Universitat Internacional de Catalunya
Construcció 1
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
Dr. Jordi Roviras Miñana
Dilluns 09:00-11:00h i divendres 09:00-11:00h o amb cita prèvia. Per demanar hora cal sol·licitar-ne una escrivint a jroviras@uic.es
Cristina Garcia-Castelao
Amb cita prèvia. Per demanar cita cal escriure un correu electrònic a: criscastelao@uic.es
Dr. Ricardo Gómez Val
Amb cita prèvia. Per demanar cita cal escriure un correu electrònic a: rjgomez@uic.es
Ignacio Morente Gemas
Amb cita prèvia. Per demanar cita cal escriure un correu electrònic a: imgemas@uic.es
Pol Arbós
Amb cita prèvia. Per demanar cita cal escriure un correu electrònic a: polarbos@uic.es
Presentació
L'assignatura (6 crèdits ECTS), està ubicada en el mòdul obligatori del primer semestre del segon curs acadèmic. El professor responsable de l'assignatura és el Dr. arquitecte Jordi Roviras Miñana, amb el suport a la part pràctica dels professors i arquitectes: Cristina Garcia Castelao, Ignacio Morente, Pol Arbós i Ricardo Gómez Val.
El curs tracta d'incidir en el coneixement dels materials. Se situa l'alumne davant el problema de fer realitzable una idea partint de la consideració d'elements genèrics que permetin introduir els requeriments que condicionen genèricament qualsevol experiència constructiva dins l'àmbit del tancament horitzontal: La coberta.
Aquest curs, té com a principal finalitat apropar a l’estudiant a la intervenció d'aquests espais de coberta (la 5ª façana de l'edifici), aprenent les tècniques constructives necessàries per a dissenyar espais que emfatitzin o inclús valoritzin l'arquitectura del propi edifici (un clar exemple és el mercat de Santa Caterina de Barcelona realitzat per l'estudi d'arquitectura EMBT). Per això cal aprendre les diferents tipologies constructives d'una coberta i els diferents usos que aquestes poden tenir en funció del programa d'usos (transitable, no transitable, enjardinada, aljub, etc.) Al mateix temps, el curs pretén ensenyar a l’alumne/a tots aquells requeriments bàsics i elements que intervenen en la definició d’un projecte d’aquest tipus: Sistemes d'evacuació d’aigües, aïllaments tèrmics, làmines impermeables, barreres de vapor, formigons lleugers per a la formació de pendents, materials d'acabat i de remat, etc.
Es planteja l'aprenentatge de la construcció incidint en el dibuix com a eina de reflexió i comprovació i com a mitjà d'aprenentatge en la lectura i assimilació dels termes constructius.
Requisits previs
Coneixements bàsics de materials, sistemes envolvents i estructurals. Per altra costat, s'exigirà a l'alumne un cert nivell en el dibuix a mà alçada i una certa capacitat per afrontar el detall constructiu en totes les seves escales. En aquest sentit, l'aprenentatge dut a terme en l'assigantura de construcció de primer curs (Introducció a la Construcció) és indispensable.
Objectius
Familiaritzar l'alumne en el fet que construïm en funció d'uns requeriments, mitjançant uns materials i unes tècniques i que un sistema constructiu correcte respòn amb eficàcia als requeriments pels quals ha estat dissenyat.
Aproximar a la visió constructiva des del procés de disseny, descobrir que tot element produït respon al domini d'uns sistemes i acostumar a plantejar-se preguntes sobre com es fan les coses.
Introduir al coneixement dels materials des del seu comportament i les seves unions: cobertes planes, cobertes inclinades, cobertes ajardinades i aljub, cobertes lleugeres (de tipus: lames, textils, naturals, fotovoltaiques, etc.).
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 14-T - Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra gruixuda.
- 17 - Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives.
- 18 - Aptitud per conservar les estructures d'edificació, la fonamentació i obra civil.
- 19 - Aptitud per a conservar l'obra acabada.
- 20 - Aptitud per valorar les obres.
- 21 - Capacitat per conservar l'obra gruixuda.
- 24 - Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de mitjans continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d'obra pesada.
- 25 - Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia.
- 26 - Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, els procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció.
- 27 - Coneixement adequat dels sistemes constructius industrialitzats.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Capacitat de l'alumne per a determinar el material/s constructiu més adequat en cada cas per arribar a resoldre la cobreta (tancament horitzontal) d'una construcció y, al mateix temps, poder establir la tipologia constructiva més convenient.
Continguts
-
-
La coberta. Historia, Geometria, aigua i material. Tecnologia: enginyeria i tradició.
-
La capa resistent d'una coberta: tipologies de forjats (forjat unidireccional i bidireccional, lloses de formigó, forjats mixtes de xapa col·laborant i capa de compressió de formigó, forjats per entramat lleuger de fusta, forjat de panells tipus CLT de fusta contralaminada, forjats lleugers de xapa, etc.)
-
La coberta lleugera (pèrgola): cobertes de lames, teles tensades, naturals, etc. La pèrgola com a element de control solar.
-
Diferents tipologies de cobertes: Coberta convencional o invertida, cobertes inclinades, cobertes planes, cobertes enjardinades i/o aljub i cobertes especials inflables.
-
Materials aplicats a les cobertes: Formigons lleugers per a formació de pendents, aïllaments tèrmics, làmines impermeables, membranes geotextils i barreres de vapor, materials d’acabat (teules, planxes, plaques, lloses, rajoles, graves, làmines i membranes, etc.)
-
Exposicions tècniques específiques de fabricants d’: aïllaments tèrmics i acústics, làmines impermeables, cobertes enjardinades i aljub, etc.
-
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
El curs s'organitza en dos blocs principals: el bloc teòric i el pràctic.
En quan al bloc més teòric, s'incideix en els elements mostrant les imatges d'exemples paradigmàtics amb forta presència d'autors "clàssics" de l'arquitectura contemporània. La part teòrica anirà sempre acompanyada, setmanalment, de la ressolució d'un cas pràctic i de la visita d'un fabricant concret sobre alguns dels materials que intervenen en la formació d'una coberta. La idea principal es que setmanlment la clase magistral de caràcter més teòric sempre vagi recolzada per la ressolució d'un exercici pràctic sobre el què s'ha explicat a la clase teòrica, i per la visita d'un fabricant d'un material que tingui a veure amb el què també s'hagi explicat i/o tractat a classe.
En quan al bloc pràctic, es tracta de posar sobre la taula els coneixements adquirits durant la primera part del curs, ampliant i aplicant aquests coneixements al desenvolupament tècnic de les cobertes del projecte que han estat el.laborant al curs de Projectes. D'aquesta manera aconseguim que l'alumne pugui aplicar al seu projecte, d'una manera molt directe, el què ha après a l'assigantura de construcció.
ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
---|---|---|
Classe expositiva | 12-T 13-T 14-T 15-T 16-T 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 | 1,25 |
Classe participativa | 12-T 13-T 14-T 15-T 16-T 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 | 0,12 |
Classe pràctica | 12-T 13-T 14-T 15-T 16-T 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 | 0,42 |
Tutories | 12-T 13-T 14-T 15-T 16-T 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 | 0,71 |
Estudi individuals o en grup | 12-T 13-T 14-T 15-T 16-T 17 18 19 20 21 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 | 2,5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'avaluació s'estableix en funció de l'assistència, la participació al curs, les notes de cada pràctica realitzada i la nota de l'exàmen final. Es valora la capacitat d'assimilació dels conceptes i la constatació d'una lògica evolutiva positiva coherent.
Els punts principals a remarcar en el sistema d’avaluació són:
- Es valorará l’assistència de l’alumne/a a clase (teòrica i pràctica)
- Serà suspès directamente de l’assignatura aquell alumne/a que falti més d’un 40% de les classes.
- Es valorarà la participació de l’alumne/a a classe (especialment en els casos pràctics)
- Per aprovar l’assignatura és indispensable la realització del projecte de curs i l’exàmen final.
- No farà mitja cap nota inferior o igual a 3.5
- No s’admetràn els treballs presentats fora de plaç i/o mal entregats.
- En 2ª convocatòria només puntúa la nota de l’exàmen.
Bibliografia i recursos
Bibliografia Bàsica:
-
González, JL; Casals, A. y Falcones, A.: Claves del construir arquitectónico. Toms 1,2 i 3.
-
Ed. GG, Barcelona 2001
-
Andrea Deplazes: Construir la arquitectura del material en bruto al edificio. Ed. GG, Barcelona 2010
-
Schmitt, H. y Heene, A.: Tratado de la Construcción. Ed. GG, Barcelona 2004.
-
Ching, D.K.: Arquitectura. Forma, espai i ordre. Ed. John Wiley & Sons, Nova Jersey 2015.
-
PARICIO, IGNACIO: La Construcció de l'Arquitectura. Vol 1, 2 i 3. Barcelona, GG, 1988.
-
JOSEP-LLUÍS GONZÁLEZ: Les claus per a construir l'arquitectura. Vol 2 i 3. Del volúm 2 capítol 1 i 9, del volúm 3 capítol 6 i 9.
-
REID, D.A.G.: Principios de Construcción. Barcelona, GG, 1980.
-
VARIS: Diccionari Manual de la Construcció, ITEC, Barcelona, 1986.
-
ANDRÉS MARTÍNEZ: Habitar la cubierta. Ed. GG
-
CUCHÍ, A.: La cubierta captadora en los edificios de viviendas. Edf. ITeC. Barcelona 2002
Bibliografia de Consulta:
-
SCHILD, OSWALD, ROGIER: Estanqueidad e impermeabilización en la edificación Tomos 1, 2, 3, 4, y 5. Barcelona, ETA, 1978.
-
Revista TECTÓNICA (especialment nº 6 i 8)
-
Revista DETAIL (tots els exemplars en general)
-
Revista TC Cuadernos (tots els exemplars en general)
-
Tratado de la construcción, editorial Gustavo Gili. Autors: Heinrich Schmitt i Andreas Heene.
-
Introducción a la Construcción I y II. Monografías ETSAB 3.17 Y 3.18.
-
Código Técnico de la Edificación (CTE)
-
Prontuarios de perfiles metálicos (Puig, DVP, etc.)
Arquitectes interessants per a aquest curs:
-
Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (EMBT arquitectes)
-
Álvaro Siza
-
Sigurd Lewerentz
-
Gunnar Asplund
-
Jorn Ützon
-
Rem Koolhas
-
Alejandro de la Sota
-
Eduardo Souto de Moura
-
Carles Ferrater (OAB arquitectes)
-
Aranda Pigem Vilalta (RCR arquitectes)
-
Batlle i Roig arquitectes
-
Fernando Menis
-
BCQ arquitectes