Universitat Internacional de Catalunya

Fonaments de la Ciència

Fonaments de la Ciència
4
12178
1
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


A convenir amb el professor.

Presentació

L'ésser humà, en la pluralitat de les seves dimensions, és alhora subjecte i objecte de l'activitat científica i assistencial en l'àmbit de la salut. Per aquest motiu, cal establir els fonaments antropològics i epistemològics que fan possible i contextualitzen la seva activitat científica.

Requisits previs

No hi ha requisits previs.

Objectius

  1. Conèixer el desenvolupament històric de la filosofia de la ciència. Familiaritzar l'alumne amb els principals problemes i dilemes teòrics que es troben avui en la reflexió sobre les ciències experimentals.
  2. Formar una actitud crítica en els alumnes que els permeti arribar a un punt de vista personal i reflexiu sobre el valor real de les teories científiques.
  3. Afavorir una visió interdisciplinar del coneixement de les realitats humanes.
  4. Aprofundir en els conceptes antropològics fonamentals presents en el marc teòric de la infermeria i la salut.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN01RA - Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.
  • CP02RA - Treballar en un equip multidisciplinar i multicultural en un projecte de recerca clínic.
  • HB04RA - Discutir judicis basats en la responsabilitat ètica i social en una investigació clínica.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els estudiants seran capaços de:

  • Identificar problemes de salut que es puguin investigar.
  • Aplicar el mètode científic, el disseny de la recerca, la bioestadística avançada i les eines d'anàlisi de dades quantitatives i qualitatives per resoldre una pregunta o provar una hipòtesi en l'àmbit clínic.
  • Dissenyar un projecte de recerca avançada sobre aspectes clínics seguint estàndards ètics i rigorosos científics i respectant els drets fonamentals d'igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans i els valors d'una cultura de pau i valors democràtics, utilitzant un llenguatge que eviti l'androcentrisme i els estereotips.
  • Utilitzar eines per avaluar críticament projectes, protocols i articles de recerca, tant qualitatius com quantitatius, en l'àmbit de les ciències de la salut.
  • Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.

Continguts

Part I: Fonaments antropològics de la ciència: antropologia de la salut.

1. Les dimensions de la malaltia.

2. El procés salut-malaltia-atenció.

3. La construcció de la corporalitat.

4. Antropologia del dolor.

5. Antropologia de la mort.

 Part II: Fonaments epistemològics de la ciència.

1. Origen i desenvolupament històric de la ciència.

2. Principals reflexions en filosofia de la ciència:

  • Cercle de Viena.
  • K. Popper.
  • T. Kuhn.
  • P. Feyerabend.
  • El realisme científic.

3. Naturalesa i mètode de les ciències experimentals. La ciència, una activitat humana.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment online



Aprenentatge cooperatiu: adaptació en línia (RP)

Classes magistrals: adaptació online (CT) (CP)

Tutories en grup

Mètode del cas: Adaptació en línia (EC)

Aprenentatge autònom: adaptació en línia (AA)

Aprenentatge basat en projectes: adaptació en línia (ABP)

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment online



Sistemes d'avaluació

1

Proves escrites: Adaptació en línia (PA)

Ponderació mínima

40%

Ponderació màxima

65%

2

Treballs escrits: adaptació en línia (PT)

Ponderació mínima

25%

Ponderació màxima

50%

3

Exposicions orals: Adaptació en línia (GO) (PO)

Ponderació mínima

5%

Ponderació màxima

15%

Bibliografia i recursos

  • Anrubia, E. (ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.
  • Artigas, M., El desafío de la racionalidad, Eunsa, Pamplona, 1999.
  • Artigas, M., Filosofía de la ciencia experimental, Eunsa, Pamplona, 1999.
  • Diéguez, A., Filosofía de la ciencia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2005.
  • Echeverría, J., Introducción a la metodología de la ciencia, Cátedra, Madrid, 1999.
  • Echeverría, J., Filosofía de la ciencia, Akal, Madrid, 1995.
  • Escribano, X. (ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Duxelm, Barcelona, 2008.
  • Feyerabend, P.K., Diálogo sobre el método, Cátedra, Madrid, 1990.
  • Kuhn, T.S., La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E., México, 1971.
  • López Moratalla, N., Repensar la ciencia, Eiunsa, Madrid, 2006.
  • Marcos, A., Hacia una filosofía de la ciencia amplia, Tecnos, Madrid, 2000.
  • Popper, K.R., El mito del marco común, Paidós, Barcelona, 1997.
  • Roqué, M. V. (ed.), El sentido del vivir en el morir, Thomson Reuters-Aranzadi, Pamplona, 2013.
  • Serrano de Haro, A. (ed.), Cuerpo vivido, Editorial Encuentro, Madrid, 2010.
  • Szczeklik, A., Catarsis. Sobre el poder curativo de la naturaleza y el arte, Ed. Acantilado, Barcelona, 2010.
  • Toombs, S.K., The meaning of illness, Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, 1993.
  • Torralba, F., Antropología del cuidar, Institut Borja/Mapfre, Barcelona, 1998.
  • Vicente Arregui, J. y Choza, J., Filosofía del hombre. Una antropología de la intimidad, ICF-UNAV, Rialp, Madrid, 1993.

Material didàctic