:
- Identificar problemes de salut que es puguin investigar.
- Aplicar el mètode científic, el disseny de la recerca, la bioestadística avançada i les eines d'anàlisi de dades quantitatives i qualitatives per resoldre una pregunta o provar una hipòtesi en l'àmbit clínic.
- Dissenyar un projecte de recerca avançada sobre aspectes clínics seguint estàndards ètics i rigorosos científics i respectant els drets fonamentals d'igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans i els valors d'una cultura de pau i valors democràtics, utilitzant un llenguatge que eviti l'androcentrisme i els estereotips.
- Utilitzar eines per avaluar críticament projectes, protocols i articles de recerca, tant qualitatius com quantitatius, en l'àmbit de les ciències de la salut.
- Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.
Continguts
Part I: Fonaments antropològics de la ciència: antropologia de la salut.
1. Les dimensions de la malaltia.
2. El procés salut-malaltia-atenció.
3. La construcció de la corporalitat.
4. Antropologia del dolor.
5. Antropologia de la mort.
Part II: Fonaments epistemològics de la ciència.
1. Origen i desenvolupament històric de la ciència.
2. Principals reflexions en filosofia de la ciència:
- Cercle de Viena.
- K. Popper.
- T. Kuhn.
- P. Feyerabend.
- El realisme científic.
3. Naturalesa i mètode de les ciències experimentals. La ciència, una activitat humana.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment online
Aprenentatge cooperatiu: adaptació en línia (RP) |
Classes magistrals: adaptació online (CT) (CP) |
Tutories en grup |
Mètode del cas: Adaptació en línia (EC) |
Aprenentatge autònom: adaptació en línia (AA) |
Aprenentatge basat en projectes: adaptació en línia (ABP) |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment online
Sistemes d'avaluació |
|||||
1 |
Proves escrites: Adaptació en línia (PA) |
Ponderació mínima |
40% |
Ponderació màxima |
65% |
2 |
Treballs escrits: adaptació en línia (PT) |
Ponderació mínima |
25% |
Ponderació màxima |
50% |
3 |
Exposicions orals: Adaptació en línia (GO) (PO) |
Ponderació mínima |
5% |
Ponderació màxima |
15% |
Bibliografia i recursos
- Anrubia, E. (ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.
- Artigas, M., El desafío de la racionalidad, Eunsa, Pamplona, 1999.
- Artigas, M., Filosofía de la ciencia experimental, Eunsa, Pamplona, 1999.
- Diéguez, A., Filosofía de la ciencia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2005.
- Echeverría, J., Introducción a la metodología de la ciencia, Cátedra, Madrid, 1999.
- Echeverría, J., Filosofía de la ciencia, Akal, Madrid, 1995.
- Escribano, X. (ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Duxelm, Barcelona, 2008.
- Feyerabend, P.K., Diálogo sobre el método, Cátedra, Madrid, 1990.
- Kuhn, T.S., La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E., México, 1971.
- López Moratalla, N., Repensar la ciencia, Eiunsa, Madrid, 2006.
- Marcos, A., Hacia una filosofía de la ciencia amplia, Tecnos, Madrid, 2000.
- Popper, K.R., El mito del marco común, Paidós, Barcelona, 1997.
- Roqué, M. V. (ed.), El sentido del vivir en el morir, Thomson Reuters-Aranzadi, Pamplona, 2013.
- Serrano de Haro, A. (ed.), Cuerpo vivido, Editorial Encuentro, Madrid, 2010.
- Szczeklik, A., Catarsis. Sobre el poder curativo de la naturaleza y el arte, Ed. Acantilado, Barcelona, 2010.
- Toombs, S.K., The meaning of illness, Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, 1993.
- Torralba, F., Antropología del cuidar, Institut Borja/Mapfre, Barcelona, 1998.
- Vicente Arregui, J. y Choza, J., Filosofía del hombre. Una antropología de la intimidad, ICF-UNAV, Rialp, Madrid, 1993.